Les adolescències


El concepte d'adolescència és relativament recent; va néixer i s'assenta en les transformacions socioeconòmiques i culturals sorgides a partir dels canvis que introdueix la Revolució Industrial. En les societats precapitalistes l'adolescència no existia, almenys com la coneixem avui i es produïa un passatge de la infantesa a ser considerat adult mitjançant rituals d'iniciació. A diferència d'altres etapes evolutives, l'adolescència és una producció de la cultura, per això, la seva manera d'expressar-se ha de ser entesa com vinculada al context social en què es produeix i a la dinàmica de les institucions.

Podem entendre l'adolescència com un segon procés d'individuació (el primer és el que es produeix a la primera infantesa). Això comporta una reestructuració psíquica i com a conseqüència una major vulnerabilitat. Però no som només davant una etapa evolutiva de desenvolupament psicològic, sinó d'un cicle vital condicionat socialment i que cal entendre també a partir de factors socials, culturals i econòmics.

L'adolescència, com a passatge de la infantesa a l'adultesa, comporta tres dimensions 1):


Biològica: Té a veure amb els canvis corporals i les seves conseqüències.

Subjectiva: Com són viscuts els canvis i la significació que l'adolescent els dóna. Cada cas és singular.

Social: El reconeixement que els altres en fan des del punt de vista social.


Algunes de les qüestions centrals de l'adolescència serien, doncs:

  • Els processos de dol pels sentiments de pèrdua en relació amb el cos i el món infantil i els lligams familiars i altres referents significatius. En aquest sentit aquest és un moment per elaborar aquestes pèrdues.
  • El sentiment d'estranyesa amb el que viu la metamorfosi del seu cos que s'inicia amb la pubertat i la irrupció de la sexualitat. Confusió respecte a la seva identificació sexual.
  • La construcció de la seva identitat. L'experiència subjectiva de l'adolescent que s'expressa en la interrogació: Qui sóc?… Té la impressió de no ser ell mateix, pensa que alguns gestos i actituds no són seus, no entén algunes de les coses que li passen.


Els adolescents són molt diversos, aquesta singularitat no té a veure només amb una qüestió identitària, sinó que també l'adolescència pot ser expressada i viscuda de maneres diverses, malgrat això podem assenyalar alguns trets característics 2) 3) 4):

  • Augment del desig d'independència i d'autonomia. Els adults (pares i educadors) deixen de ser figures idealitzades, aquest fet comporta l'aparició de crisis relacionals i conflictes generacionals. Demanen que se'ls respecti, però aquesta demanda se sosté en una contradicció: la demanda d'autonomia i al mateix temps el manteniment de la dependència respecte als adults. Està immers en una paradoxa: rebutjar tot el que abans li importava i al mateix temps voler ser reconegut i respectat per allò i per aquells a qui rebutja.
  • Amb freqüència una actitud negativista i oposicionista. Busquen sovint transgredir les normes, això no implica necessàriament un atac a l'autoritat (dels pares o del professor) sinó una manera de demanar que se li posin límits. Posen a prova les regles, els límits i l'autoritat. Però aquest desafiament a l'autoritat, el fet de saltar-se les normes i les conductes contestatàries també són la seva manera de mantenir-se i fer-se present en el vincle social.
  • La imprevisibilitat en el comportament i la variabilitat emocional: exaltar‐se i viure‐ho tot amb gran entusiasme i abatre's insistint que res no val la pena; estar molt passiu i passar a la hiperactivitat; defugir l'adult i poc després buscar la seva presència i necessitar la seva proximitat i atenció.
  • Expressar actuant, amb el seu comportament, i no pas amb la reflexió, les seves inquietuds, preocupacions i angoixes. La conducta canvia i els adolescents fins i tot s'estranyen del seu propi comportament, però difícilment ens ho reconeixeran ni acceptaran els retrets.
  • Senten, pensen i actuen en clau de grup. La relació amb els iguals i el grup cada cop és més important, el grup els dóna una identitat, necessiten autoafirmar-se i ser acceptats i entesos pels seus iguals. Busquen en ells suport, comunicació, reducció de les seves tensions, necessiten la seguretat de ser acollits dins el grup i adopten senyals distintius i normes que els fan sentir membres del grup (maneres de parlar i de vestir, música…).
  • Pensament maniqueu amb posicions extremes, dificultat per tenir en compte els matisos. Voler demostrar que són omniscients (que ho saben tot), omnipotents (que ho poden tot), amb capacitat de control, sentir‐se invulnerables, voluntat de viure amb el màxim d'intensitat i sense límits: el seu temps és el present.
  • Sentiment de ser uns incompresos (especialment pel món dels adults) i la tendència a considerar les seves experiències com úniques i incomprensibles per les altres persones. Tendència també a responsabilitzar del seu malestar els altres.
  • Conductes de risc (consum de tòxics, posar-se en perill, fugues…). Les anomenades conductes de risc poden posar en perill la seva salut i les possibilitats d'integració social. Fan palès el seu patiment i la necessitat d'enfrontar-se al món, de buscar els seus propis límits, temptatives maldestres i doloroses de ritualitzar el passatge a l'adultesa.


Lectures complementàries

BALDIZ, M. i ROSALES, M.J. (2007) Hablando con adolescentes. Madrid: Biblioteca Nueva

1) IZCOVICH, M. (2005) Tiempo de transformación (12-15 años). Madrid: Síntesis.
2) FUNES, J. (2010) 9 ideas clave. Educar en la adolescencia. Barcelona: Graó.
3) IZCOVICH, M. (2005) Tiempo de transformación (12-15 años). Madrid: Síntesis.
4) LACADÉE, PH. (2010) El despertar y el exilio. Madrid: Gredos.