Aleshores podem classificar aquest retard, tenint en compte que si és moderat, parlarem de disfàsia o trastorn moderat del llenguatge, això serà quan el nens després des dels 6 o 7 anys, encara té un llenguatge força desorganitzat, fa produccions fonològiques no adequades i no té gaire vocabulari.

Si el retard és greu, parlarem d’afàsia, en aquest cas, podem trobar des de nens i nenes que no pronuncien ni una sola paraula a aquells que si que en produeixen alguna però que són mínimes.

Recordem que ambdós casos han de ser casos que no presentin dèficits intel·lectuals i sensorials.

Per a poder diagnosticar de manera adequada, caldrà fer una avaluació dels següents aspectes:

Fonologia i fonètica: capacitat del nen per articular els fonemes de l'idioma; s'utilitzaran les estratègies pròpies de les dislàlies funcionals.

Vocabulari: quantitat de paraules que emet i comprèn (aspecte quantitatiu) i tipus de paraules i relacions semàntiques (aspecte qualitatiu) amb observacions amb registre, tests estandarditzats….

Morfosintaxi: utilitzant les gravacions del llenguatge i posteriorment analitzant-les

Pragmàtica: Quina capacitat té el nen/a per relacionar-se verbalment amb els altres, per expressar els desitjos que tingui, les seves inquietuds, l’estat d'ànim en un moment donat…..

És un trastorn en el llenguatge i es caracteritza perquè el nen o la nena té inhabilitat per a fer-lo servir. No es coneixen molt bé les causes, però podria ser produït per alteracions cerebrals. Tanmateix, veurem que aquest trastorn, es pot donar en persones que tenen problemes d'audició, problemes en el moment de pronunciar per una malformació bucolaringe, en persones que presenten un retard mental…… És per tant força difícil de diagnosticar, ja que per fer-ho hem de poder descartar totes aquestes possibilitats abans de parlar de disfàsia. Cal esperar que amb el temps podràn ser demostrats els motius cerebrals (possibles lesions)que provoquen aquests trastorn.

Les disfàsies: normalment es detecta en la infància i ja es veu aviat que no evoluciona tan ràpidament i favorable com un simple retard en el llenguatge. El diagnòstic ha de contemplar una avaluació completa de les capacitats cognitives generals amb un diagnòstic amb quoficient intel·lectual tant verbal com manipulatiu (com és lògic hi haurà una gran discrepància entre el resultat del QI verbal i el manipulatiu).

Caldrà fer també una valoració de la producció del llenguatge que faci tant a nivell dels sons que emet (fonològic), el vocabulari que utilitza (lexic, com construeix les frases (morfosintáctico) i també si compren el significat del que li estan dient (semàntica)

La classificació que utilitzarem és la més utilitzada, la que utilitza Rapin i Allen i ho fa en les següents categories:

Trastorns de vessant expressiu

• Dispràxia verbal
  1. Incapacitat massiva de fluïdesa en el moment de la producció
  2. Articulació molt afectada, fins i tot absència completa del parla
  3. Comprensió normal o molt pròxima al normal

Trastorn de programació fonològica

1. Parla que pot ser fluida, però difícilment intel·ligible
2. Comprensió normal o gairebé normal

Trastorns que afecten a comprensió i expressió

• Dèficit mixt receptiu-expressiu o trastorn fonológico-sintáctico

1. Fluïdesa verbal pertorbada
2. Articulació del parla alterada
3. Expressió limitada
4. Sintaxis deficient, frases curtes, omissió de paraules funcionals
5. Comprensió deficient en graus diversos, menys que l'expressió

• Agnòsia auditiva-verbal o sordera verbal

1. Comprensió del llenguatge oral molt afectada, fins i tot absent.
2. Expressió limitada a curtes frases o paraules úniques, o totalment absent
3. Articulació alterada
4. Fluïdesa verbal pertorbada

Trastorns del procés central de tractament i formulació

• Dèficit semàntic pragmàtic

1. Parla sovint amb fluidesa
2. Articulació normal
3. Estructura gramatical de les frases normal
4. Maneres de conversa força desestructurades.
5. Comprensió deficient dels enunciats amb una certa complexitat.

• Dèficit lèxic-sintàctico

1. Parla amb fluidesa,de vegades amb una mica de tartamudeig per no saber explicar-se
2. Articulació normal
3. Sintaxis força immadura,
4. Dificultat per a formular qüestions complexes
5. Deficient comprensió d'enunciats complexos (sobre tot amb preguntes obertes)

Per a poder ajudar a millorar una disfàsia, la teràpia a seguir, caldrà que es faci a través de neuropsicòlegs, logopedes, psicòlegs, i especialistes de llenguatge.

En general les estratègies d'intervenció en aquesta patologia consisteixen a augmentar la freqüència amb la qual determinats objectius lingüístics que es vol aconseguir que millorin són presentats al nen, i cal assegurar-se que aquests objectius a treballar apareixen en contextos lingüísticament no ambigus, clars i propers per al nen/a.

Posteriorment cal seguir forçant la producció correcta i anar treballant-ho de manera continuada. S'ha de tenir en compte que l'evolució és lenta i calen moltes sessions per a poder observar millora.

http://www.youtube.com/watch?v=CRjxavfC3zI

v

Una afàsia és una disfunció que es produeix en els centres o circuits del llenguatge del cervell i que impossibilita o fa que disminueixi la capacitat de comunicar-se mitjançant el llenguatge oral, l'escriptura o els signes, conservant la intel·ligència i els òrgans fonatoris.

El terme afàsia va ser creat en 1864 pel metge francès Armand Trousseau (1801 - 1867), era professor de medicina en l'hospital Hotel-Dieu. La paraula afàsia procedeix del grec, formada pel prefix a- (absència) i phasia (paraula). Per tant la definició ens ve a dir que és quan és dóna absència de la paraula.

L'hemisferi cerebral esquerre com base del llenguatge

Com ja vàrem veure en una pràctica anterior, sabem que encara que d'aparença similar; els hemisferis cerebrals s'especialitzen en funcions diferents.

Una de les més conegudes és l'especialització de l'hemisferi esquerre (en la majoria de les persones) com a base del llenguatge verbal. En canvi, la comprensió dels aspectes no verbals del llenguatge i de la fonètica, es troben localitzades en l'hemisferi dret.

Això és així per al 95% de les persones dretanes i el 70% de les persones esquerranes. La resta de les persones estant parcial o totalment lateralitzades en el costat dret.

L'hemisferi esquerre també és l’encarregat de controlar la motricitat de la meitat del cos dret. Cal indicar també que en el cervell les zones motores es troben físicament properes a les del llenguatge, per això és comú que alguns tipus d’afàsia s'acompanyin d'hemiparèsia dreta que és la incapacitat per a moure el costat dret.

Hi ha diverses formes d'explorar als pacients amb afàsia, totes elles són complementàries entre si. Exploració clínica inicial L'exploració clínica "a la capçalera del pacient" és sempre el primer pas %. Exploració de diferents aspectes:

1. llenguatge expressiu i de conversa
2. repetició del llenguatge parlat
3. comprensió del llenguatge parlat
4. denominació
5. lectura
6. escriptura

Aquesta estratègia és suficient per a fer un diagnòstic de l’afàsia, ara bé, de vegades també és necessària una exploració amb tests psicomètrics d'aspectes específics del llenguatge, això dependrà dels pacients i dels objectius de la rehabilitació logopèdica del llenguatge que es vulgui fer.

Un cop explorat el llenguatge de conversa i el llenguatge espontani que produeix el nen/a, és possible establir una escala de gravetat de l'afàsia en funció de les dificultats en la comunicació que presenti el pacient

L'afàsia és causada per aquests motius bàsicament:

Un accident cardiovascular, també anomenat ictus. Aquesta és la causa més freqüent d’afàsia . Traumatismo craneoencefálico: Provocat generalment per un accident.

Infeccions del cervell que poden estar localitzades o no , que produeixen encefalitis o d’altres infeccions. Cal per tant aclarir que sobre tot és troben casos d'afàsia en persones adultes.

Malgrat que la classificació de les afàsies s’ha fet de moltes maneres, nosaltres la farem segons la seva localització al cervell.

• Zona Perisilviana:

Les afasias corticales es donen per una lesió perisilviana i són les més comunes.

• Afàsia de Broca
• Afàsia de Wernicke
• Afàsia de conducció

• Zona extra perisilviana

Les afàsies transcorticals que es diferencien bàsicament de les corticales que en aquestes la repetició està alterada en grau variable.

• Afàsia Motora
• Afàsia sensorial

• D’altres Localitzacions:

• Afàsia global
• Afàsia Mixta
• Afàsia Anatòmica

Es produeix per què hi ha una lesió a l’àrea de la Broca (mirar imatge). La seva característica principal és la gairebé impossibilitat d’articular frases, per la qual cosa es fa servir un llenguatge amb frases curtes (parla de tipus telegràfic) que es produeixen amb moltes mancances i gran esforç L’afàsia de Broca, per tant, es caracteritza per ser una afàsia no fluïda i poden donar-se, també, episodis de tartamudeig. Per exemple pot dir cotxe comprar, quan el que vol dir és que vol que se l’acompanyi amb el cotxe per anar a comprar, o bé també pot voler dir que vol que li compri un cotxe a la botiga de joguines del costat. En alguns casos, també poden estar alterades la lectura i l’escriptura. En l’afàsia de Broca, podem dir que la comprensió és millor que l'expressió de l’individu, encara que en el cas de l’expressió pot tenir diferents graus d’alteració. També en aquest cas d’afàsia, pot anar acompanyada de paràlisi en el costat dret del cos.
Anem ara a veure els símptomes bàsics de l’afàsia de Broca:

• Produeix poc pel que fa a la parla i és conscient dels seus errors.
• Té problemes per a trobar les paraules desitjades.
• Té una articulació deficient.
• Les paraules que emet estan deformades, i ha eliminat del seu discurs aquelles que són per a ell/a més complexes.
• Utilitza frases molt senzilles sense nexes gramaticals (conjuncions, preposicions…)
• Utilitza un llenguatge telegràfic.
• La comprensió del llenguatge és pràcticament normal.

Es produeix per lesió a les àrees que s’indica a la imatge (àrea de Wernicke). Hi ha un dèficit pel que fa a la comprensió i té una parla fluïda però sense sentit. Els nens/es amb aquest tipus d’afàsia poden parlar amb oracions llargues però que no posseeixen significat.

Els individus amb afàsia de Wernicke tenen generalment grans dificultats per a entendre el parla, fins i tot la pròpia i, per tant, no són conscients dels errors que cometen al comunicar-se .

En l’afàsia de Wernicke també sol estar alterada la repetició. El grau d'alteració de comprensió lectora és molt variable, fins i tot en alguns casos s’utilitza perquè és força correcte i és un instrument compensatori en la rehabilitació. Aquests individus en general no presenten cap debilitat corporal perquè la seva lesió cerebral no està a prop de les parts del cervell que controla els moviments.

En conclusió podem dir que, en l’afàsia de Wernicke els símptomes que es produeixen són els següents:

• L’individu parla molt, com si estigués alterat.

• Agrega paraules innecessàries.

• Canvia unes paraules per unes altres.

• les paraules que usa estan transformades, canviades de lloc i alterades fonèticament.

• L’individu no entén el que se li diu ni és conscient dels seus errors.

Es produeix per una lesió en la zona que connecta l'àrea de Broca i de Wernicke. La seva principal característica és una incapacitat per a la repetició. L’individu té una parla més fluida que en l’afàsia de Broca, però menys que en la de Wernicke. Per aquest motiu l’individu realitza moltes pauses en un intent de trobar les paraules adients.

Així, un pacient amb afàsia de conducció emet frases de 3, 4 i 5 paraules amb un ritme més o menys normal, amb relativament poc esforç al parlar i bona articulació, amés val a dir que no solen mostrar dèficits sintàctics.

La comprensió del llenguatge oral és variable encara que fonamentalment preservada. La lectura en veu alta i l'escriptura estan alterades; però la comprensió lectora sol estar conservada.

No sol haver-hi paràlisi de la meitat del cos, finalment diríem que l’afàsia de conducció sol acompanyar-se d'apràxia (descoordinació entre la idea i l’execució motòrica).

La principal característica de les afàsies transcorticals és la preservació de la repetició.

Apareix per lesions corticals i de substància blanca en les regions prefrontals del cervell. El pacient amb afàsia transcortical motora pateix una reducció important de la parla espontània, és produeix de manera dificultosa, escassa i generalment composta de frases curtes. Això contrasta amb la seva repetició; ja que poden arribar a repetir frases bastant llargues.

Podríem dir per tant que seria similar a l’afàsia de Broca encara que més lleu i amb la repetició conservada.

La comprensió està preservada i conserven la capacitat de denominació encara que solen necessitar ajudes amb la qüestió de l’articulació.

En l’afàsia transcortical sensorial la producció del llenguatge és força fluida però pel que fa a la comprensió és molt limitada i pel que fa a la repetició, igual que en la resta d’afàsies transcorticals està conservada. Seria per tant similar a una afàsia de Wernicke, però de caràcter més lleu i amb la repetició conservada. La lectura i escriptura es presenten força alterades.

S'utilitza per denominar les afàsies que tenen la comprensió i l’expressió alterades. Per tant podríem dir que es comparteixen tant trets de l’afàsia de Broca com de l’afàsia de Wernicke. Es produeix generalment per la interrupció temporal de l’afluència sanguinia en l'artèria cerebral mitjana. En un primer moment apareix un mutisme total, però ja després es produeix una certa verbalització, que normalment solen ser estereotipades i repetitives, aquestes verbalitzacions poden ser de síl·labes soltes a les quals se'ls dona entonació i ritme. La comprensió encara que roman sempre molt deficitària pot recuperar-se més que l'expressió; evolucionant després de la recuperació (especialment amb rehabilitació) a una afàsia de Broca greu. Com a pronòstic, podem dir que hi ha certament una millora de la comprensió, pel que fa a l’expressió, la recuperació és molt més dificultosa.

La parla espontània és pobra, encara que quan algú li parla pot respondre amb una verbalizació força fluïda i curta; no obstant això la resposta és gairebé una repetició directa de les paraules de l'altre, es produeix per tant ecolàlia; sense que existeixi comprensió. La denominació, lectura i escriptura estan alterades. Seria similar a una afàsia global, però amb la repetició conservada.

És l’afàsia més lleu i freqüent. Pot produir-se per lesions en molt diverses localitzacions o ser el dèficit residual de l'evolució d'una afàsia d'un altre tipus després d'un procés de rehabilitació. L’afàsia anòmica es caracteritza per una important dificultat en la producció fluida de la parla, té una comprensió relativament preservada i una capacitat per a la repetició gairebé normal. Aquesta dificultat és similar al "tenir alguna cosa en la punta de la llengua", però molt més sovint; i fa que el pacient doni moltes voltes per a explicar-se sense utilitzar la paraula que busca, a més utilitza moltes paraules poc específiques (això, allò, aquí, aquest, cosa…).

La família pot fer les següents coses per a col·laborar amb el tractament del pacient que pateix afàsia:

1. Simplificar el llenguatge a través de l'ús d'oracions curtes i sense complicacions.
2. Repetir el contingut de les paraules o assenyalar paraules claus per a aclarir el significat de l'oració segons sigui necessari.
3. Mantenir un tipus de conversa natural i apropiada per a l'edat de la persona que pateix afàsia.
4. Minimitzar al màxim les distraccions, com per exemple el soroll d'una ràdio, sempre que sigui possible.
5. Incloure a la persona amb afàsia en les converses.
6. Preguntar i valorar l'opinió de la persona amb afàsia, especialment pel que fa als assumptes en els que ell hi estigui interessat.
7. Estimular qualsevol tipus de comunicació, ja sigui parlada, gestual, assenyalant o dibuixant.
8. Evitar corregir la parla de l'individu.
9. Permetre-li a la persona amb afàsia tot el temps que necessiti per a conversar.
10. Fer més atenció a tots els elements comunicatius de naturalesa no verbal que el pacient pugui transmetre'ns.

Imatges extretes de:

• http://www.ayto-alcaladehenares.es/images/Sin-t%C3%ADtulo-777771.jpg
• http://www.llarinfantsmatadepera.com/xtra/imgs/5.jpg
• http://www.elsevier.es/ficheros/images/125/125v24n01/grande/125v24n01-13070358fig01.jpg
• http://www.xativacerebral.es/neural/images/stories/broca.gif
• http://ayura.udea.edu.co/practica/des_sociolinguistica/Unidad3.gif