Mòdul 2 - Pràctica 2

Els problemes relacionats amb les dificultats de regulació de la conducta i les dificultats d’adaptació a l’entorn social són múltiples i variats. Alguns problemes de conducta estan tipificats en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV-TR) i en la Classificació internacional de malalties, desena versió (CIE-10), però no tots els problemes que observem en els infants poden ser considerats trastorns.

La classificació d’aquests problemes de conducta sempre ha estat difícil. Els motius d’aquesta dificultat podem trobar-los, en primer terme, en l’origen divers que tenen, i en segon terme, en les condicions ambientals que els mantenen. Tampoc no hem d’oblidar que els infants estan en evolució constant, els canvis que ocorren poden afavorir o minimitzar l’alteració de la conducta i, per tant, és comú observar com, en alguns casos, es van succeint els diagnòstics psiquiàtrics al llarg del procés de creixement.

Un altre tema que cal destacar és el que la literatura científica anomena topografia. La topografia fa referència a la forma de la conducta en particular, als moviments i a les accions. Els comportaments agressius, per exemple, acostumen a tenir la mateixa topografia, però els motius que els originen poden ser molt diversos i anar des de respostes de defensa davant d’una situació percebuda com a hostil fins a agressions proactives que tenen objectius concrets.

Els darrers anys, en les publicacions en anglès, es fa servir el terme challenging behaviour, comportament desafiant, per definir la conducta problemàtica. Emerson (2001) defineix el terme de la forma següent:

• “Comportaments anormals, des del punt de vista sociocultural, d’una intensitat, freqüència o durada que comporta una alta probabilitat de posar en perill la integritat de la persona o la dels altres, o que comporta una limitació clara de les activitats de l’individu i una restricció important en la seva participació en la comunitat (restricció de l’accés als recursos i serveis de la comunitat)”.

El mateix autor justifica l’ús d’aquesta definició pels motius següents:

• Està lliure d’assumpcions implícites respecte a les característiques psicològiques de la conducta.
• El comportament desafiant pot ser una resposta coherent, adequada i adaptada davant de situacions desafiants.
• El terme és específic per a una subclasse socialment significativa de conductes estranyes o inusuals. El comportament desafiant només es refereix a conductes que tenen un risc significatiu per al benestar físic de les persones o que redueix l'accés a posicions socials. Això deixa fora comportaments poc usuals que no tenen repercussió per a les persones.
• No tots els trastorns psiquiàtrics posen en perill la seguretat de les persones o limiten l'accés a la posició social.

En aquest document s’utilitzarà una definició que s’ajusta al context escolar i abraça diversos graus de dificultats de regulació del comportament:

1. No s’explica a partir de les condicions de la seva edat evolutiva.
2. Presenta una freqüència exagerada.
3. Persisteix en el temps.
4. Afecta el desenvolupament personal, acadèmic, social…
5. Repercuteix negativament en l’entorn.
6. Està valorada objectivament.

Blommquist (2005) descriu el desenvolupament d’un infant que presenta una conducta problemàtica paral·lelament al que podem considerar el desenvolupament típic. No tots els nens que presentin aquests comportaments han de mostrar a la llarga una conducta problemàtica, però aquesta descripció ens permet identificar algunes conductes o trets que poden ser considerats de risc.