La tutoria: l'element clau.

La tutoria és un bon element de suport per a l’èxit acadèmic de l’estudiant. Requereix un procés normal de relació entre el professorat i l'alumnat, a través tant de les activitats de tutoria com de la interacció a l’aula.

L’acció tutorial ha de formar part d’un engranatge participatiu dels diversos agents educatius, per tal d’incidir en l’alumnat de manera que reverteixi en un millor creixement personal i una millor cohesió social.

El tutor és una figura puntal en l’acció tutorial. Per Giner i Puigardeu (2008), el tutor ha de tenir presents aquests àmbits de referència:

  • El nen o nena com a persona individual que necessita atenció en més o menys grau.
  • El grup classe, amb totes les seves dinàmiques relacionals i possibilitats d’interacció.
  • La família, amb les seves característiques específiques, les seves necessitats i les seves pors.
  • Els espais de coordinació amb l’equip docent i amb l’equip directiu.
  • La coordinació amb els serveis externs.

Per a l’alumnat que mostra dificultats de regulació del comportament és absolutament indispensable donar un suport tutorial individualitzat, que es pot resumir com una proposta d’intervenció específica que comporta dues fases: en la primera es tracta d’elaborar un treball a priori, per tal d’organitzar estratègies relacionades amb l’entorn i amb l’educació de l’alumne, que siguin planificades abans que sorgeixi la conducta problemàtica; en la segona s'han de crear entorns favorables que li generin seguretat, benestar i tranquil·litat. Per aconseguir aquestes fites hem d’apropar-nos a les necessitats de l’alumne, tenint present que no es tracta de crear una relació entre iguals o d’amics, sinó d'oferir un referent de maduresa personal i professional.

El tutor facilita la comprensió de l'alumnat perquè entengui on s’ubica i quin sentit tenen les activitats de l’escola a la qual pertany. És un vehicle d’inclusió institucional i, per tant, un indicador de qualitat organitzativa.

Parlar d’acció tutorial, suposa parlar d’una cultura de centre que impulsi la tutoria com un element clau per a l’èxit acadèmic i per a la cohesió social.

Per aconseguir aquesta fita és necessària la implicació de tot l’equip educatiu, per tal de fer un acompanyament dels alumnes del grup classe, liderat pel tutor de referència.

Des d’aquesta perspectiva és convenient que l’escola faciliti estructures participatives per promoure àmbits educatius tutorials que permetin arribar a l’alumne més enllà de la tutoria del grup classe. En aquesta línia les entrevistes individuals possibiliten un coneixement més gran de l’alumne i de les seves pròpies característiques.

Amb l’objectiu de promoure una escola participativa, els creadors del Projecte Escolta’m, per una tutoria personalitzada (Giner i Saumell, 2008) proposen un marc teòric i una organització que facilita la tutoria personal, per millorar el rendiment escolar i establir una cohesió social més gran. Per aconseguir-ho han dissenyat un pla d’intervenció educativa tutorial en petits grups, que afavoreix la vinculació positiva entre el tutor i l’alumne, i entre iguals. La seva estructura ofereix un acompanyament en l’acció dels professionals implicats i un compromís amb el centre que el vulgui posar en marxa.

"Parlar i veure les fotos, a la classe petita parlem amb pocs nens"

Dibuix d'un alumne a l'aula petita. Escola Les Fontetes. Cerdanyola del Vallès

El projecte centra la mirada en els elements que afavoreixen el progrés dels alumnes més que en les causes dels seus problemes i facilita habilitats de comunicació i relació entre iguals a partir de la mirada resilient del tutor de referència.

  • GINER, A; PUIGARDEU,O. (2008). La tutoria y el tutor. Estrategias para su práctica. Barcelona. Horsori.
  • SAUMELL,C. (2007) Escolta’m, La resiliència i la vinculació afectiva en l’acció tutorial. Departament d'Ensenyament. Llicència d'estudis.
  • VV.AA. (2010) Monogràfic. Projecte "Escolta'm". Una experiència de tutoria personalitzada. Guix. Núm. 361. Pàg. 13 - 48.