Mòdul 2 - Pràctica 3

La psiquiatria i la salut mental aporten elements que defineixen i descriuen de manera força acurada allò que els passa a aquests alumnes i tenen dos trets fonamentals: són considerats trastorns (mentals, de la conducta) i es limiten a fer una descripció dels símptomes més importants que presenten les persones que els pateixen.

A les classificacions internacionals més importants són definits com:

Aquestes conductes, que es qualifiquen de pertorbadores (de les relacions interpersonals, de la dinàmica de les aules i de la convivència familiar i a l'escola), les podem copsar només des de les manifestacions alterades del comportament o també des del patiment personal i malestars subjectius que comporten per a la persona que les pateix. Ens sembla que abordar la qüestió només des de la perspectiva exclusivament descriptiva, d'allò observable que ens mostra l'alumne amb el seu comportament, no ens ajuda a entendre les causes i el sentit de la seva conducta.

Dibuixos de Freddy Merkén

Els comportaments no regulats es manifesten a diversos nivells:

• Afecten de manera significativa les relacions interpersonals i, per tant, les maneres de vincular-se de l'alumne amb els altres (companys, docents i família). És a dir són comportaments que molesten a les persones que els envolten.
• Transgredeixen les normes socials i de convivència.
• Sovint hi ha manca d'interès i/o rebuig per l'oferta educativa que fa l'escola.

Algunes de les conductes que hi poden anar associades són: negativisme, dificultat per acceptar l'autoritat i desafiament, agressivitat verbal i violència, conductes de risc, manca de previsió sobre la conseqüència dels seus actes, manca de respecte per objectes i persones. Emocionalment es poden irritar fàcilment, ser làbils, ansiosos, amb poca tolerància a la tensió, les frustracions i a l'avorriment, apàtics i amb pocs interessos i una important inflexibilitat de pensament.

Malgrat la percepció que sovint tenen les persones que els envolten sobre molts d'aquests adolescents (durs, insensibles, amb males intencions, passotes, que els seus comportament són intencionals, suficients…) són nois i noies que pateixen. Com diu Winnicott (2003), aquests nois i noies tenen en comú el fet de compartir un sentiment subjectiu de patiment amb diferents matisos i graus i un determinat sentiment de vida (en parlarem més àmpliament al proper mòdul).

Així, els comportaments alterats poden ser considerats com una manera d'expressar el malestar personal, i els seus actes com una manera d'evitar la mentalització amb el que això comporta de patiment i d'angoixa, i també com l'expressió de les dificultats de molts adolescents per elaborar els seus conflictes.

La conducta i les seves alteracions, que tenen una significació particular per a cada subjecte, es poden considerar com una manera que té l'adolescent d'interactuar i fer-se present davant els altres (adolescents i adults). La conducta antisocial —ens ve a dir Winnicott- és l'expressió d'una reivindicació, d'una rebel·lió que posa de manifest i intenta ser una resposta a un sentiment de pèrdua que té l'adolescent.