Competències bàsiques versus intel·ligències múltiples
"L'aprenentatge és comprendre l'ordre en que es succeeixen les coses i ser capaços de tractar les excepcions."
Roger Schank
Tots sabem que actualment en el món educatiu estem treballant per adaptar-nos al canvi que ens proposa la LOE, treballar per competències bàsiques. El fet de treballar per competències, ens dona una visió més global i de consolidació general dels nostres alumnes, ja no parlem dels objectius terminals, dels continguts mínims i irrenunciables, ara parlem d’una concepció global de la persona, del fet que hem d’aprendre respecte uns aspectes que podem abordar des de totes les matèries. Aquesta manera de fer, evidentment és força més adequada, però també és una manera de treballar més complexa que requereix més dedicació, coordinació i precisió per part dels professionals educatius.
Des d'aquest marc de competències (bàsiques, específiques, transversals…) fa que ens recordi els models que primer amb Howard Gardner, amb el seu model d´intel·ligències múltiples, i més tard amb Daniel Goleman i la intel·ligència emocional, ens diuen que la intel·ligència de tota persona està repartida en 8 parts, i totes elles de molta importància, per això descarten la validesa d'etiquetar a les persones basant-nos en els resultats que puguin obtenir a través d’un test que mesuri el quocient intel·lectual.
Tots tenim inherents les 8 intel·ligències múltiples, però segons cada persona, unes estan més desenvolupades que d´altres, és per això que hi ha persones que destaquen més que d’altres en aspectes concrets i que estan molt relacionats amb la intel·ligència que tenen més desenvolupada, quan el nivell de desenvolupament és molt elevat, és quan anomenem a aquestes persones excepcionalment dotats, talentoses o genis per la dansa, la música,…
Cada persona té més desenvolupades unes intel·ligències que d’altres i aquesta qüestió és la que hauríem de saber aprofitar els docents per a fer que el procés d’aprenentatge de cada individu fora el màxim de profitós per acabar essent adults responsables i competents tant acadèmica com professionalment.
Hem de tenir en compte que les competències bàsiques proposades per a l’etapa de primària i de secundària, estan totalment relacionades amb les 8 intel·ligències de Gardner i Goleman. Per tant, i per tal de poder aconseguir un millor rendiment acadèmic, hem de saber quina relació hi ha entre cadascuna d’elles.
Anem a veure quina seria la correspondència:
1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual respecte la Intel·ligència lingüística
| 1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: És la capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. | Intel·ligència lingüística: Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit. Sensibilitat al significat i les funcions de les paraules i del llenguatge. També seria la Intel·ligència musical i la Intel·ligència interpersonal, segons les activitats que es treballin. |
2. Competència artística i cultural amb les intel·ligències visual espaial i musical
| 2. Competència artística i cultural Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, suposa saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat. | Intel·ligència visual espacial: Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial. Intel·ligència musical: Capacitat per a apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals, sensible al ritme, el to i el timbre. |
3. Tractament de la informació i competència digital en referència a moltes de les intel·ligències múltiples
| 3. Tractament de la informació i competència digital Implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals. | Amb aquesta competència són moltes les intel·ligències relacionades: lingüística
logicomatemàtica musical visual naturalista cinestèsicacorporal intrapersonal interpersonal |
4. Competència matemàtica respecte la Intel·ligència logicomatemàtica
| 4. Competència matemàtica Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social. | Intel·ligència logicomatemàtica: Capacitat d’analitzar problemes,portar a terme operacions matemàtiques, sensibilitat als patrons lògics o numèrics. |
5. Competència d'aprendre a aprendre es relaciona amb les Intel·ligències intrapersonal i interpersonal
| 5. Competència d'aprendre a aprendre Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi. | Intel·ligència intrapersonal: Capacitat per a accedir als sentiments propis, comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida. Intel·ligència interpersonal : És la capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres. |
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal es relaciona amb les Intel·ligències intrapersonal i interpersonal
| 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral. | Intel·ligència intrapersonal: Capacitat per a accedir als sentiments propis, comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida. Intel·ligència interpersonal: És la capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres. |
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic es relaciona amb les Intel·ligències naturalista, cinestèsicacorporal i visualespacial:
| 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic. | Intel·ligència naturalista: Capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell. Intel·ligència cinestèsicacorporal: Capacitat per a controlar els moviments del propi cos i utilització d’objectes amb destresa. Intel·ligència visualespacial: Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial. |
8. Competència social i ciutadana es relaciona amb les intel·ligències intrapersonals i interpersonals
| 8. Competència social i ciutadana Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics. | Intel·ligència intrapersonal: Capacitat per a accedir als sentiments propis, comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida. Intel·ligència interpersonal: És la capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres. |
Podem dir, per tant, que les competències bàsiques, estan estretament relacionades amb les intel·ligències múltiples, per tant un alumne/a que tingui una intel·ligència més desenvolupada que una altra, podrà donar una resposta educativa millor segons la competència bàsica que estiguem treballant.
Aquest és per tant el repte i la tasca del docent, tenir en compte les habilitats de cada alumne, tant a l’aula ordinària, amb aquells alumnes que els hi costa algun aprenentatge i sobre tot en el moment d’elaborar un pla individualitzat on caldrà que coneguem molt a l’alumne/a al que va adreçat i que potenciem l’ús de les capacitats bàsiques amb les que te més facilitat d’aprenentatge, d’aquesta manera, podrem garantir una millor resposta educativa i per tant una millora en tots els aspectes de l’alumne a qui va adreçat.
Un noi passa per davant d’una parada d’autobús amb el seu cotxe (un esportiu darrer model de dues places).
En aquesta parada s’hi troben una noia (la dona de la seva vida), el seu millor amic (al qui li deu molt) i una senyora molt gran amb aspecte fràgil.
A les notícies estan donant la informació que està a punt d’arribar una gran tempesta i que és recomanable de quedar-se a casa i no sortir.
Quina hauria de ser la decisió del conductor de l’automòbil?
Què hauria de fer?
Quan es presenta aquesta història, hi ha un nombre molt elevat de persones que enuncia que hauria de recollir a la senyora gran perquè és l’ésser més indefens.
D’altres opten per recollir a la dona dels seus somnis, és una oportunitat única i pot ser que no es torni a presentar.
També n’hi ha que decideixen que ha de recollir al seu millor amic, ja que d’aquests n’hi ha ben pocs.
I tu què faries???
Per regla habitual, quasi totes les persones, el que fem primer és buscar la solució més lògica i que beneficiï al protagonista de la història; però aquest no és el raonament eficaç. Aquell que posseeix una intel·ligència emocional més ample, el què buscaria és com beneficiar al màxim de persones, amb una mateixa solució, la solució que donaria seria que el protagonista donés les claus del seu esportiu al seu millor amic i que de copilot portés a la senyora gran. El protagonista és quedaria amb la dona de la seva vida i d’aquesta manera tots quedarien contents.
Imatges extretes de: