Intervenció en els processos perceptius


Tal i com s’explicava a la pràctica 1 del mòdul 5, un dels processos implicats en la lectura és el de la percepció (visual o tàctil) i cal afegir que aquest procés també apareix en l’aprenentatge del càlcul (valor posicional de les xifres, col·locació dels algoritmes, geometria…)

Tot i que la percepció és un procés que, segons alguns estudis (Cuetos i Valle, 1988) no és la causa principal, tal i com es pensava abans, de les dificultats de lectoescriptura, a diferència de les dificultats lingüístiques, no cal oblidar intervenir també en aquest apartat per tal d’evitar possibles problemàtiques de base que hipotequin un aprenentatge posterior.

Treballar la percepció és aprendre a analitzar tot allò que ens envolta: les posicions relatives, les proporcions (també relatives), la direccionalitat…

Quan llegim i escrivim acostumem a moure'ns en un espai de dues dimensions. Molts alumnes necessiten fer un pas previ: treballar abans en un espai de tres dimensions.


Treball de la percepció en tres dimensions


Conceptes com a dalt, a baix, dins, fora, en una cantonada, al mig, esquerra i dreta, gros, petit, mitjà, llarg, curt, prim, gruixut … cal treballar-los prèviament en un espai de 3 dimensions: amb el propi cos i amb els objectes.

Tot i que el primer recurs a utilitzar és el propi cos i els objectes que ens envolten, existeixen molts jocs que permeten el treball de la percepció en tres dimensions:

  • Joguines de joc simbòlic: garatge, granja, casa, carreteres…
  • Jocs de topologia.
  • Jocs de construccions.
  • Jocs amb plastilina.


Transició de les tres dimensions a les dues dimensions


Molts alumnes necessiten ajuda per a efectuar aquest transició.

Materials com els jocs de Topologia que existeixen al mercat ens permeten efectuar aquesta transició, ja que a més a més de les figures en tres dimensions ens proporcionen fotografies que representen propostes de diferents posicions relatives d’aquests objectes tridimensionals.

L’alumne, amb ajuda de l’adult, intenta col·locar les figures tal i com indica cada fotografia. L’adult ajudarà a “traduir la fotografia” posant en paraules totes les accions que vagi fent l’alumne: "col·loquem la caseta de la teulada groga al mig del camp, un gos assegut a dalt, al primer pis, un gos dret al darrera de la casa i un arbre al costat de la dreta, una mica endavant". Alhora caldrà ajudar-lo a analitzar si l’acció efectuada és correcta o no i perquè.

De mica en mica l’adult, tot fent “silencis estratègics” anirà donant peu a que l’alumne vagi completant les frases iniciades per l’adult fins que aconseguint una anàlisi autònoma de l'espai per part de l’alumne.

Una altra activitat que ajuda a fer aquesta transició és representar gràficament, sobre el paper, un circuit fet entre objectes de tres dimensions (ja siguin joguines o objectes reals com la taula, la paperera, etc.) en un espai determinat.

Convé començar amb pocs objectes i anar ampliant el nombre dels mateixos per tal d’efectuar un circuit cada vegada més complex.

Una variant d'aquesta activitat consisteix en representar gràficament un recorregut que s'acostumi a fer habitualment (ex. des de l'entrada de l'escola fins a la nostra aula o anar des de l'aula al pati). En algunes ocasions caldrà refer aquest recorregut habitual, tots junts, analitzant cada moviment verbalitzant aquesta anàlisi (posant en paraules allò que veiem, amb dos objectius, saber analitzar i ser capaços de recordar): pugem o baixem "X" esglaons, fent tantes passes endavant i girem cap a la dreta o a l'esquerra, etc.

Una altra variant consisteix en guiar amb consignes orals un/a company/a que té els ulls tapats per tal que faci un recorregut establert (que es pot pactar oralment amb els companys-guia o facilitar mitjançant una representació gràfica que els companys-guia, prèviament, hauran d'interpretar).


Així mateix, una altra activitat és la disposar damunt una cartolina negra objectes amb poc volum com pals de pol, fitxes de parxís, etc. Existeixen dues variants d'aquesta activitat:


  • Copia d'un model, que l'adult pot anar elaborant davant l'alumne (menys dificultat) o que li ofereix ja elaborat (més dificultat).
  • Dictat de posicions. L'alumne ha d'anar col·locant els diferents elements tot seguint les indicacions orals de l'adult o de d'altres companys o companyes..

Treball de la percepció en dues dimensions


Són molts els exercicis que podem efectuar en aquest sentit:



  • Discriminació de dibuixos, lletres i xifres.
  • Cercar diferents estímuls més complexes (figures, objectes, síl·labes, paraules, grups de paraules…)
  • Indicar si són iguals o no (lletres, grups de lletres, nombres, grups de nombres, signes…)
  • Buscar l’element diferent.
  • Completar segons el model donat.
  • Còpia d’elements (imitació de models amb gomets, dibuixos de punts, dibuix de figures…) .

  • Distinció entre figura i fons.
  • Igualar segons la mostra (sopa de lletres, cercar diferències en làmines semblants…)
  • …


Recursos digitals per a treballar la percepció







  • JClic: P.E.M.S.A. Programa d'Entrenament Mental. (Aplicació de 62 paquets d'activitats, repartits en tres blocs que corresponen als tres cicles de l'educació primària i que tenen com a objectiu desenvolupar i millorar processos psicològics bàsics que després repercutiran a les diverses àrees del currículum (memòria, atenció, observació, percepció, intuïció, raonament).Cada paquet consta d'unes deu activitats, on l'alumnat ha de posar a prova les seves capacitats, per així potenciar-les i millorar-les.


  • JClic: Cap a on?. (Activitats d'orientació espacial adreçades a alumnes d'educació infantil i cicle inicial de primària, classificades en dos nivells de complexitat).


  • Joc de les 7 diferències (de GenMàgic). Si vols provar-ho, el trobaràs aquí sota; només cal que facis clic damunt "Versió Català" i després damunt "Iniciar joc". Aquest joc també el pots trobar a la següent web.



Imatges extretes de:


  • Fotografies i fitxa escanejada: Reme Sanabria.