Pràctica 4
Un nou enfoc vers un sistema educatiu inclusiu
Booth (2002) destaca que l'educació inclusiva està constituïda per un cos de valors que impregna tant la cultura com les polítiques i les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge que permeten assegurar que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirides, tinguin les mateixes oportunitats d'aprenentatge en qualsevol context educatiu, alhora que es contribueix a generar societats més justes i equitatives.
Un enfocament d'escola des d'aquesta òptica comporta una sèrie d'implicacions centrades en:
- La creació de cultures inclusives.
- L'elaboració de polítiques inclusives.
- El desenvolupament de pràctiques inclusives.
La cultura de l'escola està formada per les creences i conviccions bàsiques del professorat i de la comunitat educativa en relació amb l'ensenyament i l'aprenentatge de l'alumnat i amb el funcionament del centre. És allò que també anomenem currículum ocult.
Per crear cultures inclusives és imprescindible:
- Un diàleg permanent i renovat dins l'escola i amb l'entorn.
- La voluntat de promoure una comunitat educativa acollidora i col·laboradora que valori tot el seu alumnat creant al seu voltant altes expectatives d'èxit.
El desenvolupament de polítiques inclusives en els centre es recolza en:
- El desenvolupament d'una escola per a tothom que organitzi de manera adequada els recursos per garantir l'atenció a la diversitat.
- El desenvolupament de projectes educatius que garanteixin l'acollida i la participació de l'alumnat i les seves famílies.
- La planificació de mesures i suports que minimitzin les barreres d'accés que es podria trobar qualsevol alumne/a.
Les pràctiques inclusives són el reflex de la cultura i les polítiques inclusives. El desenvolupament d'aquestes se centra en:
- Orquestrar el procés d'aprenentatge i mobilitzar els recursos per promoure projectes educatius flexibles que comptin amb tot l'equip docent.
- Organitzar activitats d'aula que afavoreixin l'autonomia i l'aprenentatge col·laboratiu entre l'alumnat.
Per tant, quan parlem de cultura ens referim a les creences, valors i conviccions de la comunitat educativa, les polítiques fan referència a l'organització del centre i les pràctiques són la planificació d'activitats d'aprenentatge.
Cal que els centres reflexionin sobre el seu funcionament. Per tant, cal revisar-lo des de cadascun dels espais de decisió: equips directius, equips docents, Comissió d'Atenció a la Diversitat, …