Els nostres ulls, en realitat, són només una finestra al món. Amb el que realment veiem és amb el cervell.

L’ull només és el primer pas, el cervell és el que ha de fer la major part de la feina.

El cervell és el que ha de donar sentit a tot que veiem (formes, colors, grandàries, distàncies, volum, proporcions, situacions…), a tot el que escoltem (sons, paraules, ritmes…), olorem, tastem (àcid, amarg…) o en definitiva sentim (temperatura, vibracions…).

Diferents parts del cervell processen cada dada per separat per després integrar-les i anar construint la nostra particular percepció del món. I tot a unes velocitats de vertigen.

Aquesta percepció en realitat no passa d’ésser una interpretació singular i dinàmica del que cadascú entén per realitat.

I molt probablement, tantes persones, tantes percepcions d'una mateixa realitat.

A tall d’exemple, ara farem dues breus pinzellades de dues formes diferents de percebre el món: el daltonisme i la sinestèsia.

Els humans som capaços de distingir uns deu milions de colors. Aquesta capacitat ha propiciat que els incorporéssim a la cultura com a símbols de tota mena. A diferència, però, del que ens passa, per exemple, amb el gust o l'oïda, demostrem molta dificultat per a recordar els colors.

Els nostres ulls tenen tres tipus de cons a la retina amb els quals captem la llum de color vermell, verd i blau (RGB) i és al cervell on es formen, per combinació d'aquests tres, la resta de colors.

Existeix, però, una disfunció congènita coneguda amb el nom de daltonisme que afecta 8 de cada 100 homes i 5 de cada 1.000 dones, que consisteix en una alteració dels cons, de manera que es confonen alguns colors, especialment els verds i els marrons.

La diagnosi del daltonisme no s'aplica de forma sistemàtica i els codis i senyals basats en colors no tenen en compte aquesta part tan important de la població.

En alguns casos, la infografia es revela com una eina útil per treballar amb els colors sense veure'ls del tot bé. Per exemple, l'artista i expert multimèdia Josep Giribet, afectat de daltonisme, ha desenvolupat una tècnica amb l'ajuda de la informàtica que li permet poder pintar correctament els colors.

Activitat 1. Veieu el vídeo: COLORS A LA VISTA.

Quèquicom dedica el capítol als colors i explica, entre altres coses, com s'han anat aconseguint nous pigments al llarg de la història, quins són els colors primaris, com capta els colors l'ull humà o què és el daltonisme.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21879

TEST DE DALTONISME

Per tal de fer un test dels diferents tipus i graus de daltonisme podeu anar a la següent adreça (disponible en diferents idiomes):

http://www.opticien-lentilles.com/daltonien_beta/nueva_test_daltoniano.php

Els cervells sinestèsics estan hiperconnectats i són capaços d’establir associacions entre conceptes que, en principi, semblen distants com per exemple so i color, grafema i color o emocions i color. Entre totes les percepcions sinestèsiques el color és la més comú, però no l’única.

Un 1% de la població presenta sinestèsia.

Moltes de les persones amb un cervell sinestèsic demostren una gran creativitat i una sorprenent memòria, si bé, aquesta particular forma de veure el món els hi pot portar problemes, per exemple, en el moment de l’aprenentatge d’una llengua estrangera, etc.

La sinestèsia es pot viure com un problema, especialment per part dels nens i nenes, ja que noten que existeix alguna diferència respecte els companys, sense saber ben bé que els hi està passant.

Podem trobar anècdotes com aquesta:

A més a més, les persones amb sinestèsia poden tenir reaccions emocionals negatives davant d’estímuls. Per exemple, si una persona la paraula ENSURT la veu blava i la paraula BONDAT la veu vermella i se les troba escrites a l’inrevés,

aquest fet li produeix una emoció negativa (segons estudis fets a la Universitat de Granada sobre aquest tema ).

Existeixen, però, molts graus de sinestèsia. En certa manera tots ho som una mica ja que, per exemple, tendim a associar formes amb sons.