Els nens i les nenes que ho farien bé, si poguessin.

A la classe de 2n, la mestra explica la tasca que els alumnes han de fer a continuació. L’Ot, un dels nens, està mirant un dibuix que ha tret de la seva motxilla. Quan la mestra acaba d’explicar, la majoria de nens es posen a treballar individualment.

L’Ot segueix absort en el seu dibuix. La mestra s’hi acosta, l’encoratja perquè es posi a treballar, després podrà pintar. L’Ot assenteix amb el cap, agafa el full de la tasca i treballa amb rapidesa, gairebé sense parar atenció, escriu de pressa. Quan acaba la feina, alça la mà i la mestra s’hi acosta. La mestra mira el full i li suggereix que corregeixi una paraula.

L’Ot comença a cridar, arruga el full i el llença a terra. Posteriorment, agafa l’estoig de la seva companya de taula i el llença contra la paret. S’aixeca de la cadira i marxa cap a la porta, donant puntades de peu a totes les motxilles que troba pel camí. Surt cridant.

Abans de continuar la lectura, convé aturar-se un moment a pensar les causes de la conducta de l’Ot. Pot ser deguda a algun trastorn? Es tracta d’un nen consentit que fa el que vol? La mestra no controla els seus alumnes? O bé, l’Ot no pot controlar-se quan s’irrita?

Possiblement, hi ha múltiples explicacions, una per cada observador que valori l’escena. Però l’escena descrita explica molt poc del que en realitat passa, és només la part visible d’un munt de fenòmens que de forma encoberta influeixen i dirigeixen la conducta i les interaccions.

La interpretació de la conducta problemàtica guiarà les accions educatives. Aquesta interpretació, es basarà en els coneixements i les experiències del mestre. Per tant, conèixer diversos abordatges teòrics i pràctics farà possible una mirada àmplia sobre l’alumne i la seva conducta.

El desenvolupament psicològic és l’acumulació gradual de competències i habilitats en les àrees de desenvolupament social, emocional, acadèmic i d’autocontrol. Així com l'infant sense dificultats evoluciona amb desimboltura, l'infant que mostra comportament problemàtic es troba amb conflictes repetits que no permeten complir amb les expectatives de l’adult ni adaptar-se adequadament als entorns i les interaccions socials.

Greene (2003) sosté que els orígens de la conducta problemàtica es troben en la inflexibilitat cognitiva. Aquesta inflexibilitat cognitiva genera dificultats per considerar diferents aspectes d’una situació, per organitzar o planificar l’acció, per separar la resposta emocional del procés mental per resoldre un conflicte, per demorar les gratificacions o per tolerar sentiments de decepció, disgust o enuig. Aquests nens i nenes no decideixen ser inflexibles o irascibles, simplement no poden pensar quan la frustració i l’adversitat fan acte de presència.

La inflexibilitat cognitiva fa que el nen tendeixi a pensar de forma concreta i rígida, com si ho fes en blanc i negre. També tendeix a aplicar normes massa simplificades i rígides per resoldre situacions complexes, recurs que pot fer servir impulsivament encara que sigui inadequat. Per aquest motiu, sovint el mestre té la sensació que com més el castiga, té un comportament pitjor.

Les dificultats cognitives i emocionals que experimenta un alumne amb conducta problemàtica estan recollides a continuació. L'objectiu educatiu és detectar les dificultats que té l'alumne i ensenyar-li habilitats per millorar-les (Greene, 2008).

La conducta problemàtica ens mostra una habilitat que manca o un problema per resoldre. Aquesta idea guia l'actuació del docent: comprendre i ensenyar".

Dificultats cognitives i emocionals. L'alumnat pot tenir dificultats per…
Habilitats cognitives
Gestionar transicions, passar d’una idea o d’una tasca a una altra.
Fer coses en una seqüència lògica o en un ordre prescrit.
Persistir en tasques difícils o avorrides.
Tenir un sentit pobre del temps.
Reflexionar sobre múltiples idees o pensaments simultàniament.
Mantenir l’atenció.
Tenir en compte les possibles conseqüències o resultats de les accions (impulsivitat).
Tenir en compte una gamma de solucions a un problema.
Canviar d’idea, pla o solució original.
Tenir en compte els factors situacionals que caldria ajustar a un pla d’acció.
Habilitats comunicatives i emocionals
Expressar en paraules preocupacions, necessitats o pensaments.
Comprendre el que es diu.
Gestionar una resposta emocional a la frustració i pensar racionalment.
Gestionar la irritabilitat o l'ansietat crònica que obstaculitza significativament la capacitat per resoldre problemes i augmenta la frustració.
Veure tons de color gris, el pensament és concret, literal, en blanc i negre.
Desviar-se de les normes i les rutines.
Gestionar la impressibilitat, l’ambigüitat, la incertesa i la novetat.
Habilitats socials
Ser flexible, fer interpretacions ajustades / Evitar distorsions o biaixos cognitius (per exemple: “tothom està en contra meu”, “ningú em vol”, “sempre tinc jo la culpa”, “no és just”, "sóc estúpid”.
Parar atenció o interpretar amb precisió els senyals socials /Evitar la mala percepció dels matisos socials.
Iniciar converses, introduir-se en grups, connectar amb persones.
Cercar atenció de forma adequada.
Apreciar com el seu comportament afecta les altres persones.
Empatitzar amb els altres, apreciar la perspectiva i el punt de vista de les altres persones.
Apreciar com està arribant o com és percebut per altres persones.

Aquests esquemes cognitius són un cercle viciós, a poc a poc el mal humor, el rebuig i la persistència negativa es van instal·lant en el dia a dia del nen o la nena i configuren una forma de fer i relacionar-se amb un antagonisme estable.

Si els adults reaccionen negativament a les actuacions negatives de l'infant, allò que es vol evitar, sense voler, s’exacerba. L'infant no veu en l’adult un ajut, sinó la constatació de la seva ineficàcia per afrontar les situacions adverses.

  • GREENE, R. W. (2003). El niño insoportable. Editorial Medici. Barcelona.
  • GREENE, R. W. (2008). Lost at School: why our kids with behavioral challenges are falling through the cracks and how we can help them. New York: Scribner http://www.lostatschool.org/