Mòdul 4 - Pràctica 3 - Mòdul 4 - Pràctica 3

El pla de suport individualitzat és un document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips docents —amb la col·laboració de la família— sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes. S’adreça a aquells alumnes per als quals es considera que les mesures universals són insuficients per assolir les competències bàsiques de l’etapa i els cal qualsevol de les mesures intensives. Excepcionalment, també necessiten un pla individualitzat aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.

Els plans de suport individualitzats han de:

• Ser una eina útil, funcional i àgil.

• Concretar les prioritats educatives de l'alumne i les adaptacions pel que fa al currículum.

• Disposar d'un registre d'avaluació per informar de l'assoliment, per part de l'alumne, dels objectius modificats o alternatius.

• Guiar en l'adaptació de les activitats de l'aula.

• Identificar els àmbits o les àrees on els criteris d'avaluació es modifiquen.

• Avaluar l'alumnes seguint els criteris d'avaluació establerts.

• Avaluar el grau d'assoliment de les competències bàsiques i informar d'aquest a les famílies o tutors legals.

• Concretar i planificar els suports, les adaptacions i recursos (materials, personals, organitzatius) que l'alumne necessiti en els diferents contextos i moments escolars.

• Estar elaborats en un màxim de dos mesos des de que es detecta la necessitat.

És prescriptiu que el Pla de suport Individualitzat s'elabori en els següents supòsits:

• Alumnat que presenta necessitats educatives especials.

• Alumnat nouvingut amb incorporació tardana al sistema educatiu, i alumnat de procedència estrangera que necessita suport lingüístic per seguir el currículum ordinari.

• Alumnat amb escolaritat obligatòria que no pot assistir a l'escola regularment.

• Alumnat d'ESO o Batxillerat que compaginen els seus estudis amb altres estudis de dansa, música, esport, batxillerat en altres països o estades a l'estranger.

• Alumnat al que se li modifica la durada dels estudis en qualsevol etapa.

El procés d'elaboració del PI s'inicia amb el dictamen d'escolarització elaborat per l'EAP; fonamentat en l'avaluació psicopedagògica i en la valoració de l'equip docent feta per l'equip a primària, o per l'orientador a secundària.

La responsabilitat d'elaborar, fer el seguiment del PI i l'interlocutor amb la família i l'alumne, és el tutor o tutora amb la col·laboració de l'equip docent i dels serveis educatius que s'escaiguin.

El PI ha de ser aprovat per la direcció del centre i la CAD, i en conseqüència facilitar la coordinació i col·laboració dels professionals que intervenen en l'atenció educativa de l'alumne.

Hi ha de constar en tota la documentació acadèmica de l’alumne i forma part del seu expedient acadèmic.

El PI com a mínim ha de contenir les mesures i els suports que disposa l'alumne, els criteris d'avaluació i altres decisions que l'equip docent consideri per donar la millor resposta educativa.

El PI s’avalua i actualitza d’acord amb el progrés personal de l’alumne. Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar.

Els resultats de l'avaluació de l'alumne han de respondre als criteris establerts en el PI, que s'han d'actualitzar d'acord als progressos de l'alumne.

El sistema educatiu inclusiu ha de preveure tot el recorregut que farà l'alumnat, des del cicle d'educació infantil fins a la transició a la vida adulta. És fonamental que en el pas entre etapes estiguin garantits uns processos d'orientació, tant per l'alumnat com per a la família.

En aquest procés orientador té un paper fonamental el tutor amb la col·laboració del professorat de suport, del mestre/a d'educació especial i els serveis educatius que orienten i fan un seguiment del cas.

En funció de les necessitats individuals de l'alumnat es poden dur a terme diferents itineraris personalitzats com:

• Programes específics de suport a la inclusió (CEEPSIR).
• Aules integrals de suport (AIS).

L'orientació educativa i l'acompanyament és indispensable al finalitzar l'etapa obligatòria, sigui tant per continuar la seva formació, com per fer una transició a la vida adulta i la preparació per a l'accés al món laboral, amb el suport de les xarxes educatives, sanitàries i sociolaborals del territori.

Els centres de noves oportunitats d'escolarització per a alumnes que no hagin obtingut el títol d'ESO, promoguts des del Departament d'Ensenyament, proporcionaran una segona oportunitat per aconseguir el títol.

Els plans de suport individualitzats seran l'eina per adaptar els aspectes metodològics d'ensenyament i aprenentatge i avaluació, per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que accedeixin a cursar el batxillerat en centres ordinaris.

En el cas dels centres que imparteixen formació professional s'organitzaran mesures flexibilitzadores. Els centres amb programes de formació i inserció (PFI) ordinaris que reserven places o les adapten, han de facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats de l'alumnat, i així fer efectiu el principi d'inclusió. També compten amb la possibilitat d'elaborar plans individualitzats.

Els itineraris formatius específics (IFE) són oferts pels centres d'educació especial i els centres ordinaris. Tenen una durada de quatre anys i tenen un caire professionalitzador i continguts relacionats amb el desenvolupament de les habilitats personals i socials. Els intineraris no estan condicionats a l'obtenció del títol d'ESO.

Aquests itineraris afavoreixen i promouen la implicació de les empreses en els processos d'inserció i en la inclusió posterior en el món laboral.