Factors que influeixen en el desenvolupament de la conducta problemàtica.

La conducta problemàtica dels infants sembla estar associada, com explicàvem en el capítol anterior, als processos d’informació sobre la interacció social.

Crick i Dodge (1994) proposen un model sobre les característiques del procés d'aprenentatge d'una resposta social concreta.

diapositiva1.jpg

Representació de les sis etapes del model de processament de la informació social. Crick i Dodge, 1994.

Les etapes del model de processament de la informació social s'expliquen a continuació:

  1. Estar atents a un determinat esdeveniment social i rebre la informació tant externa com interna.
  2. Donar sentit a la informació que rebem: procés d'interpretació i d'atribució.
  3. Clarificar els objectius de la resposta que estaran condicionals pel nivell d'excitació (estrès, ansietat…) i per l’avaluació de la resposta.
  4. Pensar en totes les possibles respostes que es poden donar en aquesta situació.
  5. Decidir i construir la resposta.
  6. Donar una resposta actuada.

Totes aquestes fases estan en interacció constant amb els coneixements, les emocions i les experiències de l'infant i sorgeix un procés de retroalimentació on tots els elements interactuen els uns amb els altres per crear una única conducta.

Com veiem en el model, la possibilitat d’actuar d’una forma o d'una altra està condicionada per múltiples factors: els coneixements i les experiències dels infants, la forma com llegeixen i interpreten el que passa al seu voltant i, finalment, el repertori de respostes que poden posar al servei de la situació.

Com més limitats són els coneixements i les experiències, més esbiaixades són les interpretacions i més reduït és el repertori de respostes; menys possibilitats té l’infant d’adaptar-se a diferents entorns.

La resposta emocional té un paper preponderant, com més alt és el nivell d’estrès o d’ansietat, més dificultat té l'infant per elaborar una resposta adaptada. Quan els nivells d’estrès o d'ansietat són molt alts, gairebé només són possibles dues formes de resposta: la lluita o la fugida, les respostes més primàries de l'ésser humà. No ha d’estranyar que alguns nens, en una situació que ells percebin com a límit, optin per una d’elles.

Les característiques del mateix infant i de tot el que l’envolta són les que faran possible l’adaptació i l’aprenentatge social, uns aspectes contribuiran a afavorir-los i d’altres a destorbar-los.

L'infant que acaba tenint problemes de conducta i adaptació està habitualment enfrontat a molts factors de risc que interfereixen en el seu desenvolupament. Un factor de risc és un atribut dins d’un individu (p. ex. TDAH) o una circumstància (p. ex. pobresa) que incrementa la possibilitat que l’infant tingui problemes.

Per altra part, tots els nens també estan exposats a avantatges o factors protectors. Els avantatges són qualitats internes (p. ex. compromís per l’aprenentatge) i recursos externs (p. ex. relacions de suport amb adults) que són bones per a tots els infants.

Factors que influeixen en la conducta i l’adaptació de l’infant

Àrea d’influència Factors de risc associats Avantatges i factors protectors
Del mateix infant Problemes conductuals i/o emocionals precoços Capacitat precoç de regulació conductual i emocional
Habilitats socials pobres Bones habilitats socials
Dificultats acadèmiques Habilitats i èxit acadèmics
Pares / família Pares amb problemes personals Relació propera amb un adult estable
Problemes d’afecte i vinculació entre pares i fills Ajuda i autoritat paternes
Manca de rutines i rituals familiars Rutines i rituals familiars predictibles
Interaccions pares-fills negatives (coercitives) Interaccions pares-fills positives
Problemes i inestabilitat familiar Entorn familiar estable i positiu
Comunitat / societat Pobresa Assistència a escoles eficaces
Problemes veïnals Barris organitzats i segurs
Comunitat amb violència i delictes Oportunitats per la influència positiva: escola i activitats de la comunitat
Influències violentes dels mitjans de comunicació Influències no violentes dels mitjans de comunicació

  • Setena conversa pedagògica: Del centre a la persona: educar la conducta. 12/04/2012 Converses pedagògiques
  • GALLARDO, A. (2003). Projecte d'atenció educativa per a l'alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i la conducta. Departament d'Ensenyament. Llicència d'eStudis. http://www.xtec.cat/~agallard/
  • CRICK, N. R., & DODGE, K. A. "A review and reformulation of social information processing mechanisms in children's social adjustment". Psychological Bulletin, 115, 74-101 1994