La conducta problemàtica

Els problemes relacionats amb les dificultats de regulació de la conducta i les dificultats d’adaptació a l’entorn social són múltiples i variats. Alguns problemes de conducta estan tipificats en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV-TR) i en la Classificació internacional de malalties, desena versió (CIE-10), però no tots els problemes que observem en els infants poden ser considerats trastorns.

La classificació d’aquests problemes de conducta sempre ha estat difícil. Els motius d’aquesta dificultat podem trobar-los, en primer terme, en l’origen divers que tenen, i en segon terme, en les condicions ambientals que els mantenen. Tampoc no hem d’oblidar que els infants estan en evolució constant, els canvis que ocorren poden afavorir o minimitzar l’alteració de la conducta i, per tant, és comú observar com, en alguns casos, es van succeint els diagnòstics psiquiàtrics al llarg del procés de creixement.

Un altre tema que cal destacar és el que la literatura científica anomena topografia. La topografia fa referència a la forma de la conducta en particular, als moviments i a les accions. Els comportaments agressius, per exemple, acostumen a tenir la mateixa topografia, però els motius que els originen poden ser molt diversos i anar des de respostes de defensa davant d’una situació percebuda com a hostil fins a agressions proactives que tenen objectius concrets.

Els darrers anys, en les publicacions en anglès, es fa servir el terme challenging behaviour, comportament desafiant, per definir la conducta problemàtica. Emerson (2001) defineix el terme de la forma següent:

  • “Comportaments anormals, des del punt de vista sociocultural, d’una intensitat, freqüència o durada que comporta una alta probabilitat de posar en perill la integritat de la persona o la dels altres, o que comporta una limitació clara de les activitats de l’individu i una restricció important en la seva participació en la comunitat (restricció de l’accés als recursos i serveis de la comunitat)”.

El mateix autor justifica l’ús d’aquesta definició pels motius següents:

  • Està lliure d’assumpcions implícites respecte a les característiques psicològiques de la conducta.
  • El comportament desafiant pot ser una resposta coherent, adequada i adaptada davant de situacions desafiants.
  • El terme és específic per a una subclasse socialment significativa de conductes estranyes o inusuals. El comportament desafiant només es refereix a conductes que tenen un risc significatiu per al benestar físic de les persones o que redueix l'accés a posicions socials. Això deixa fora comportaments poc usuals que no tenen repercussió per a les persones.
  • No tots els trastorns psiquiàtrics posen en perill la seguretat de les persones o limiten l'accés a la posició social.

En aquest document s’utilitzarà una definició que s’ajusta al context escolar i abraça diversos graus de dificultats de regulació del comportament:

La conducta problemàtica ésn el conjunt d'actituds i fets contraris a les normes de convivència que impedeixen en més o menys mesura l’existència d’un clima adequat a l’aula o a l’escola.

Podem considerar una conducta com a problemàtica quan:

  1. No s’explica a partir de les condicions de la seva edat evolutiva.
  2. Presenta una freqüència exagerada.
  3. Persisteix en el temps.
  4. Afecta el desenvolupament personal, acadèmic, social…
  5. Repercuteix negativament en l’entorn.
  6. Està valorada objectivament.

Blommquist (2005) descriu el desenvolupament d’un infant que presenta una conducta problemàtica paral·lelament al que podem considerar el desenvolupament típic. No tots els nens que presentin aquests comportaments han de mostrar a la llarga una conducta problemàtica, però aquesta descripció ens permet identificar algunes conductes o trets que poden ser considerats de risc.

EDAT Desenvolupament típic Conducta problemàtica
Escola bressol Receptiu i relaxat amb els pares Irritable, exigent o poc receptiu amb els pares
Se'l pot calmar en moments de plors Rebequeries i plors
Afecció o vincle segur amb els pares Afecció o vincle insegur amb els pares
Joc amb els altres Joc amb ell mateix
Generalment content i feliç Generalment exigent i irritable
Manifesta una amplia gamma d’emocions (p. ex. ràbia, tristesa, por, felicitat) Generalment manifesta emocions negatives
Explora l’entorn Aprensiu amb l’entorn
Es mostra curiós i inquisitiu Evita les noves situacions
Educació infantil Segueix les indicacions Desobeeix les indicacions
Segueix normes No segueix normes
Interaccions positives amb els pares Interaccions negatives amb els pares
Acceptat pels companys Rebutjat o oblidat pels companys
Expressa emocions simples als altres Inexpressiu i guarda les sentiments per ell
Les pors són habituals
Bona adaptació al marc escolar Pobra adaptació al marc escolar
Excitat pels aprenentatges Indiferència cap a l’aprenentatge
Educació primària Normalment pensa i reflexiona abans d’actuar Sovint és impulsiu i actua abans de pensar
Quan es preocupa pot tranquil·litzar-se Es preocupa molt i sobre-reacciona a l’estrès
Bones habilitats socials (p. ex. coopera, comparteix, expressa sentiments) Pobres habilitats socials (p. ex. evita cooperar o plora)
Interaccions positives amb companys i mestres Interaccions negatives amb els pares
Resol efectivament nombrosos problemes socials Poc efectiu a l'hora de resoldre problemes socials
Venç força pors Persistència de les pors
Entén i expressa emocions complexes No entén ni expressa emocions complexes
Emergeix un concepte positiu d’ell mateix Emergeix un concepte negatiu d’ell mateix
Pensaments positius i amables sobre ell i els altres Pensaments negatius i poc amables sobre ell i els altres
Concentrat en la tasca, aconsegueix fer la feina Desatent, no aconsegueix acabar les tasques
Organitzat amb els materials i les tasques escolars Desorganitzat amb els materials i les tasques escolars

  • BLOOMQUIST, M. L.; SCHNELL, S. V. (2005). Helping Children with Aggression and Conduct Problems: Best Practices for Intervention. The Guilford Press. Nova York.
  • EMERSON, E. (2001). Challenging Behaviour: Analysis and Intervention in People with Severe Learning Disabilities. Cambridge: Cambridge University Press.