La intervenció

Per planificar la intervenció educativa dirigida a un alumne que presenta dificultats per regular i gestionar la seva conducta serà bo tenir en compte dues vies d’actuació. La primera va dirigida a organitzar, planificar i posar en pràctica estratègies que tinguin relació amb l’entorn i amb l’educació de l’infant abans que aparegui la conducta problemàtica. Es tracta de crear un entorn que afavoreixi les conductes adequades i que “generi” seguretat, confiança i tranquil·litat al nen o la nena.

Greene (2003) defineix l’entorn favorable a partir de cinc paràmetres;

  1. L’adult ha de ser realista respecte a les frustracions que pot presentar l’alumne.
  2. L’adult ha de pensar amb claredat davant una situació conflictiva.
  3. L’adult ha de ser sensible a les situacions que provoquen frustració.
  4. L’adult ha d’allunyar-se de les relacions de confrontació mantenint el rol de figura amb autoritat.
  5. L’adult no ha de prendre els comportaments com atacs personals.

És necessari preparar l’entorn per ajudar l’alumne a ser més receptiu a nous aprenentatges i intervencions.

Per preparar aquest entorn, de vegades és necessari pensar sobre algunes qüestions relacionades amb l'entorn i l'alumne que podem canviar o millorar, com ara:

  • Quines circumstàncies podem canviar si l'alumne les percep com a frustració?
  • Quines situacions podem identificar com a difícils per a l'infant? ¿Com es poden evitar? ¿Com podem modificar-les?
  • A quins senyals d’anticipació de la conducta problemàtica del nen o la nena donarem resposta?

Després d’una intensiva i sistemàtica observació d'en Marc en l’entorn escolar, la seva tutora conjuntament amb l’equip docent decideixen fer determinades accions per aclarir l’entorn de frustracions innecessàries.

Durant l’observació s’ha constatat que habitualment el comportament d'en Marc a la classe de matemàtiques és problemàtic, per tant es decideix oferir-li una ajuda personalitzada en aquesta àrea. Amb aquesta mesura es pretén reduir l’ansietat que li suposava afrontar una tasca difícil.

La segona està centrada a entendre les necessitats que presenta l’infant, d'aquesta manera podrem apropar-nos-hi pausadament i abordar-les d'una forma més adequada.

Abans d’encetar la segona via d’intervenció haurem de començar treballant amb l'objectiu d’establir una relació de confiança amb l'infant. Per això és necessari que l’adult es mostri com a figura de referència, permanent i estable, i accepti l’infant tal com és.

Actituds del mestre cap a l’alumne que faciliten la confiança:

- Estar present, disponible i disposat a escoltar.

- Estar atent i amb actitud oberta a les aportacions de l’alumne.

- Tenir present l'infant intentant comprendre’l.

- Ser sensible als esforços del nen o la nena.

Quan feia unes determinades tasques escolars en Marc podia començar a cridar i enfadar-se tot dient que no li sortiria bé perquè no sabia fer-ho. Els seus mestres pensaven el contrari i l’animaven a treballar. Gairebé sempre s'acabava amb una crisi de plors i crits i, de vegades, agressivitat.

Entre tots van decidir que quan en Marc comencés a enfadar-se perquè pensés que no se’n sortiria, el convidarien a deixar l'activitat i a reempendre-la en un altre moment.

Per començar la intervenció extraurem del procés d’avaluació i valoració elements que ens facilitin entendre el comportament i ens ajudin a seguir la intervenció tenint en compte els passos següents:

Unificar i prioritzar els objectius
Intervencions comunes de tots els docents. Tots hi participem.
Intervencions particulars de cada àrea. Què fem en cada moment.
Actuacions durant les transicions. Donem estratègies.
Intervenció directa sobre el comportament
Fer la llista d’aspectes positius de l’alumne. Li agrada… És capaç de… Està millorant. L'ajuda a controlar-se… Es regula.
Fer la llista dels comportaments desajustats; on, quan i amb qui es donen. Sorolls, crits, no respecta, de tant en tant agredeix.
Solució de problemes col·laborativa. Treball per cistelles (Greene 2003)

El treball per cistelles

Es tracta d’un mètode de planificació del treball de comportaments que permet arribar a acords, es basa en tres objectius:

  1. Mantenir l’autoritat de l’adult i evitar situacions de risc.
  2. Ensenyar l’alumne a respondre davant les adversitats o la frustració donant-li l’oportunitat de solucionar el problemes conjuntament amb el mestre.
  3. Comprendre que l'infant també té limitacions.

De la llista de conductes desajustades de l’alumne que hem elaborat entre tots els docents, en farem tres compartiments o cistelles.

La cistella A El seu objectiu és crear un entorn segur per a tothom.

Hi posarem aquells comportaments de risc pels quals l’adult està disposat a desencadenar un conflicte greu.

L’adult imposa el seu criteri encara que pugui contrariar molt a l'infant.

La cistella B Hi situarem els comportaments que farem servir per ensenyar-lo a pensar, comunicar i trobar una solució conjunta amb el mestre a una situació concreta.

Farem servir estratègies que ajudin a:

  • Mantenir la calma en mig de la frustració.
  • Proposar alternatives per solucionar problemes.
  • Resoldre desacords de forma mútuament satisfactòria.

Amb aquesta cistella intentem desenvolupar habilitats que l’alumne no té, com mantenir la calma quan se sent frustrat, generar solucions alternatives i pensar amb claredat davant una emoció negativa.

També podrà sentir que l’adult és capaç d’ajudar-lo quan ho necessita.

La cistella C Hi posarem els comportaments pels quals l’adult haurà de canviar d’expectatives.

També haurem de tenir en compte el fet d'intervenir en els aspectes més curriculars. La intervenció conductual ha de tenir present la intervenció acadèmica. Si l’alumne presenta dificultats en l’aprenentatge, s’han d’abordar igual que es faria amb els altres alumnes.

Per a un alumne amb dificultats de comportament, el fet de trobar un tutor que l’entengui, l’acompanyi i li posi límits assumibles significa trobar una persona que amb el pas del temps i gràcies a la seu suport l’ajudi a poder confiar que se’n sortirà.

Existeixen algunes estratègies tutorials individuals que són útils i força eficaces si es porten a terme amb constància i amb un treball continuat per part del tutor. També ens donen la possibilitat d’anar creant a poc a poc vincles de confiança entre el mestre tutor i l’alumne:

  • Rutines d’acollida a l’inici de la jornada escolar.
  • Rutines d’acomiadament al final de la jornada escolar.
  • Targetes de seguiment.
  • Procediments de refugi abans i després de situacions que poden derivar en conflicte.

És important tenir present que també fa falta elaborar entre tots una rutina de seguretat per ajudar l’alumne gestionar d’una forma cada vegada més adequada les respostes agressives davant les sensacions de por i d’ira.

Per dissenyar la rutina de seguretat o pla de crisi, hem de tenir en compte el següent:

1-.Detectar els senyals tant verbals com corporals que es donen abans de l’aparició de comportaments desajustats.

2.-Intentar allunyar l’alumne de situacions que li poden generar estrès, tant físic com psicològic.

3.-Si la situació ho requereix, poder portar l’alumne en un espai segur i tranquil, “racó de la calma, espai de les feines tranquil·les…”.

4.-Permetre que l'infant retorni a la calma i ajudar-lo a posar paraules al que ha passat i al que ha sentit amb un llenguatge senzill i assertiu.

Organització d’un espai de suport conductual.

Alguns nens i nenes, per les seves característiques, necessiten suport continuat i entorns estructurats que els ajudin a reduir l'estrés i l'ansietat. Dins l'aula, es possible crear un espai que tingui aquesta qualitat.

Aquest espai hauria de ser confortable i disposar de material que respongui als interessos de l’alumne.

En un primer moment, la tutora, si l’organització horària ho permet, podria ser el referent principal de l'infant, amb qui treballaria aspectes com la resolució de problemes socials, i el fet d'entendre i d'expressar sentiments, i d'apreciar i gaudir de la lectura. També faria activitats de joc programades per treballar les àrees instrumentals de forma més pautada i regular. </note>

  • BRAZELTON, T. B.; SPARROW, J. D. (2005). Como dominar la ira i la agresividad. Barcelona: Medici.
  • GREENE, R.W.(2003). El niño insoportable. Barcelona: Medici.
  • SAUMELL, C.; ALSINA, G.; I ARROYO, A. (2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento. Volum 1. Infantil y primaria. Barcelona: Graó.