Pràctica 4

Un nou enfoc vers un sistema educatiu inclusiu

Booth (2002) destaca que l'educació inclusiva està constituïda per un cos de valors que impregna tant la cultura com les polítiques i les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge que permeten assegurar que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirides, tinguin les mateixes oportunitats d'aprenentatge en qualsevol context educatiu, alhora que es contribueix a generar societats més justes i equitatives.

Un enfocament d'escola des d'aquesta òptica comporta una sèrie d'implicacions centrades en:

  1. La creació de cultures inclusives.
  2. L'elaboració de polítiques inclusives.
  3. El desenvolupament de pràctiques inclusives.

La cultura de l'escola està formada per les creences i conviccions bàsiques del professorat i de la comunitat educativa en relació amb l'ensenyament i l'aprenentatge de l'alumnat i amb el funcionament del centre. És allò que també anomenem currículum ocult.

Per crear cultures inclusives és imprescindible:

  • Un diàleg permanent i renovat dins l'escola i amb l'entorn.
  • La voluntat de promoure una comunitat educativa acollidora i col·laboradora que valori tot el seu alumnat creant al seu voltant altes expectatives d'èxit.

El desenvolupament de polítiques inclusives en els centre es recolza en:

  • El desenvolupament d'una escola per a tothom que organitzi de manera adequada els recursos per garantir l'atenció a la diversitat.
  • El desenvolupament de projectes educatius que garanteixin l'acollida i la participació de l'alumnat i les seves famílies.
  • La planificació de mesures i suports que minimitzin les barreres d'accés que es podria trobar qualsevol alumne/a.

Les pràctiques inclusives són el reflex de la cultura i les polítiques inclusives. El desenvolupament d'aquestes se centra en:

  • Orquestrar el procés d'aprenentatge i mobilitzar els recursos per promoure projectes educatius flexibles que comptin amb tot l'equip docent.
  • Organitzar activitats d'aula que afavoreixin l'autonomia i l'aprenentatge col·laboratiu entre l'alumnat.

Per tant, quan parlem de cultura ens referim a les creences, valors i conviccions de la comunitat educativa, les polítiques fan referència a l'organització del centre i les pràctiques són la planificació d'activitats d'aprenentatge.

Cal que els centres reflexionin sobre el seu funcionament. Per tant, cal revisar-lo des de cadascun dels espais de decisió: equips directius, equips docents, Comissió d'Atenció a la Diversitat, …

Per aconseguir una escola per a tothom cal una organització pedagògica que afavoreixi la inclusió amb el compromís de l'accessibilitat i la participació de tot l'alumnat i que es concreti en el projecte educatiu.