Estratègies a l'aula

Un treball força interessant i agraït que recomanem fer és pensar i planificar entre tots els docents estratègies que ajudin a afrontar amb més seguretat el repte del dia dia escolar, on contínuament hi ha interacció amb els alumnes.

Tenir una maleta plena d'estratègies pot facilitar la intervenció i fer-la més efectiva. A continuació exposem un conjunt de petites actuacions educatives que poden ajudar a millorar la relació amb l'alumne.

Estratègies relacionades amb l’estructura predictible i les expectatives dins el context escolar

Aquestes estratègies poden ajudar a l'infant a anticipar la jornada escolar, organitzar-se i estructurar-se millor.

  • Aquesta estructura estaria iniciada per rutines d’acollida i d’acomiadament perquè l’alumne se senti acceptat i acompanyat.
  • Supervisar, sempre que sigui possible la feina d’alumne dins de l’aula, l’organització de l’agenda, els deures…, establint algun tipus de codi o de llenguatge d’entesa entre l’alumne i el mestre.
  • Disposar d’un horari de classe que li permeti estructurar les activitats de cada dia perquè pugui preveure el treball que haurà de fer.
  • Establir rutines molt concretes, poques, i premiar-ne la realització. Es poden anotar en un full preparat i col·locar-lo en un extrem de la taula en format de recordatori.
  • Expressar ordres clares amb poc llenguatge reiteratiu en els moments de crisi i d'actuacions agressives.
  • Ignorar els comentaris que fa l’alumne fora de context, més enllà del que seria acceptable per la seva edat.

Estratègies relacionades amb la ubicació de l'infant dins del grup classe.

Aquestes estratègies estan pensades perquè el mestre pugui reforçar la gestió del dia dia escolar tot pensant en un alumne en concret.

  • Seure a prop de:
    • La mestra per poder supervisar-lo.
    • La pissarra per fomentar la participació freqüent i augmentar el nivell d'atenció.
    • La porta per si necessita anar al lavabo sense comprometre l’atenció dels seus companys de classe.
  • Estar al costat d’algun alumne que no presenti les mateixes dificultats i que el pugui ajudar en l’organització dels estris i dels materials escolars.
  • Tenir cura especial en els canvis d’activitat no previstos i en les transicions, bé sigui per canvis d’aula, de professional o d’activitats a la mateixa aula.
  • Planificar els canvis amb antelació per evitar distraccions o rebequeries i aconseguir que el nen s’assabenti d’allò que ha de fer en el moment oportú.
  • Crear complicitats o signes d’alerta quan l'infant comenci a esverar-se o a cridar l’atenció.
  • Oferir moments de respir quan comenci a mostrar tensió: anar a una altra aula a portar algun estri, demanar a la recepció material, ajudar la mestra en alguns encàrrecs…
  • No fer comparacions amb altres alumnes.
  • Evitar comentaris negatius i substituir-los per indicacions del que s’ha de fer.
  • Elogiar i premiar sempre el treball i l’esforç.
  • Donar més atenció a les conductes positives.
  • No posar-lo en evidència davant dels companys.
  • Adequar les nostres expectatives a l'infant, què pot fer, que no i com cal fer-ho.

Estratègies relacionades amb la gestió de les emocions.

Aquestes estratègies poden ajudar a l'alumne a entendre i gestionar millor les emocions.

  • Ajudar l’alumne a reconèixer la ira, posant paraules al que li està passant i està sentint. Reconèixer l’enuig, advertir que no hi ha raó per al comportament agressiu.
  • Estar a prop de l'infant per poder-lo acollir i ajudar.
  • Preveure les reaccions possibles davant determinades situacions.
  • Donar-li temps, deixar passar uns moments abans d’actuar: espera estructurada.
  • Oferir correccions i consell propers i indirectes, regular la seva conducta a prop seu i amb to de veu normal, i fins i tot parlar-li fluix a cau d’orella per cridar-li l’atenció.
  • Evitar assenyalar els errors quan no són rellevants.
  • Reduir la marxa (Greene, 2003). Es tracta d’apropar-se pas a pas cap a l’acció que volem aconseguir, mantenint una actitud d’escolta, d'observació i de comprensió.

Estratègies relacionades amb la interacció entre l’adult i els companys.

Aquestes estratègies ajudaran als adults a gestionar el grup classe i enfortir vincles.

  • Mantenir el contacte visual.
  • Oferir oportunitats perquè l’infant obtingui l’atenció adequadament.
  • Afavorir les relacions positives.
  • Proporcionar experiències escolars gratificants i enriquidores.
  • Relacionar-se amb els iguals en activitats segures i estructurades.
  • fer treball de tutoria amb tot el grup i amb l’infant de forma més personalitzada.

Suport de la mestra de reforç dins de l’aula.

  • Programar la feina anteriorment, adaptant-la al seu nivell. Reduir la quantitat d’exercicis de caire reiteratiu.
  • Segmentar les feines complexes i assignar un temps prudencial.
  • Estar pendent de l'infant però també pendent dels altres, per tal d’intentar que faci la feina tot sol com els seus companys, això requereix una atenció indirecta.
  • En alguns moments es pot alternar el suport individualitzat, de manera que la tutora atengui l’alumne i la mestra de suport, el grup classe.

  • SAUMELL, C.; ALSINA, G; ARROYO, A.(2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento. (Vol.I) Infantil i Primària. Barcelona: Graó.