Trastorn de lectura: criteris diagnòstics i detecció


Trastorn de lectura: criteris diagnòstics


Criteris per al diagnòstic del trastorn de la lectura segons el DSM-IV-TR (APA, 2002)

  1. El rendiment en lectura, avaluat mitjançant proves normalitzades i administrades individualment, és substancialment inferior al que s’espera per edat cronològica, escolarització i nivell d’intel·ligència.
  2. L’alteració en el rendiment de lectura interfereix significativament en el rendiment acadèmic o de les activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats per a la lectura.
  3. Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats per a la lectura excedeixen de les que es consideren habitualment associades a ell.


Criteris per al diagnòstic del trastorn específic de lectura segons la CIE-10 (OMS, 1992)

Dèficit específic i significatiu del desenvolupament de la capacitat de llegir que no s’explica pel nivell intel·lectual, per problemes visuals o per una escolarització inadequada.

Poden estar afectades la capacitat de comprensió de lectura, el reconeixement de paraules llegides, la capacitat de llegir en veu alta i el rendiment en activitats que requereixen llegir.

Sovint es presenten dificultats d’ortografia concomitants amb el trastorn específic de la lectura, que acostumen a persistir durant l’adolescència, encara que s’hagin aconseguit progressos positius.

Els nens i nenes amb trastorns específics de lectura solen tenir antecedents de trastorns del desenvolupament de la parla i el llenguatge i una avaluació exhaustiva de com s’utilitza el llenguatge, posa sovint de manifest altres problemes més fins. A més a més del fracàs escolar acostumen a presentar altres complicacions: les faltes d’assistència al centre escolar, en especial en els últims anys de primària i a secundària.

Aquest trastorn es presenta en totes les llengües conegudes, però no se sap amb certesa si la seva freqüència es veu o no afectada pel tipus de llenguatge i d’escriptura.

Pautes de diagnòstic

El rendiment de lectura del nen o nena ha de ser significativament inferior al nivell esperat d’acord amb la seva edat, la seva intel·ligència i el seu nivell escolar.

La millor manera d’avaluar aquest rendiment és a partir de l’aplicació, de forma individual, de tests estandarditzats de lectura i comprensió lectora. La naturalesa exacta del problema de lectura dependrà del nivell esperat de la mateixa.

A les fases inicials de l’aprenentatge de la lectura alfabètica, poden presentar-se dificultats per a recitar l’alfabet, fer rimes simples, per a denominar correctament les lletres i per a analitzar o categoritzar els sons (malgrat una agudesa auditiva normal).


Més endavant poden presentar-se errors en la lectura oral, com per exemple:

a) Omissions, substitucions, distorsions o addicions de paraules o parts de les paraules.

b) Lentitud lectora.

c) Començaments fallits, llargues vacil·lacions o pèrdues del lloc del text en el que s’està llegint.

d) Inversions de paraules dins les frases o de lletres dins les paraules.


També poden presentar-se dèficits de la comprensió lectora, com les següents:

e) Incapacitat per recordar el que s’ha llegit.

f) Incapacitat per a extreure conclusions o inferències del material llegit.

g) Recórrer als coneixements generals, més que a la informació extreta d’una lectura concreta, per contestar preguntes sobre ella.


És freqüent que en les etapes finals de la infància i en l’edat adulta, les dificultats ortogràfiques siguin més importants. És característic que les dificultats ortogràfiques impliquin sovint errors fonètics i sembla ser que tant els problemes de lectura com els ortogràfics, poden ser en part, conseqüència d’un deteriorament de la capacitat d’anàlisi fonològica.


Inclou:

  • Retard específic de la lectura.
  • Lectura en mirall.
  • Dislèxia del desenvolupament.
  • Disortografia associada a trastorns de lectura.


Exclou:

  • Alèxia i dislèxia adquirida.
  • Dificultats adquirides de lectura secundàries a trastorns de les emocions.
  • Trastorn de l’ortografia no acompanyat de dificultats per a la lectura.

Trastorn de lectura: detecció


Indicadors generals d'observació de les dificultats en la lectura


  • Lectura lenta.(Veure a sota Velocitat lectora)
  • Lectura absent de ritme.
  • Vacil·lació. L'alumne s'atura més temps del que és habitual, manifesta dubta o vacil·la abans de llegir una lletra, síl·laba o paraula, si bé ho acaba fent. Aquestes vacil·lacions suposen latències de resposta molt llargues i poden dependre de factors emocionals.
  • Lletreig. L'alumne descompon les síl·labes o les paraules en lletres (ex. "lupa" / "l-u-p-a").
  • Sil·labeig. L'alumne llegeix fragmentant les paraules en síl·labes, provocant una lectura de tipus intermitent (ex. "La-Ma-ri-a-té-un-gos.").

Si en una mateixa paraula es produeix sil·labeig i un altre tipus d'error, es comptarà com a dos errors diferents.

  • Repetició. L'alumne repeteix, és a dir, torna a llegir el que ja ha llegit. Pot arribar a fer-ho un o més d'un cop seguits. En ocasions només repeteix una síl·laba (ex. "pas-pas-tís"). Pot arribar a repetir dues o més frases (ex. "La Paula compra pa-La Paula compra pa"). En cada cas es compta només un error, tot i que repeteixi més d'un fonema. No es comptabilitzaran aquelles repeticions derivades de quequeig o disfemia.
  • Rectificació. L'alumne llegeix de forma equivocada una lletra, síl·laba o paraula, s'adona del seu error, i immediatament procedeix a efectuar la lectura correcta (ex. "punxa-panxa").
  • Substitució de lletra. L'alumne substitueix una lletra per una altra. La lletra substituïda acostuma a ésser una consonant (ex. "pinta-tinta"). Cal excloure totes aquelles substitucions que s'expliquen a l'apartat Rotació (explicat més endavant).
  • Substitució de vocal en síl·laba àtona. Existeixen dues variants: a) l'alumne no pronuncia com a neutra una vocal que ho és (a,e), i b) quan la "o" sona "u" l'alumne llegeix "o". Ara bé, aquestes substitucions no es consideraran errors quan es tracti d'alumnes nouvinguts o quan la seva llengua materna sigui el castellà. D'altra banda, cal no confondre aquest tipus d'error amb el de substitució de lletra (en síl·laba tònica).
  • Consonant castellana. L'alumne dóna una pronúncia castellana a una determinada consonant (ex. "muntanya- muntania"), o bé pronuncia una consonant (r, t) que en català és muda i s'omet (ex. "papers").
  • Sustitució de síl·laba. L'alumne, dins d'una paraula, substitueix una síl·laba per una altra (ex. "jaqueta-poqueta")
  • Substitució de paraula. L'alumne efectua en una mateixa paraula més de dues substitucions de lletra o més d'una substitució de síl·laba (ex. "gallina-galeta"). Normalment la paraula llegida manté certa semblança amb la paraula substituïda. En aquest cas no es tenen en compta els errors parcials de substitució i/o omissió, sinó que es compten com a un únic error.
  • Paraula castellanitzada. L'alumne llegeix la paraula pronunciant-la en castellà, en aquesta ocasió no només una lletra (ex. "caixa-caicsa").
  • Rotació. L'alumne substitueix una lletra per una altra, tenint en compte que aquestes lletres siguin "mòbils". Per lletres "mòbils" s'entenen aquells parells de lletres en les que cada una es pot interpretar, gràficament, com a la "imatge en mirall" de l'altre. Aquests parells de lletres poden ser: "p-q", "d-b", "p-d", "q-b", "m-w" i "n-u".
  • Addició de lletra. L'alumne afegeix el so corresponent a una lletra al llegir síl·labes o paraules, ja siguin aïllades o formant part d'un text (ex. "plou-pelou").
  • Addició de síl·laba. L'alumne afegeix una síl·laba (ex. "canta-cantava"); l'exemple donat també pot rebre el nom d'error derivatiu.
  • Addició de paraula. En la lectura d'un text, l'alumne diu una paraula que no apareix en el text. Aquestes paraules acostumen a ésser articles, adverbis, preposicions o conjuccions (ex. "a, hi, de…"), les quals es denominen "tancades".
  • Omissió de lletra. L'alumne omet una lletra (ex. "clau-cau").
  • Omissió de síl·laba. L'alumne deixa de llegir una síl·laba d'una paraula (ex. "caminava-camina").
  • Omissió de paraula. En la lectura d'un text, l'alumne omet una paraula sencera. Aquestes paraules omeses acostumen a ésser adverbis, articles, pronoms, preposicions o conjuncions, i generalment són monosíl·labs. En l'omissió de paraules cal distingir si l'omissió és de "paraules obertes" (adjectius, noms, verbs…) o si es tracta d'omissió de "paraules tancades" (articles, preposicions, pronoms, conjuccions…)

  • Inversió sil·làbica. L'alumne llegeix una síl·laba invertint l'ordre de col·locació de les lletres (ex. "pèl-ple")
  • Errors sintàctics. L'alumne llegeix les paraules d'un text canviant el gènere (ex. "molt-moltes"), el nombre ("pala-pales") o la concordança verb-subjecte o article-nom.
  • Puntuació. L'alumne, quan llegeix, no respecta les pauses ni les modificacions en l'emissió de veu que venen determinades pels diferents signes de puntuació: comes, punts, interrogants, etc. També es considera error quan l'alumne introdueix pauses o modificacions de veu en absència dels signes de puntuació pertinents.
  • Accentuació. L'alumne no accentua fonèticament de forma correcta la lectura de determinades paraules.
  • Assenyalament. L'alumne necessita anar assenyalant amb el dit les paraules que va llegint.
  • Omissió de línies. L'alumne omet la lectura d'una o més d'una línia del text que està llegint. En aquest cas cal anotar si l'alumne s'adona de l'error i rectifica o si no ho fa.
  • Distància. Cal observar i anotar si la distància entre els ulls de l'alumne i les paraules del text és significativament superior o inferior a la que es considera normal. En aquests casos cal descartar que existeixi un problema de visió.
  • Actitud. Convé observar si el fet de llegir provoca tensió emocional a l'alumne, així com les reaccions del mateix davant dels errors en el cas d'adonar-se que els està fent.

  • Velocitat lectora. Cal anotar els registres de velocitat lectora (nombre de paraules llegides per minut) per tal de veure si aquests registres són els esperables per l'edat i nivell de l'alumne. A tall d'exemple, es considera dins de la normalitat efectuar els següents registres:
    • Finals de 1r nivell de primària: 40 paraules/minut.
    • Finals de 2n nivell de primària: 70 paraules/minut.
    • Finals de 3r nivell de primària: 100 paraules/minut.
    • Finals de 4t nivell de primària: 120 paraules/minut.
    • Finals de 5è nivell de primària: 140 paraules/minut.
    • Finals de 6è nivell de primària: 160 paraules/minut.


Quan s’analitzen els errors en la lectura dels alumnes amb trastorn de lectura es pot trobar, de manera persistent, errors com:


  • Llegeixen princesa en comptes de primavera.
  • Llegeixen turca en comptes de truca.
  • Llegeixen pi pi lo lo lo ta ta quan troben pilota.
  • Eviten o odien haver de llegir.
  • No comprenen.


Tots aquests errors no serien significatius si els efectuen alumnes de sis o set anys, però sí si els que cometen aquests errors de manera regular ja tenen nou, deu o més anys.

A més a més, en la majoria de les ocasions, es pot observar una considerable irregularitat en el rendiment i els tipus d’error:

  • No sempre confonen dues determinades lletres.
  • No sempre ometen una determinada lletra.
  • No sempre s’equivoquen en una determinada paraula.


Ara bé, si s’analitzen diferents registres de lectura d'un mateix alumne, es podrà observar que els tipus d’errades ( inventar-se una lletra, confondre, ometre o invertir algun so) mostren certa estabilitat i persistència.


Exemples de proves i de fulls de registre de les dificultats en la lectura


A continuació es pot veure un exemple de full de registre que pot resultar útil per a recollir les dificultats lectores dels alumnes d'un grup-classe.

Es tracta d'un model utilitzat al CEIP Francesc Macià de Súria.

A partir d'una mateixa lectura es registren els errors observats en una avaluació inicial a les columnes amb una "I" mentre que a les columnes amb una "F" es registren els errors observats en una avaluació final.

avaluacio_lectora.pdf

avaluacio_lectora


Així mateix, pot resultar d'interès els fulls de registre individuals elaborats i utilitzats al CEIP S'Auba de Cala Rajada per avaluar l'evolució de la velocitat lectora i la comprensió lectora:

17.Introducci%F3

19.N%BA_PARAULES

20.Preguntes


D'altra banda, en l'apartat de comprensió lectora, convé remarcar l'existència de les proves ACL.

Les proves ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora) és un material publicat per l'editorial Graó molt útil per a avaluar el nivell de comprensió lectora dels nostres alumnes, ja que permet determinar, de forma fiable, el grau de comprensió dels quatre components de la comprensió: literal, de reorganització, inferencial i crític.

Aquests materials a part de les proves ofereixen fulls de registre, guions d'observació i orientacions i propostes concretes de treball per a millorar la comprensió lectora.

  • CATALÀ, Glòria; CATALÀ, Mireia; MOLINA, Encarna; MONCLÚS, Rosa. Avaluació de la comprensió lectora, Vol. I . Proves ACL. Cicle inicial de primària.Barcelona, Ed, Graó, 2001. ISBN 847827247X ISBN-13: 9788478272471.
  • CATALÀ, Glòria; CATALÀ, Mireia; MOLINA, Encarna; MONCLÚS, Rosa. Avaluació de la comprensió lectora, Vol. II . Proves ACL..Barcelona, Ed, Graó, 1996. ISBN 8478271430 ISBN-13: 9788478271436.

Bibliografia consultada


  • . CERVERA, Montserrat; TORO, Josep; GRATACÓS, Maria Lluïsa; DE LA OSA, Núria; PONS, Dolors T.A.L.E.C. Test d'Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català. Visor Distribuciones, S.A. ISBN 9788477740797.


  • Materials del curs "Les Dificultats Específiques de la Lectoescriptura" de Prisma




Imatges extretes de: