A vegades, tenim davant un nen o una nena que presenta serioses dificultats d'aprenentatge, però no sabem si són derivades del TDAH. És fàcil confondre-les, ja que les dues són disfuncions, però hem de tenir en compte que mentre que el TDA/H és d'origen biològic, social i cultural, moltes dificultats de l'aprenentatge solen ser de tipus neurològic.

Malgrat tant el TDA/H com les dificultats d'aprenentatge poden produir problemes en les funcions de Planificació, el TDA/H és un trastorn a nivell de l'àrea de registre i en canvi les dificultats d’aprenentatge són disfuncions que afecten a nivell de l'àrea de processament.

Una altra diferència que podem constatar, és que els nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge, tenen normalment dèficit en les habilitats del llenguatge, en el processament i desenvolupament de la parla, l'escriptura i la lectura. A diferència dels que tenen TDAH que en general presenten dificultats en altres aspectes com ara el càlcul mental, la lectura i la memòria de treball.

Anomenem les característiques més específiques de cadascuna:

Dèficit d’aprenentatge:

• Problema en memòria a llarg termini
• Perdua de la informació per a fets matemàtics
• Lentitud en l'escriptura i la lectura
• Disfunció a nivell temporal i parietal del cervell
• Tenen atenció sostinguda, que és quan un individu es manté conscient dels requeriments d'una tasca i pot dedicar-s'hi un període de temps perllongat.

Trastorn per dèficit d’atenció

• Major distracció
• Disminució de la afluència verbal i de l'aprenentatge de les tasques
• Disfunció a nivell del lòbul frontal
• Tenen impulsivitat motora
• Només tenen atenció selectiva.

El que el/la nen/a amb TDAH necessita:

• Ambients endreçats i organitzats, amb espais de diàleg i de reflexió.
• Instruccions i tasques concretes i seqüenciades, amb límits i normes clars, estables i ben definits.
• Vincles amb els adults, que els escoltin, que els ajudin a modular els seus malestars, que tinguin en compte els seus interessos i motivacions…
• Autoritat positiva ensenyant el comportament adequat, donant ajuts per a realitzar-lo, fent un reforç positiu dels bons resultats i de l’esforç per aconseguir-los, i amb sent exigent davant els incompliments.
• Que li demanin tasques en la mesura del que pot donar.
• Que l’animin, però que també el continguin i no el sobreprotegeixin excessivament.
• Que l’ajudin a situar-se i a organitzar-se.
• Que els altres no és deixin manipular pels seus capricis.
• Que l’ajudin a encarar els problemes i a trobar-hi una solució sense encobrir les seves faltes.

Punts claus

- Crear rutines

- Reforçar les conductes desitjades

- Utilitzar recordatoris

- Evitar la confrontació. No s’ha de lluitar amb el nen. La confrontació genera malestar, oposició i ressentiment, per la qual cosa la relació és deteriora. És recomanable utilitzar les relacions personals, un to de veu normal, que estigui controlat i sigui pausat. És convenient:

• Verbalitzar una norma mirant els ulls del nen

• Fer una pausa

• Explicar amb claredat i breument si no és compleixen les normes

• Deixar-lo triar

• No posar-lo en un carreró sense sortida

- S’han d’utilitzar reconeixements i càstigs immediats, però no precipitats, ja que a llarg termini no serveixen. Per exemple una setmana sense veure la TV, no és bona idea, és millor un càstig més concret. Per exemple, el proper cap de setmana farem….. Han de ser premises concretes i senzilles (no veure un programa que és a punt de començar, poder menjar unes postres especials….) . Cal que el nen sàpiga quina serà la recompensa.

És recomanable que li demostrem confiança i que evitem sempre que es pugui els regals materials. Els reconeixements verbals són les mostres més adequades.

- S’han de verbalitzar sovint els aspectes positius del nen. Un nen no millorarà tan sols amb crítiques.

- És força recomanable indicar-li un llistat de coses que esperem d’ell i que aquest llistat estigui en un lloc força visible

Existeixen diversos mètodes sistematitzats per millorar la conducta. Un dels més coneguts és el de R. BARKLEY Vuit passos per a millorar la conducta. On és fan servir, fitxes, adhesius o punts per a reforçar les conductes positives. No se n’ha d’abusar perquè perden efectivitat.

Quan hi ha una situació límit i el nen no obeeix una norma que coneix, no hem de cridar ni perdre el control, ja que si ho fem així estem reforçant aquesta conducta.

El que cal fer és time out (temps esgotat):

- Li retirem la nostra atenció - El nen haurà d’anar a un lloc estipulat i avorrit fins que s’hagi calmat. - Quan la situació s’ha calmat, no s’ha d’insistir en el conflicte ni fer sermons.

Aquestes pautes són útils per a nens fins a 10 anys aproximadament. En aquesta etapa és quan són més freqüents els problemes d’oposició a les normes de conducta i quan s’establirà un determinat tipus de relació entre pares i fills.

A nivell general, sempre que es detecten senyals de malestar, és important no respondre impulsivament, tenint cura del to de veu i fent un esforç per mantenir-se el més neutral possible.

Quan es produeix un conflicte sempre cal mantenir la serenitat, així com una actitud oberta però ferma, evitant l’escalada verbal. S'ha de fer arribar el missatge a l'infant o jove de que es vol comprendre el que li passa, cal que els adults tinguin clar que per poder atendre les necessitats de l'infant o jove, primer se l'ha d'entendre, i aquest esforç ha de ser visible manifestant una actitud d'escolta activa.

Un cop finalitzat el conflicte és necessari deixar un temps per refredar la situació. Es pot aprendre de del que ha succeït, posant èmfasi en com podria ser el comportament una propera vegada.

• Acords de centre sobre el que es consideren conductes disruptives, les causes que les generen i les actuacions per evitar-les o aturar-les quan es produeixin.
• Referents tutorials estables per a l'alumne/a i la família.
• Flexibilitat per a l'adaptació dels currículums i la metodologia.
• Fer partícep l'alumnat de les normes i actuacions que es consideren contràries a la convivència, i implicar-los en el procés de reconducció.
• Treball conjunt del professorat del centre per trobar resposta a les problemàtiques que es generen, a les dificultats per implantar les normes i als malestars que afecten al vincle educatiu i al marc escolar.
• Treball en xarxa amb els professionals de l'àmbit de la salut.
• Col·laboració entre el centre i la família

El paper dels pares i mares és imprescindible per a una bona intervenció amb un infant o jove amb TDAH, de fet és un dels aspectes que es valora i es té en compte per a un bon pronòstic. Amb un major grau d'implicació per part de la família, el nivell de millora és evident i la seva reeducació és millor i més efectiva.

Els pares i les mares, representen la font de seguretat, els models a seguir, el reflex del que aquests nens i nenes senten que són, la base fonamental sobre la que constitueixen les seves escales de valors i el concepte de disciplina i autoritat.

Anem a veure dos aspectes diferents a tenir en compte:

• El que necessita la família per a complir el seu paper
• Les tasques que han de desenvolupar els pares i les mares.

El que necessita la família per a complir el seu paper

Informació el més clara possible i el més aviat possible de la situació en la que es troba el seu fill/a.

Informació clara sobre que és el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.

Informació sobre el grau d’afectació del seu fill/a

Tenir present que el problema té solució, però que, si no prenen les mesures que calgui, anirà creixent en els propers anys.

Disposar de l’assessorament adequat sobre aspectes educatius generals.

Rebre instruccions directes sobre el tractament general del nen i en concret sobre les pautes d’actuació a casa.

Ser responsable, en el seu cas, en l'administració de medicació.

Tasques que han de desenvolupar els pares i les mares:

Cal que els pares i els mares:

• Cooordinin l’intercanvi d’informació amb els especialistes i professionals que treballen i tracten amb el seu fill/a.
• Ofereixin un ambient familiar estructurat.
• No provoquin situacions d'estrès al nen/a.
• Posin límits educatius correctes i adequats a la capacitat del nen/a.
• Afavoreixin la seva autonomia personal.
• Crein bons hàbits d'estudi.
• Modelin conductes reflexives.
• Reforcin la seva autoestima.
• Generalitzin la utilització d'autoinstruccions.
• Afavoreixin el contacte controlat amb altres nens i nenes.

Cal aclarir que un dels tractaments per a nens i nens amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat és el que es basa en un mètode conductual, on s’aplica una manera senzilla però sistemàtica analitzant els problemes de conducta que s’intenten resoldre

Claus en la conducta a casa:

• Han d’existir unes normes a la família clares i explícites

• Ha d’haver-hi un entorn ordenat

• S’ha de reconèixer l’esforç que fa el nen/a i potenciar la seva autoestima

• S'ha d’ajudar el nen a que s’organitzi.

• Marcar-li pautes racionals que pugui entendre, que siguin estables en el temps, apropiades a la seva edat

• No s’ha de pretendre tenir un nen modèlic. S’han d’establir prioritats per anar obtenint objectius de mica en mica però de manera ferma

• S’ha d’afavorir la seva autonomia

• S’han de crear hàbits d’estudi

Imatges extretes de:

• http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:rySm4oJnlrccFM:http://blog.salut.org/resource/medium/44633-nenes.jpg
• http://bit.ly/eIDQ0J
• http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:kAXahknOgWyDIM:http://www.uab.es/Imatge/810/289/Caudat.jpg
• http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:HAIVDk7WjlHIiM:http://www.definicionabc.com/wp-content/uploads/hiperactividad.jpg