Tractament global



Com s’ha pogut en els diferents mòduls desenvolupats en aquest curs, el millor tractament sempre és el preventiu. El plantejament següent que hauríem de realitzar és, com des dels centres educatius podem realitzar aquesta prevenció. Una manera de fer-ho és preveient quines poden ser les dificultats dels nostres alumnes i actuar de manera conseqüent aplicant estratègies que evitin aquestes dificultats. Actuant d’aquesta manera, es pot evitar l'existència de gran quantitat d'experiències negatives d'aprenentatge en el nostre alumnat. Així i tot, algunes dificultats romanen i cal actuar en conseqüència.

Qualsevol intervenció ha de tenir per objectiu que l'alumne es retrobi amb ell mateix i amb aquells aprenentatges que li plantegen dificultats.

Caldrà establir, doncs, un tractament específic i un de global.

A nivell específic, hem vist fins ara diferents recursos i estratègies que podem aplicar en funció de les dificultats detectades.

Caldrà també, intentar que aquest tractament estigui estructurat, utilitzant estratègies multisensorials, segueixi un ordre seqüencial (pas a pas) i sigui de tipus acumulatiu, en el que cada aprenentatge es basa en l'aprenentatge anterior.

D'altra banda cal ajudar a l'alumne a transformar la visió de les dificultats que manifesta, per tal de millorar les creences sobre les seves pròpies capacitats i possibilitats.

Cal evitar que utilitzi expressions molt generals, difícilment superables, com "no sóc bo en matemàtiques" o "no se'm dóna bé la lectura" i canviar-les per "en ocasions col·loco a l'inrevés les xifres" o " quan llegeixo, de vegades, em menjo paraules o lletres", etc.

Així mateix convé potenciar que l'alumne amb dificultats, es prengui com a referència a ell mateix i no als altres. D'aquesta manera els avenços que va efectuant prenen importància i alhora l'estimulen a continuar esforçant-s'hi en el camí d'aprendre.

A nivell global són moltes les mesures d’atenció a la diversitat que es poden implementar a nivell organitzatiu, curricular, metodològic, tutorial i d’avaluació.

Es pot trobar molta informació al respecte en el materials del curs telemàtic del Departament d’Ensenyament “DIEE (Inclusió educativa i estratègies de treball a l’aula)”.

En els materials d’aquest curs es pot accedir, entre d’altres, a les informacions següents:

· Mòdul 1.- Marc legal i educatiu, documents de referència, conceptes clau.

· Mòdul 2.- Mesures que el centre pot assumir, començant per la pròpia definició del centre, a nivell de projecte educatiu, a través del seu ideari, amb la seva Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) o per mitjà del treball amb les famílies.

· Mòdul 3.- Informació sobre les diferents estratègies organitzatives d’aula que podem aplicar per a poder desenvolupar la nostra tasca educativa atenent a tot l’alumnat (gestió inclusiva d’aula, inclusió digital, docència compartida…)

· Mòdul 4.- Estratègies metodològiques i curriculars d’aula (currículum i competències, treball cooperatiu, interactiu i de multinivells, Pla Individualitzat , avaluació inclusiva…)


Així i tot, podem avançar ara algunes qüestions que són de rellevància:


  • Cada alumne necessita seguir el seu propi ritme d'aprenentatge, la qual cosa implica el haver de disposar a les aules de materials multinivells i de la possibilitat d'una atenció específica en determinats moments, ja sigui dins o fora de l'aula.
  • Quan un alumne amb dificultats és dins de l'aula, ens hem d'assegurar que entén el que se li està demanant o plantejant. En canvi no té tanta importància que faci el mateix nombre d'activitats que la resta de companys.
  • L'alumne que presenta un trastorn de lectoescriptura o de càlcul, ha de tenir la possibilitat de poder demostrar el que sap en totes les proves d'avaluació de qualsevol matèria. Per tant caldrà cercar fórmules d'avaluació que no únicament impliquin l'avaluació escrita. A més a més:
    • Cal que l'alumne disposi de la data d'examen al menys amb una setmana d'antelació.
    • Convé intentar no programar molts controls per a una mateixa setmana.
    • És recomanable efectuar controls curts sovintejats que un únic macrocontrol.
    • Cal tenir en compte el temps que necessitarà per a respondre.
    • Resulta efectiu diversificar el tipus de proves (completar, opcions múltiples, fer o completar esquemes…) destacant les paraules clau de l'enunciat i estructurant el contingut de la prova de forma clara.
    • Quan el tipus de prova és diferent, cal haver treballat aquest format amb anterioritat, en una altra situació semblant.
    • És important en el moment de fer-hi preguntes, que algunes d’aquestes siguin de resposta directa, senzilles en comprensió, per tal de garantir un reforç positiu en el moment de llegir-la i saber-ne la resposta.
    • És necessari facilitar referents visuals que estimulen les tasques de revisió i de comprovació que totes les peguntes han estat contestades.
    • En el moment de la correcció dels exercicis de Matemàtica, no s’ha de valorar únicament el resultat, sinó tot el procés seguit, el plantejament, la detecció de les dades més importants, la coherència del resultat obtingut.



Per últim no cal oblidar que hem d'ajudar a l'alumne a organitzar-se , tant a l'escola com fora d'ella, en tot el que fa referència a les tasques escolars i d'estudi.

Una eina molt valuosa per a poder-ho aconseguir és l'ús de l'agenda, o de la "llibreta viatgera" en el cas dels alumnes més petits. Caldrà però, efectuar un acompanyament en aquest sentit. El fet de reservar un espai a l'aula o a la pissarra o fent una agenda de classe, on el docent o alumne encarregat, tant de primària com de secundària, anoti i romanguin a la vista, les tasques que l'alumne ha de realitzar a casa, ajudarà molt a tot aquell alumne que necessita comprovar si ha recollit la informació correctament o no.

D'altra banda la llibreta viatgera o l'agenda escolar, esdevé un pont entre escola i família.

Una família ben informada (dates de control, tasques a efectuar, temes d'estudi…), és una família que està en disposició de poder ajudar al seu fill o filla a millorar aquesta organització.

A més a més, és del tot vital que la família es pugui retrobar amb el fill o filla que tenen.

Caldrà establir uns espais de comunicació amb la família per a reconduir la visió del seu propi fill o filla, on es pugui parlar de les dificultats "concretes" que presenta l'alumne en un moment donat, on es puguin comunicar els avenços que s'estan efectuant, on es deixi clar que el seu fill o filla no desitja tenir aquests problemes, on es pugui diferenciar entre "ganduleria" i "dificultat" i on es puguin establir objectius compartits assolibles.

És necessari comprovar que la família entén les característiques del fill/filla que tenen i que creuen en les seves possibilitats. En cas contrari caldrà actuar, amb tècniques de comunicació indirecta (pràctica 3 del mòdul 2) per fer dubtar sobre el concepte que tenen al respecte.

D'aquesta manera evitarem episodis desafortunats de desqualificacions desencertades dins de l'àmbit familiar (càstigs improcedents per un mal resultat escolar, acusacions errònies…), que podrien anar en contra de l'autoestima de l'alumne i que podrien bloquejar la possibilitat d'aprenentatge.

Un treball conjunt amb la família, encara que sigui en qüestions molt bàsiques, és la millor inversió, és sense dubte, una inversió segura.



Imatges extretes de: