El protocol per a l’avaluació del retard del llenguatge és un instrument que té per finalitat avaluar el llenguatge i les habilitats que usualment li són associades (joc, atenció i comprensió, comunicació i parla). De nens i nenes entre 3 i 6 anys. Aquesta avaluació ens haurà de dir on situar les dificultats del llenguatge i prendre les decisions que siguin necessàries. Després d’omplir el protocol, hauria de ser més fàcil jutjar si l’infant és una mica immadur, i tan sols cal seguir la seva evolució, o bé, té un possible retard del llenguatge que es confirmarà o es descartarà en funció dels resultats que s’obtinguin posteriorment amb les Valoracions Complementàries. L’infant que pot tenir un retard del llenguatge és aquell que presenta les  següents característiques:

1. La seva evolució:

• General: és quan té un nivell similar als dels seus companys, tot i que no està ben bé al mateix nivell.
• Del llenguatge: no ha progressat gaire i està lluny del que seria desitjable per a la seva edat.
• No presenta dificultats significatives en l’adaptació emocional.

2. El seu jo:

• És simple, poc elaborat.
• Simbòlic, és força esquemàtic.
• Pot ser individualista o participatiu però participa més aviat poc amb els col·lectius.

3. La seva atenció i comprensió de l’entorn:

• No pot fer dues activitats alhora si una d’elles es verbal
• Disminueixen quan l’activitat és exclusivament verbal.

4. La seva comunicació:

• És reduïda, només fa servir funcions comunicatives de resposta o seguiment molt senzilles.
• Té poca producció verbal pròpia, fa servir frases ja fetes i que, per tant, no és poden considerar pròpies.
• Canvia la seva resposta si es tracta de tasques verbals o no verbals i també si és fa de manera individual o en grup i si són conegudes o desconegudes també canvia molt la seva resposta.

5. La seva parla:

• Pot presentar dificultats que poden ser lleugeres o bé força importants.
• Pot no ser entesa per a les persones més properes encara que quan imita el que diu l’adult millora significativament.

6. Quan utilitza el llenguatge:

• Pot tenir problemes en la funció denominativa, l’accés lèxic i la comprensió i la producció de paraules, especialment en les de tipus relacionals.
• S’expressa amb produccions molt curtes, frases fetes o estereotips (donem, posa aquí, fes així…..).
• Pràcticament no apareix el jo i els verbs que utilitza solen ser no personals (ex. Jugat, jugar..) en comptes de les formes flexionades (ex: juga, juguem o jugarem. Fa combinacions de nuclis molt senzilles (ex. Joan pupa, pilota no està…) quan són més complexes es fan emissions.
• No dóna tota la informació necessària per entendre’l, és ambigu i omet, o bé, simplifica els articles, les preposicions, o altres partícules gramaticals.
• Té moltes dificultats per explicar un fet complex i sobre tot quan fa una narració.

Per a facilitar l’anàlisi posterior, en el full resum de l'avaluació, s’han codificat els diferents ítems de la següent manera:

1. Amb un triangle quan està relacionat amb problemes generals d’evolució, no haurien de ser propis d’un retard del llenguatge però el poden afavorir.
2. Amb un quadrat quan pot estar relacionat amb un retard del llenguatge.
3. Amb un cercle quan és un ítem que és desitjable  per l’edat i que potser pot estar relacionat amb el llenguatge.

Un cop omplert el protocol, l’anàlisi pot portar a les següents orientacions:

1. Si hi ha problemes generals (ítems de triangle), es derivarà allà on es cregui més adient per fer una valoració més exhaustiva de les dificultats trobades.
2. Si es troben problemes de parla, no de llenguatge, es farà una orientació de perfil de parla, aleshores no caldrà fer les valoracions complementàries ni el perfil de llenguatge, perquè no estem en presència d’infants amb retard del llenguatge. Si els problemes de parla es donen amb problemes de llenguatge, fet que és força freqüent, a més de l’orientació de fer el perfil de parla, també es farà una orientació de les valoracions complementàries.
3. Si l’àmbit 6 és el que ha sortit afectat (part del llenguatge) s’han de comparar amb els apartats d’evolució, joc, atenció i memòria, comunicació i parla (apartats 1-5).

Així podrem veure si:

• Els resultats són els esperats per l’edat (cercle). Aleshores podrem dir que probablement els problemes detectats són de pronòstic favorable.
• Quan no són relacionats amb l’edat aleshores podrem dir que és tracta d’un problema de retard en el llenguatge.

Per a fer-ho:

1.- Farem un diàleg sobre situacions del passat immediat fent preguntes d'aquest tipus:

• Què estaves fent a classe?
• Què feies al pati?
• Què t’agrada més de l’escola o de l'institut?
• Què és el que t’agrada més / menys de menjar?
• Explica que vas fer ahir a casa.
• Què és el que més t’agrada de fer a casa?

2.- Realitzarem una narració sobre fets passats (situacions viscudes)però no en un llarg periode de temps

• Què has fet durant les vacances?
• Què has fet el cap de setmana?

3.- Narració sobre fets futurs

• Què faràs quan surtis de l’escola?
• Què faràs el proper cap de setmana?
• Si estiguessis a casa i et posessis malalt, què faries?
• Si tens molta gana i no tens res per menjar què faràs?

Aquests tres apartats es relitzaríen a través d’un diàleg on haurien d'anar surtin els temes d’una forma natural, utilitzant preguntes que permetin al nen elaborar el seu propi llenguatge d'una manera el més distesa posible i que pugui respondre amb una paraula o una frase senzilla. Si el nen no respon, és quan anem fent preguntes més tancades; el més important és aconseguir que elabori el màxim de llenguatge possible.

4.- Posteriorment caldria que fes l'explicació d’històries amb un fil seqüencial sense utilitzar un model present

• Dibuixos de la tele que hagi vist i pugui explicar breument.
• Un conte que conegui el nen.

5.- Explicació d’una activitat complexa.

• Descripció d’un esport o d’un joc col·lectiu que l'alumne conegui.

6.- Posteriorment farem una prova de fonètica/fonològica

Sovint es passa la prova de Laura Bosch que consisteix en una sèrie de làmines on el nen ha de produir un vocabulari. D'aquesta manera, podem comprovar la producció espontània del nen i després fer-li repetir aquest mateix vocabulari per comprovar la diferència que hi ha entre la producció espontània i el que el nen és capaç de produir després de sentir el model correcte per repetició. Per exemple un nen pot dir "cata" en lloc de "casa" i quan li fem repetir, dir bé "casa". En aquest cas sabem que pot articular bé la "s", per tant el treball a fer no seria ensenyar-li a articular la "s". 

VALORACIÓ

Quan acabis de transcriure això, has de poder situar el nen i dir com està en:

•  Atenció.
•  Comunicació: segueix la conversa, s’adapta al tema que tu li proposes o va fent canvis de tema. Si manté els torns de la conversa.
•  Comprensió.
•  Vocabulari que utilitza.
•  Morfologia i sintaxi. Si fa servir frases simples, coordinades o subordinades. Ús d’elements morfològics: articles, preposicions, temps verbals…
•  Com estructura el discurs.

El trastorn més habitual que podem trobar-nos amb nens és el de la veu disfònica. El nen està immers en un món de sorolls i en models de veus disfòniques. Parlem de disfonia com el canvi anormal de la veu per trastorns de les cordes vocals, el qual provoca la vibració defectuosa d’aquestes i que la veu s’alteri. Cal dir que les disfonies que poden presentar els nens i nenes, quasi sempre van relacionades a una causa fisiològica. Anem a veure alguns dels casos que poden arribar a crear disfonies:

1. Tensions a la cintura escapular, la laringe està a l'interior del coll en suspensió gràcies a l’acció dels músculs situats per sobre i per sota d’ella. Tota tensió suposarà un impediment per a una correcta vibració, la projecció del coll cap endavant del cap produeix tensions i un mal aprofitament de ressonadors, manca d’espai a la faringe.
2. L’excés de flux aspiratori: provoca resistència de les cordes vocals, un tancament amb molt esforç que repercuteix directament sobre la dificultat de reproduir sons aguts amb ressonàncies de cop, pot resultar a la llarga processos inflamatoris diversos fins arribar a lesions per mal ús vocal.
3. La mandíbula rígida: impedeix que l’espai bucal s’engrandeixi a mesura que la veu va cap a l’agut, la tensió de mandíbula comporta la retracció de la llengua dificultant la missió sonora i provocant el descens de la laringe.
4. Les lesions congènites: no estan lligades al mal ús vocal.

Imatge extreta de:

• http://www.josemariaangel.com/wp-content/photos/12lying_500.jpg