L'adolescència avui
Moltes de les característiques amb què descrivim l'adolescent no deixen de ser pròpies de l'època en què vivim i responen al tipus de món que els proposem. Hi ha trets dels adolescents que es mantenen en el temps (per exemple cada generació necessita diferenciar-se, oposar-se i fer el seu propi camí respecte a l'anterior) i altres que canvien ja que estan vinculats als ideals, valors i estils de vida dels diversos moments històrics.
Algunes de les condicions de l'època actual i les noves pràctiques socials que tenen incidència en la manera com es constitueix la subjectivitat de l'adolescent actual són 1) 2) 3):
- La diversitat de les cultures, amb diferents valors morals, ideals i formes de viure, obren un ventall de models per als adolescents que estan tractant de definir els seus propis valors i la seva identitat. Hi ha una desvalorització d'alguns dels valors tradicionals (l'esforç i el valor del treball, el respecte…) i són substituïts per una nova ètica permissiva i hedonista en què prima el culte al desig i la seva realització immediata.
- Hi ha hagut una transformació de la naturalesa del llaços que organitzen els vincles socials, ja que actualment són molt més variables, efímers i proporcionen identificacions que es plantegen com a provisionals.
- Hi ha una relació nova dels subjectes amb el temps. Hi ha una substitució de la noció del temps que incloïa l'espera com un moment ineludible en la consecució d'objectius. La instantaneïtat és constitutiva del funcionament social i individual modern 4)
- La cultura de masses imposa unes formes d'identificació determinades, dificulta la construcció quotidiana i col·lectiva d'una realitat compartida, té un paper fonamental en la configuració de l'imaginari col·lectiu de les societats avançades, en la socialització dels infants i ha potenciat el valor de la imatge, de la representació visual i de l'estètica per sobre de la paraula i el contingut.
- L'educació permissiva i la socialització creixent de les funcions parentals fan difícil la interiorització de l'autoritat i hi ha una caiguda de l'autoritat parental. La jerarquia en les relacions personals, socials i familiars ha donat pas a una horitzontalitat de les relacions, present en tots els àmbits. Les diferències generacionals es difuminen i hi ha noves regles que regulen les relacions intergeneracionals.
- Amb les noves tecnologies han canviat les possibilitats i les formes d'accés a la informació i el saber. El saber com un valor fonamental per a la persona ha donat pas a un saber instrumental més relacionat amb aspectes utilitaristes que amb la construcció del subjecte. Els avenços tecnològics comporten també l'aparició de nous objectes de gaudi.
- L'individu contemporani ha d'escollir constantment i està obligat a viure en un ambient precari i de risc.
Tot això afecta els ideals que marquen i orienten les conductes i els valors que regeixen la vida dels adolescents. Es promociona un estil de vida on es prima l'obtenció de satisfacció i la satisfacció immediata però, al mateix temps, en la mesura en què el context social és més precari i inestable, s'instaura una major fragilitat i hi ha un augment del que Winnicot 5) anomenava el sentiment de vida de despossessió, de no tenir valor per a l'altre… amb el que això implica d'augment de la insatisfacció i del malestar. La pressa, la immediatesa, l'efímer, la incertesa, el consumisme, el canvi en els ideals, el valor de la imatge i la fragilitat i la vulnerabilitat són alguns dels trets que defineixen als adolescents d'avui.
El Roto. Vinyeta publicada al diari "El País" el dia 18 de maig de 2012
En aquest context la tasca educativa amb l'adolescent és molt complexa i difícil. Podem sintetitzar-la dient que a l'adolescència educar és acompanyar i, com veurem en altres mòduls, algunes de les qüestions que hem de tenir sempre presents estan en la mateixa línia que aquelles que són fonamentals en la relació i el treball amb els alumnes amb dificultats de regulació del comportament, sintèticament ho podríem resumir 6):
- No oblidar que l'adolescència és un temps de malestars.
- Interessar-se per la seva vida, conèixer els significats i els sentits de les seves vides.
- Suprimir la distància, construir la proximitat. Estar disponibles.
- Tractar-los com a subjectes responsables perquè ells mateixos vagin construint els seus límits. Cal ajudar l'adolescent a fer-se responsable d'allò que li passa, se n'ha de sentir partícip. Això no significa culpabilitzar-lo en un sentit moral.
- Saber esperar i relativitzar. No comparar.
- Saber negociar: cal posar límits i prohibicions, però també arribar a pactes i actuar amb flexibilitat.
- Construir espais d'influència educativa al seu voltant. Recordar que no estem sols i que el treball compartit és fonamental en la tasca educativa.
- Recordar que tenir conflictes no és el mateix que tenir problemes. Molts dels conflictes tenen a veure simplement amb maneres diferents de viure l'adolescència. A les institucions (escola/institut) cal saber conviure amb els conflictes i evitar que les nostres respostes i la manera de gestionar-los creïn el problema.
- Controlar l'angoixa que ens produeixen els seus riscos i ajudar-los a gestionar-los. Educar és aprendre a gestionar els riscos.
UBIETO, J.R. (2004) La funció psicològica de l'espera. Full informatiu del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, 172.