Pràctica 1

Alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu

L'article 81 de la Llei d'Educació estableix que els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tot l'alumnat en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats.

D'aquesta manera aquesta atenció es concreta en els grups d'alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu, fixant criteris d'organització pedagògica en funció de les necessitats i els tipus d'atenció:

  1. Alumnes amb necessitats educatives especials.
  2. Alumnes d'incorporació tardana al sistema educatiu.
  3. Alumnes amb necessitats específiques derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.

Necessitats educatives especials

El decalatge que es produeix entre les capacitats de l'alumne i les exigències del context es considera una necessitat educativa especial. Aquest, afecta al desenvolupament i l'aprenentatge, i deriva en:

  • Discapacitat intel·lectual: es presenta una limitació significativa en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa, i té implicacions importants en l'aprenentatge escolar de l'alumne.

  • Discapacitat motriu: alteració de l'aparell motor causada per una disfunció en el sistema nerviós central, muscular o ossi-articular que limita algunes activitats de la vida diària i que té implicacions importants en l'aprenentatge escolar de l'alumne.

  • Discapacitat visual: alteració de la visió que, encara que se'n facin correccions òptiques, afecta adversament el funcionament escolar.

  • Discapacitat auditiva: pèrdua auditiva de diferent grau que, encara que se'n facin les correccions auditives, afecta el processament de la informació lingüística i el desenvolupament de la comunicació, el llenguatge i la parla.

  • Trastorn de l'espectre autista: dèficits persistents en la comunicació i la interacció social en diferents contextos, acompanyats de patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives, i que té implicacions importants per a l'aprenentatge escolar.

  • Trastorn mental: alteracions emocionals, cognitives o del comportament que afecten els processos psicològics bàsics, que dificulten l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social i que creen alguna forma de malestar subjectiu.

  • Trastorn greu de conducta: alteració del comportament no imputable a trastorn mental, que limita les habilitats d'aprenentatge, per estructurar o mantenir relacions interpersonals satisfactòries i que comporta alguna forma de malestar subjectiu.

  • Malalties degeneratives greus: malalties ens les quals la funció o l'estructura dels teixits biològics afectats o els òrgans anatòmics es deterioren progressivament al llarg del temps i que en graus variables limiten algunes activitats de la vida diària.
  • Malalties minoritàries: conjunt ampli i heterogeni de malalties de baixa prevalença, cròniques i altament discapacitants que comporten una pèrdua molt important de l'autonomia i que tenen implicacions importants per a l'aprenentatge escolar.

Situacions de desavantatge educatiu

  • Incorporació tardana: incorporació inicial de l’alumne al sistema educatiu, en un moment posterior a l’inici de l’educació primària, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s’hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos i procedeix d’àmbits lingüístics i culturals allunyats.
  • Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides:situacions familiars, socials, culturals o econòmiques de desavantatge social que requereixen recursos addicionals per garantir el benestar de l’alumne i el seu desenvolupament òptim en el sistema educatiu. Aquestes situacions familiars, socials, culturals i econòmiques interfereixen en l’adquisició dels aprenentatges.

Trastorns d'aprenentatge o de comunicació

Aquells que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i aquells que afecten el desenvolupament de l’autoregulació emocional i del comportament, tots ells iniciats en la infància i amb implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar.

Altes capacitats

Es mostren respostes notablement elevades, o el potencial per aconseguir-les, comparades amb altres alumnes de la mateixa edat, experiència o entorn. Aquests alumnes tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives o artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en matèries acadèmiques específiques. Dins d’aquesta categoria distingim tres perfils: la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos, i la precocitat. Les altes capacitats es poden trobar en infants i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.