Adolescència i dificultats de regulació del comportament


Algunes de les característiques dels adolescents (emocionals, conductuals i ideacionals) són, sovint, aparentment del mateix tipus que les que descrivim en relació amb les dificultats de regulació del comportament. És important, doncs, distingir aquells comportaments freqüents i normals dels adolescents de les problemàtiques dels alumnes amb dificultats de regulació del comportament.

En el fet d'esdevenir adolescent, cal diferenciar els conflictes relacionats amb el creixement i el canvi, que podríem englobar dins del que s'anomena crisi de l'adolescència, d'aquelles situacions i problemàtiques que responen a un trastorn psicopatològic o a dificultats en la relació i alteracions en la conducta. La frontera entre el camp de la psicopatologia i les noves formes de producció de la subjectivitat és una línia molts cops difícil de determinar. Per això no s'han de confondre les crisis d'identitat, les dificultats amb els límits, els trastorns de l'estat d'ànim… amb trastorns psicopatològics. Convé no perdre de vista que les dificultats de regulació del comportament és una problemàtica evolutiva que es pot manifestar en diverses etapes de la infantesa i que, sovint, esclata a l'adolescència.

L'adolescència és un temps de transició, ruptura i reconstrucció, i així podem entendre la crisi de l'adolescència com l'expressió d'una etapa de la vida de molta fragilitat i vulnerabilitat, d'un moment decisiu en què hi ha una reestructuració de la subjectivitat i es decideix el futur del subjecte. L'adolescència permet revisar allò viscut durant la infantesa. Aquestes vivències deixen les seves marques, però l'adolescència ofereix l'oportunitat de canvis i reequilibris en l'organització del psiquisme.

Les crisis de l'adolescència poden prendre infinitat de formes: excentricitats de comportament, consum de tòxics, delinqüència, problemes alimentaris…, però també hi pot haver adolescències sense crisis clarament visibles. A les societats més estables els models d'identificació dels adolescents són més evidents, per això les crisis de l'adolescència són molt menys visibles i del que es tracta no és de combatre-les, ni de curar-les, ni d'abreujar-les, sinó d'acompanyar-les i acceptar-les, ja que són un pas inevitable però amb riscos.

Una de les modalitats d'expressió més rellevant de l'adolescent és l'actuació. La tendència a l'actuació és característica de la majoria dels adolescents i té a veure tant amb factors interns (excitació puberal, reorganització del funcionament psíquic, angoixa) com amb el context vivencial (canvi d'estatus social, interaccions, pressió excessiva de la realitat). Podríem dir que els actes i l'acció motriu és un dels mecanismes privilegiats a l'adolescència. L'acció en l'adolescent és, de vegades, una forma de ser i de pensar.

L'actuar respon a múltiples raons i pot tenir funcions diverses: 1) 2)


  • És una manera de defensar-se davant dels conflictes, del malestar i l'angoixa.
  • És una manera de singularitzar-se i singularitzar la seva experiència.
  • Una manera particular de comunicar-se.
  • Negar per la via dels actes la seva vulnerabilitat i reafirmar la seva independència.
  • Reparatòria i de desmentiment de les limitacions frustrants de la realitat.


Cal diferenciar aquells actes que tenen el sentit d'enviar un missatge als altres per fer-se present, fer-se escoltar, per dir allò que no poden expressar en paraules (parlen amb els seus actes), d'aquells altres, de molt més risc, en què també s'expressa la dificultat per pensar, però en què no s'espera res dels altres. Hem de distingir entre la manifestació conductual i la funció que té aquesta conducta, discriminar el sentit de les conductes és una tasca delicada i complexa, però fonamental pet tal de poder avaluar adequadament els riscos.

Lectures complementàries

NASIO, J.D. (2011) ¿Cómo actuar con un adolescente difícil?. Buenos Aires: Paidós

1) BLOSS, P.(2003) La transición adolescente. Madrid: Amorrortu.
2) MARCELLI, D. i BRACONNIER A. (2005) Psicopatología del adolescente. Barcelona: Masson.