El treball amb famílies i el treball en xarxa.

Quan la família no entén el que passa.

L’escola és per al nen o la nena la primera experiència de socialització fora de la família, el lloc on la presencia de l’altre es fa evident i necessària.

Des del naixement, però, l’infant comença a autoafirmar-se, és la seva manera de protegir-se, d'explorar, d'obtenir resposta, de desplegar el seu potencial… Aquest procés inicial de socialització primària té una especial rellevància, perquè és el principi del desenvolupament evolutiu de la seva socialització.

Quan la família i els fills tenen demandes diferents o fins i tot contradictòries es poden generar situacions tenses que cal resoldre. És en aquest punt on a algunes famílies els costa trobar la forma d’ensenyar les pauses, els temps d’espera, sostenir un “no pot ser”… Quan un fill presenta dificultats de regulació del comportament, sovint la situació es fa més difícil perquè requereix de la família molta més tempemperància. Brazelton (2005) afirma que les rebequeries del segon i tercer any formen part de la passió en què el nen o la nena s’enfronta a la vida. Aquestes manifestacions necessiten una resposta educativa serena, equilibrada i justa per part de l’adult.

A alguns alumnes, per diferents causes, no els ha estat possible evolucionar de manera positiva en la fase de socialització primària. Quan arriben a l’escola han de formar part d’una comunitat més gran, on les normes, les relacions i els requeriments seran també grans i més complexos. Aquestes circumstàncies comprometen força més la seva manera d’actuar i poden, aleshores, mostrar reaccions alterades. El treball amb les famílies és molt convenient, perquè unificar criteris i actuacions farà possible oferir un suport adequat i millorar les expectatives.

La família i l’escola tenen un paper comú i de col·laboració en la tasca d’educar els infants, per aconseguir-ho cal que tinguin en compte els aspectes següents:

  • Pares i mestres han de mantenir un diàleg permanent. És indispensable que hi hagi una bona comunicació.
  • L'infant, que és alumne a la vegada, necessita la coherència educativa entre els dos estaments, per tal d’aconseguir seguretat en situacions vulnerables.
  • La família ha de mostrar una actitud de respecte envers l’escola, i l’escola una actitud empàtica amb la família.
  • L’autonomia per a cadascun dels estaments és necessària, però alhora cal compartir responsabilitats.
  • Els pares han de poder sentir-se competents i capaços d’educar els seus fills, i l’escola els ha de transmetre aquesta possibilitat.

Quan l’escola afavoreix una bona col·laboració, la garantia de benestar en alumnes augmenta i millora el seu desenvolupament integral.

“L’educació existeix si hi ha un projecte comú i compartit amb la família” (Malaguzzi, 2001)

Per a l’alumnat que mostra dificultats en la conducta, trobar el punt de flexibilitat i respecte per planificar actuacions per cadascun dels estaments és sinònim de millora i èxit a curt termini.

Actuem junts… El treball en xarxa.

Treballar en xarxa vol dir assumir responsabilitat i risc, és a dir, fer-se solidari amb el projecte col·lectiu. No podem parlar de treball en xarxa si no tenim una implicació efectiva i una participació activa i de compromís. És una manera de treballar diferent i requereix canvis culturals entre els professionals i les organitzacions que hi participen.

La comunicació recíproca, el diàleg permanent i l’intercanvi d’idees són essencials.

L’alumne que d’una manera o d'una altra distorsiona la quotidianitat de l’aula i del centre educatiu, requereix respostes educatives amb pluralitat d’espais, de temps i d’agents educatius que treballin per aconseguir els mateixos objectius: millorar la conducta i crear més benestar a l’alumne i als companys, al professorat que l’acompanya i a la família.

L’escola disposa de suports tant des de l’àmbit psicopedagògic, com mèdic, social… El treball en xarxa dels diferents estaments és possible quan els projectes es poden dur a terme des de la proximitat i amb objectius clars, per avançar cap a l’equitat del sistema, és a dir, per millorar els resultats de tothom.

EL TREBALL EN XARXA SUPOSA…
Davant de la desconfiança… el reconeixement mutu
Passar del coneixement propi… al coneixement compartit
De ser el nucli central … a ser un node més de la xarxa educativa
De pensar que se sap tot… a no parar d’aprendre
Del bloqueig… a afavorir i facilitar la participació

Per aconseguir una bona tasca la Xarxa Europea de Diàleg Social proposa, també, les següents fases per a la construcció d’una xarxa: identificació de les afinitats, coneixement per a la creació d’espais de trobada i intercanvi, coordinació i col·laboració en programes i projectes d’altres entitats, i construcció de projectes comuns.

Il·lustració

Imatge que mostra un grup de persones cohesionades

Aquest estil de treball afavoreix, sens dubte, a l’alumnat amb dificultats de regulació del comportament i alhora, se’n beneficia, i molt, tot el centre educatiu en general.

  • BRAZELTON, T. B. i SPARROW, J. D. (2006) Cómo dominar la ira y la agresividad. Barcelona: Medici.
  • MALAGUZZI,L. (2001). Educación Infantil en Regio Emilia. Barcelona: Octaedro.
  • SAUMELL,C; ALSINA, G i ARROYO,A.(2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento (Vol.I) Infantil i Primària. Barcelona: Graó.
  • RED EUROPEA DE DIALOGO SOCIAL. El treball en Xarxa REDS. Red de Solidaridad para la Transformación Social
  • DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (2010). Guia per a famílies d'infants i joves amb alteracions greus de la conducta. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya