Pràctica 2

Organització i polítiques de centre

Una visió inclusiva de centre és aquella que posa la mirada en el context educatiu i en les barreres a la presència, a la participació i a l'aprenentatge, que poden sorgir entre la interacció de l'alumnat i el context educatiu. Cal garantir una organització flexible del centre, pel que fa a la gestió de les accions que cal dur a terme per coordinar, disposar i ordenar les mesures i suports amb la finalitat de donar una resposta educativa a tot l'alumnat. Desplegar les mesures i suports de caràcter universal com l'organització del temps, de l'espai, dels recursos humans, materials, amb la participació de tota la comunitat educativa, facilita que els contextos educatius siguin més flexibles donant resposta a tot l'alumnat i minimitzant la necessitat de mesures i suports addicionals i intensius.

Les mesures són totes les accions i actuacions organitzades pel centre per facilitar l'accés a l'aprenentatge i a la participació. Els suports són els recursos personals, metodològics, materials, contextuals, comunitaris per aconseguir l'èxit educatiu.

“No solament el personal docent sinó tots els estudiants són recursos per als seus companys i la font de coneixement per a qui ho necessiti.”(Pere Pujolàs)

Es proporciona suport quan:

  • El professorat dissenya la proposta educativa tenint en compte tot l’alumnat.
  • Reconeix que els estudiants disposen de diferents coneixements previs, de diferents experiències i estils d’aprenentatge.
  • Es du a terme una bona gestió d'aula.
  • L'alumnat s’ajuda mútuament.
  • Les activitats d’aprenentatge tenen el propòsit de propiciar la participació de tot l’alumnat.
  • El suport és una part de tot l’ensenyament.
  • Tot el professorat hi està implicat.

Totes aquestes actuacions docents són clau per anar reconduint la necessitat del suport individualitzat i, pel que fa al centre, anar reduint aquest tipus de mesures intensives per l'alumnat amb necessitats educatives especials, greus i permanents. De la mateixa manera, quan es fa necessari, l’experiència de proporcionar suport a un individu ha de conduir a un increment de l’aprenentatge actiu i autònom i contribuir a millorar l’ensenyament per a un grup més ampli d’estudiants.

L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat, ha de plantejar-se des de la perspectiva global de centre, ha de formar part de la planificació general de cada curs escolar i ha de quedar recollit en els documents del centre educatiu (PEC, NOFC, PGA…).

Cal especificar quines seran les mesures i suports que disposa el centre a nivell universal per a tot l'alumnat, a nivell addicional per l'alumnat que ho requereixi i a nivell intensiu per l'alumnat amb més dificultats greus i permanents.

Des de la perspectiva que els suports han de desenvolupar-se al màxim dins de l'aula i en el grup de referència, això implica:

  • Que l'alumne/a entengui que tots els docents són els seus mestres.
  • Sentir-se part del grup en el moment d'aprendre, la qual cosa és imprescindible a nivell emocional i d'autoestima.
  • Compartir contextos d'aprenentatge entre iguals, aprofitant les capacitats de cada alumne/a.

La docència compartida:

  • Facilita la cooperació i col·laboració entre docents.
  • Augmenta la interacció.
  • Facilita la innovació i la millora.

Aquesta manera de tractar els suports, en l'organització del centre, implica la necessitat de nous espais de coordinació.

La comissió d'atenció educativa inclusiva

La CAEI és una estructura organitzativa per a l'organització i gestió de les mesures i suports per atendre l'alumnat que ha de fer seguiment i avaluació per a reajustar-les a les necessitats. També és l'espai:

  • Per promoure canvis, millorar els resultats, l'acollida i l'èxit de tot l'alumnat.
  • Per concretar criteris i prioritats que el centre estableix per a l'atenció a tot l'alumnat
  • Per organitzar, ajustar i fer el seguiment de l'aplicació dels recursos que disposa el centre i de les mesures adoptades.
  • Per fer el seguiment de l'evolució i l'avaluació de l'alumnat.
  • Per posar en comú les dificultats que sorgeixen a les aules en relació a la diversitat i a l'alumnat que troba barreres en l'aprenentatge i la participació.
  • Per proposar els plans individualitzats, esgotades tota la resta de mesures i suports, i planificar les actuacions i reunions necessàries per al seu desenvolupament i concreció.

“La diversitat, per a una educació i una escola inclusiva, és una cosa natural i enriquidora i per això cal trobar la manera d’atendre-la de forma adequada, tot potenciant les diferències que ens fan singulars i tot compensant, combatent o anul·lant, si és possible, les desigualtats. La diversitat no és una qüestió simple: hi ha més d’una “diversitat”.”

L'equip directiu del centre, conjuntament amb la CAEI, ha d'afavorir i anar consolidant una cultura de centre inclusiva per tal de desenvolupar valors d'acollida a professorat, alumnat, famílies i resta de personal del centre, així com d'acceptació de les diferències i de valoració dels aspectes positius que cadascú pot aportar a tota la comunitat i anar caminant d'aquesta manera cap a propostes inclusives.

La discussió pedagògica de cara a la presa de decisions de la situació d’un alumne/a amb dificultats i barreres a l'aprenentatge i participació, dins de la comissió d’atenció educativa inclusiva, pot ajudar a crear el clima idoni de reflexió i fer replantejar aspectes de les mesures d’atenció a la diversitat, de caire general per a tot l’alumnat, potenciant a la pròpia escola o institut, a avançar envers la planificació i aplicació de metodologies més diversificades i ajustades a tot el grup-classe.

Mesures d'atenció a la diversitat

El tipus de mesures que s'adopten en un centre haurien d'estar recollides en els documents del centre, en el Projecte Educatiu. Les mesures poden ser contemplades des de diferents àmbits:

  • Des de l'àmbit organitzatiu: agrupament de l’alumnat, distribució dels horaris, priorització de recursos.
  • Des de l'àmbit curricular: programes de reforç, ampliació, immersió lingüística, adaptacions grupals, plans de suport individual.
  • Des de l'àmbit metodològic: treball per competències, per àmbits interdisciplinars, per programacions multinivell, per aprenentatge cooperatiu, per projectes.
  • Des de l’acció tutorial: l'educació afectivo-emocional, l'educació en valors, la convivència.
  • Des de les pràctiques avaluatives: diversificació d'instruments d'avaluació, flexibilització de la permanència al nivell, cicle o etapa, modificació de criteris d'avaluació.