El procés d'avaluació

La primera tasca que hem de fer quan iniciem l’avaluació d’un alumne és intentar definir, el més exactament possible el problema de conducta que presenta.

Des de l’inici de l’avaluació, cal tenir present que la intervenció que es derivi d’aquest procés ha de respectar sempre la dignitat de la persona i comprendre les seves necessitats. Per tant, partir d’aquest criteri a l’hora d’avaluar facilitarà la intervenció educativa posterior.

Cal recollir informació bàsica per guiar una avaluació més aprofundida i iniciar les primeres hipòtesis per organitzar la intervenció educativa. En el quadre que es troba a continuació, de forma esquemàtica es descriuen aspectes tenir en compte a l’inici del procés.

Informació bàsica sobre la conducta problemàtica
1. Tipus de conducta.
2. Freqüència de la conducta.
3. Intensitat de la conducta.
4. Edat d'inici.
5. Curs de la conducta problemàtica (intermitent, crònica…).
6. Canvis en la freqüència i la intensitat de la conducta al llarg del temps.
7. Escenaris en què apareix habitualment la conducta problemàtica.
8. Amb qui apareix habitualment la conducta problemàtica.
9. Antecedents de la conducta problemàtica.
10. Conseqüències de la conducta problemàtica.
11. L’impacte que la conducta té en el funcionament del mateix infant.
12. Intervencions anteriors que han intentat produir canvis en la conducta problemàtica.

Aquesta informació és insuficient si pensem que l’alumne no està aïllat en el món, sinó envoltat de persones i situacions en entorns socials diferents. No n’hi ha prou de tenir aquestes dades perquè l’entorn i l'infant estan fortament connectats i interactuen l’un amb l’altre sense parar.

En general, tota conducta té una funció, sigui una conducta adequada o no ho sigui. En els darrers anys i dins l’entorn escolar, s’han començat a utilitzar procediments d’avaluació funcional.

Aquests procediments pretenen avaluar la conducta i seva la funció dins la situació en què apareix. No es tracta tant de veure “allò que fa el nen” sinó de saber “per què ho fa”. No es tracta de sufocar allò que fa, sinó de tenir en compte el que l'infant necessita i intentar ensenyar-lo a resoldre-ho de forma adequada.

Per poder realitzar aquesta avaluació cal respondre les preguntes següents (Horner, 2008):

1. Quin és el problema i amb quina freqüència es produeix?

2. On es produeix?

3. Qui presenta el comportament problemàtic?

4. Quan és més probable que es presenti el problema?

5. Per què es manté el problema?

En el quadre adjunt es mostren algunes de les raons (Baumgart, Johnson i Helmstetter, 1990) per les quals els nens poden evidenciar conductes problemàtiques. No es tracta d'una llista exhaustiva, però recull els supòsits més bàsics:

Resposta emocionalÉs molt àmplia i variada. L'infant pot respondre amb ira i agressivitat davant la por, la frustració, el dolor, l'excitació o l'enuig. En aquest cas es tracta de conductes reactives a una situació, que apareixen com a resposta a alguna cosa que ha succeït en l'entorn proper.
AutoregulacióAlguns nens poden necessitar un ambient més actiu i estimulant. Les tasques repetitives, la quietud excessiva o el silenci poden provocar la necessitat de moviment, distracció o soroll. En canvi d’altres poden tenir dificultats per aïllar-se d'entorns hiperestimulants, moguts o sorollosos i reaccionen de forma descontrolada i desorganitzada.
Obtenir atenció socialL'atenció social és una necessitat bàsica per a un ésser humà, no és més que la possibilitat de relacionar-se. Alguns nens tenen mancances en aquest aspecte, o bé senten que necessiten més atenció. És difícil dir quin és el grau just d'atenció per a un nen o nena, dependrà del seu context vital o de les atencions que rebi i hagi rebut.
Obtenir objectes materials o jocsDe vegades, els nens simplement volen alguna cosa. Gairebé sempre "alguna cosa" té a veure amb el joc. Potser l'infant es porta malament per obtenir un cotxe o més oportunitats de jugar.
Protestar o evitar una situacióA l’escola, algunes tasques resulten difícils, avorrides o extenuants. Alguns nens eviten aquestes tasques manifestant conductes problemàtiques. En aquest cas, i en primera instància, el que hem de fer és avaluar en profunditat allò que proposem al nen: el tipus de tasca, el temps que empra per realitzar-la, els beneficis que n'obté, la forma de presentar…

Cercar una resposta acurada per a totes i cadascuna d’aquestes preguntes pot ajudar-nos a comprendre el problema i definir-lo.

Sovint, el procés d’avaluació no s’acaba en la formulació de la primera hipòtesi, cal seguir avaluant per anar ajustant la intervenció, com per a qualsevol de les accions educatives que realitzen a l’escola.

  • BAUMGART, D.; JOHNSON, J.; HELMSTETTER, E. (1990). Sistemas Alternativos de Comunicación para Personas con Discapacidad. Madrid: Alianza.
  • HORNER, R; SUGAI, G. (2008). El suport conductual positiu a nivell d'escola. Jornades DINCAT. http://www.dincat.cat/documentació-de-la-conferència-del-dr-horner_20889
  • SAUMELL, C.; ALSINA, G.; ARROYO, A. (2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento. Volum 1. Infantil y primaria. Barcelona: Graó.