En aquesta pràctica, farem unes recomanacions respecte al treball a l'aula amb alumnat amb TDAH.

Aquestes recomanacions, les basarem en:

1. Estratègies a utilitzar a l’aula on hi ha un nen/a amb TDAH.

2. Com millorar el comportament de l’alumnat amb TDAH

1. Estratègies a utilitzar a l’aula on hi ha un nen/a amb TDAH.

Quan treballem amb un nen o nena que presenta TDAH, cal que tinguem en compte que és molt fàcil perdre l’atenció que pot dirigir-nos. Per això cal que prenguem unes mesures determinades com ara per exemple:

• Mantenir el contacte ocular amb el nen/a.
• Aproximar-nos físicament a ell, d’aquesta manera ens dedicarà més atenció i no és distraurà tant fàcilment.
• Estructurar les sessions sense deixar que hi hagi aspectes que puguin descontrolar-se o causar confusió.
• Donar instruccions una a una, mirant que aquestes siguin concretes, i utilitzant un llenguatge positiu.
• Quan el nen/a compleixi una instrucció de manera adequada, li ho hem de reconèixer i ser exigents davant d'incompliments.
• En els continguts escolars, utilitzar explicacions que siguin properes i motivadores, també és força important que siguin participatives.
• Pel que fa a la ubicació a l’aula, cal que situem el/la nen/a a les files de davant, facilitant la proximitat al/la mestre/a o professora/a i el control de les tasques, fora de les possibles distraccions de la classe com ara les finestres, els murals o objectes de decoració que puguem tenir a l’aula.
• Recordatoris visuals a l'aula.
• Fer exercicis d'atenció i de relaxació, que també poden servir per a tots els alumnes del grup.
• Ensenyar destresses per a l'organització de l'estudi, sempre aplicades a tasques concretes.
• El treball en grup i l'aprenentatge cooperatiu i interactiu.
• Utilitzar materials informàtics, jocs, recursos visuals, estratègies mnemotècniques… que afavoreixin l'atenció i la creativitat.
• El control de les interrupcions i el moviment, aquests alumnes tendeixen a interrompre i a moure's constantment, podem donar pautes concretades amb l'alumne, com per exemple un senyal que haguem pactat abans amb ell i que li recordi d'estar assegut sense haver d'evidenciar-ho davant tota la classe.
• Pel que fa als deures, posar tasques amb un format clar i senzill, que l’alumne sàpiga resoldre'ls i sigui capaç d’entendre i aplicar de manera autònoma; que la quantitat sigui adequada i que les tasques no siguin molt llargues, si ho són, es poden fragmentar i d’aquesta manera l’alumne és veurà capaç de realitzar-les.
• El coneixement i la confiança envers l’èxit dels alumnes, valorant tant els resultats acadèmics com d'altres aspectes d'evoluació personal.
• Una altra estratègia és utilitzar una agenda de classe, que servirà per a tots els alumnes. En aquesta agenda de classe, un encarregat o el delegat de la classe, anota els deures que cada professor posa (d’aquesta manera hi ha un registre fiable on tots els alumnes hi poden consultar). Al final de la setmana, el professor/a o mestre/a pot fer una fotocòpia i donar-la a l’alumne amb TDAH perquè a casa comprovin que no ha oblidat d’apuntar res. D’aquesta manera assegurarem que tingui clar quines tasques escolars ha de fer.

Per tal d’ajudar a la organització dels alumnes amb TDAH, hi ha registres i/o contractes que ja ara s’utilitzen que poden facilitar l’organització escolar. Mira alguns possibles models.

A l’igual que hem fet a la pràctica anterior, volem donar el Qüestionari de Conners per a la valoració de l’índex d’hiperactivitat infantil. Els qüestionaris de Conners, van ser elaborats a l’any 1969 amb la finalitat d’avaluar les millores comportamentals dels nens hiperactius que rebien tractament. Conners, va elaborar dues versions d’aquest qüestionari, una és la que hem vist a la pràctica anterior adreçada als pares i les mares i una altra adreçada al professorat. Posteriors investigacions van anar concretant i simplificant fins a arribar a les deu preguntes. Aquests qüestionaris van ser finalment revisats a l’any 1997 per Ferrer Riba i Narbona i aquesta és la versió que ara s’utilitza

2. Com millorar el comportament de l’alumnat amb TDAH

Els nens amb TDAH solen presentar dificultats en el seu comportament, ja que presenten hiperactivitat, impulsivitat, estar distret en molts moments, interrompre, no acabar les seves tasques … Totes aquestes conductes fan que la tasca del professor/a o mestre/a és faci molt difícil, però no hem d’oblidar mai que el nen no pot controlar-ho. Per això hem de crear estratègies per ajudar a l’alumne i a la vegada poder tenir un ambient afavoridor a l’aula.

S’ha de mirar que a l’aula hi hagi un ambient estructurat, amb rutines, que sigui motivador, que afavoreixi l’autocontrol.

També te molta importància l’actitud del mestre/a o del professor/a, és el model a seguir, i per tant ha de tenir una actitud tolerant, pacient, justa, i no utilitzar càstigs sobre coses que el nen no pot controlar, per exemple si es mou molt. Aquest càstig el considerarà injust i encara li causarà més frustració.

Cal mantenir la calma, en tot moment, i no discutir amb l’alumne.

Si es dóna un mal comportament, ha de tenir les conseqüències preestablertes.

Administrar els càstigs o advertiments en el moment en que és doni la mala acció, així com reconèixer el seu bon comportament, d’aquesta manera es reforçaran els comportaments adequats.

Evitar ridiculitzar i criticar. Molt important. Fer-ho pot perjudicar greument la seva autoestima.

Evitar recordar “públicament” a l’alumne que prengui la seva medicació.

Per tal d’afavorir un comportament adequat, cal que prenguem uns eixos d’intervenció bàsics com poden ser per exemple:

a) Fer una supervisió el més continuada i constant possible. Si el nen es sent observat és com si es sentís amb l’obligació de donar comptes dels seus actes. Per exemple a l’acabar una tasca podem preguntar-li si ha acabat o passar per la seva taula per comprovar la tasca que està desenvolupant. Això li donarà ànims i farà que es senti més segur.

b) Tutorització individual: Cal que l'alumne/a i la família tinguin un referent tutor estable. Correspon al/a la tutor/a establir vincles amb l'alumne/a (escoltar, modular malestars, coneixer interessos i motivacions…), compartir el que s’espera d’ells, donar estratègies de treball i supervisar les tasques escolar que va realitzant. També es pot parlar del seu comportament i indicar els moments que poden haver anat millor i pitjor. També és el moment d’establir propòsits i objectius.

c) Ús del reforç positiu per al control de la conducta. Amb aquest reforç el que millorem molt és l’autoestima d’aquests alumnes, que ja sabem normalment està força malmesa, consisteix en valorar els comportaments que volem que es repeteixin de manera més sistemàtica, dient en veu alta les accions bones que hagi realitzat i que esperem és tornin a donar. Per fer servir aquesta estratègia, cal que s’utilitzi de manera sincera i adequadament, es un reforç social i l’ajudarà a establir nous vincles.

d) El temps de pensar. Aquesta és una altra estratègia que el mestre/a pot utilitzar, es adequada per a alumnes més petits, infantil i primers cursos de primària, consisteix en apartar a l’alumne quan s’ha donat un mal comportament perquè reflexioni sobre el fet succeït. Cal abans acordar en quines condicions es produiran aquests espais de reflexió.

Imatges extretes de:

• http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:VSPYzg20Pha_TM:http://www.baobabparents.com/images/articles/21/hiperactividad2.jpg
• http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:OsLKKC8b8LEuQM:http://www.apic.es/imagenes/APIC1611.jpg
• http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:-gym-zGaZbkJ1M:http://3.bp.blogspot.com/_dzOMf58puns/SXPOxVdw4rI/AAAAAAAAAzA/6lL8Rq2ipvA/s320/soledad1.jpg