Estratègies metodològiques
Treball cooperatiu
La cooperació consisteix en el fet de treballar junts per assolir objectius comuns. En una situació cooperativa, els individus procuren obtenir els resultats que siguin beneficiosos per a ells mateixos i per a tots els altres membres del grup. L'aprenentatge cooperatiu comporta l'ús didàctic de grups reduïts en els quals els alumnes treballen junts per maximitzar el propi aprenentatge i el dels altres 1)
L'aprenentatge cooperatiu és una estratègia didàctica que és fonamenta en l'organització de la classe en petits grups heterogenis, que treballen junts i de forma coordinada per resoldre tasques i desenvolupar el seu propi aprenentatge. És una situació on els objectius dels membres del grup es troben vinculats, de tal manera que cada un d'ells "solament pot aconseguir els propis objectius si tots i cadascun dels altres aconsegueixin assolir els seus" 2) Un exemple el tenim amb un equip esportiu. No guanya un sol, sinó tots.
Condicions o ingredients bàsics de l'aprenentatge cooperatiu
Per tal que es doni un grup i aprenentatge cooperatiu cal que es donin les condicions següents:
A) Pertinença al grup. Com més unit estigui el grup, millor. És per això que va bé que el grup busqui tenir la seva pròpia identitat com a tal, i que molts fins i tot es posin un nom. Alguns també ho defineixen com l'existència d'una interacció cara a cara: que s'expliquin, s'ensenyin, s'animin i es recolzin.
B) Exigència individual i responsabilitat personal. Que entre ells existeixi una relació d'igualtat, i que ningú no se senti superior als altres. Tots han d'ésser valorats, tots són útils i necessaris al grup. Perquè això es doni, s'avalua el resultat de cadascú per separat i el del grup, també es pot elegir a l'atzar un del grup per presentar els resultats de tot el treball.
C) Interdependència positiva, el que afecta o passa a un membre del grup importa a la resta. Un membre del grup no pot tenir èxit, si la resta del grup no ho aconsegueixen. Un exemple gràfic seria que se salven junts o s'enfonsen junts. Es pot aconseguir aquesta interdependència positiva quan es donen recompenses col.lectives, es divideix el treball i s'han de compartir els materials i recursos.
D) No hi ha una relació de competència entre ells, sinó d'ajuda i d'exigència mútua. Quan s'ajuda un company repercuteix favorablement en un mateix i en tot l'equip. Per això requereixen desenvolupar, habilitats cooperatives com generar confiança, prendre decisions, comunicar-se, gestionar conflictes. Aquestes habilitats s'han d'anar ensenyant i es van aprenent a mesura que les utilitzen.
E) Hi ha d'haver un autoanàlisi de grup, entre tots ells hi ha una relació d'amistat, un lligam afectiu que els porta a celebrar els èxits aconseguits entre tots i a aprendre dels propis errors. Quan finalitza una sessió de treball el grup ha d'analitzar el funcionament responent a: a) Què ha fet cadascú d'utilitat al grup b) Què podria fer cadascú perquè el grup funcionés millor demà.
Com més i millor es donin aquestes condicions, més cooperatius seran els equips. Un exemple de treball cooperatiu és un equip de futbol, ja que per aconseguir l'objectiu comú, que és guanyar el partit, cal que cadascú faci la seva funció i realitzi la missió el millor que sàpiga. No hi pot haver un equip amb onze porters o onze davanters. L'èxit depèn de la diversitat i de la complementarietat de les funcions de tots els membres.
Com agrupar l'alumnat en equips cooperatius
L'agrupament ha d'ésser per grups heterogenis petits de màxim 5 alumnes. Aquests equips haurien d'ésser el més estables possible i per això se'ls anomena equip base. Aquest grups poden durar unes setmanes o fins completar una tasca.
En determinats moments es poden realitzar altres agrupaments esporàdics que no seran estables i que poden ser més homogenis o heterogenis. En moments puntuals es pot realitzar el que anomenen equips d'experts formats per un membre de cada un dels equips base que treballen junts en algunes sessions per especialitzar-se , saber més en alguna matèria, tècnica o procediment que després hauran d'explicar i ensenyar als companys de l'equip base.
El treball dins de cada equip requereix unes normes clares de funcionament i un aprenentatge de rols que són rotatius i pels quals tots els membres hauran de passar. Els rols poden ser: secretari, supervisor de l'ordre, responsable-coordinador, animador o fomentador de la participació, observador o portaveu.
Cada equip realitza el seu quadern en el qual ha de constar el pla de treball de l'equip, que ha d'incloure: l'objectiu que es pretén, continguts que s'han d'aprendre, activitats a realitzar, responsables de fer aquesta activitat, recursos que es necessitaran, temporització de les actuacions i fitxes d'autoavaluació. Aquest tipus d'aprenentatge és més que una metodologia, és aprendre a interactuar, relacionar-se i treballar en equip; posa en joc habilitats com ara llegir, parlar, escoltar, escriure, calcular, resoldre problemes, consensuar, acceptar l'altre… Millora no només aspectes d'ordre intel·lectual, com l'aprenentatge de continguts i conceptes, sinó també d'ordre social en desenvolupar rols i relacions interpersonals.
- PUJOLÀS, P., Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula. Vic. Eumo, 2002 pàg 95-198.
Resum sintètic d'aquest llibre: ac-perepujolas.ppt
- Aquí t'oferim una presentació sobre l'experiència d'un Institut que opta per aquesta metodologia de treball entre altres mesures organitzatives i d'atenció a la diversitat des de la inclusió:
Tutoria entre iguals
És un mètode d'aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d'alumnes, amb una relació asimètrica (derivada de l’adopció del rol de tutor i del rol de tutelat), amb un objectiu comú, conegut i compartit (com ara l’adquisició d’una competència curricular), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pel professor. Aquest mètode alguns centres de primària l'han concretat en estratègies com "l'apadrinament de lectura"; en molts centres de secundaria s'utilitza també en els processos d'acollida d'alumnat nouvingut i en la formació de "parelles lingüístiques".
També en aquests enllaços trobaràs diverses experiències:
Grups interactius
És una metodologia utilitzada en els centres en què es constitueixen Comunitats d'Aprenentatge.
Les comunitats d'aprenentatge utilitzen tots els recursos a l'abast de la comunitat com a eina educativa i els pares, avis i altres persones de l'entorn proper al centre poden esdevenir voluntaris en la tasca educativa escolar, dins i fora del centre.
El treball en grups interactius com a estratègia d'aprenentatge s'utilitza en qualsevol de les àrees curriculars. El professorat prepara 4 o 5 tasques diferents, de complexitat i temporalització semblant, que cada grup haurà de realitzar, de manera rotatòria, una després de l'altra.
La classe es divideix en 4 o 5 grups heterogenis. Dins de l'aula hi ha una persona voluntària de la comunitat educativa per atendre cada grup.
El tutor/a prepara els fulls d'anotacions de les persones voluntàries on consta el nom de l'alumnat i els elements que cal observar en cada tasca: implicació, esforç, solidaritat, habilitats socials emprades… I és també el tutor/a qui n'observa el funcionament, pren nota, avalua, dóna l'ordre de començar i rotar a l'activitat següent i de finalitzar la tasca.
Abans de la sessió el tutor/a es reuneix amb els voluntaris/es que han d'entrar a l'aula. Aleshores els proposa i els explica les activitats que es duran a terme durant la sessió i els proporciona el full d'observació perquè vagin anotant com va desenvolupant-se la sessió i suggeriments o canvis que pensa que es podrien incloure. És important que en aquesta reunió s'estableixi que tot el que passa a l'aula és confidencial, i que tot el que hi passa només es tractarà en la sessió posterior d'avaluació que es durà a terme entre el tutor/a i els voluntaris que hi han participat.
"Parlar de grups interactius en la nostra escola suposa fer referència a una de les principals motivacions que ens van impulsar a voler transformar el centre en una Comunitat d'Aprenentatge. Com a docents no ens sentíem satisfets amb els resultats dels nostres alumnes. Evidentment, ja hi havia una inquietud que s'havia traduït en diferents canvis d'estratègies en la nostra feina: un enfocament comunicatiu de l'aprenentatge de la llengua, una organització del currículum a través dels Projectes, etc., però no acabaven de produir els canvis esperats malgrat els nostres esforços.
Era inevitable, doncs, que busquéssim més solucions. Molts de nosaltres vam veure clar, en la fase de sensibilització, que el fet d'incorporar més persones que fessin de docents dins de l'aula podia ajudar a accelerar aquests resultats que esperàvem. El tractament pedagògic que donàvem per tal de millorar l'aprenentatge anava, en certa mesura, en aquesta línia, ja que la tendència del centre era incorporar més d'un mestre/a en una mateixa classe en comptes de treure de l'aula els alumnes que presentaven dificultats per reforçar-los de manera externa."3)
Exemples d'un centre que està duent a terme aquesta experiència:
Programacions Multinivell
La programació multinivell d’aula assumeix la individualització, la flexibilitat i la inclusió de totes i tots els/les alumnes a l’aula ordinària sense distinció ni exclusió pel seu nivell d’habilitats.
Té en compte allò que ha de poder assolir tot l'alumnat de l'aula. És una forma de planificació que disminueix la necessitat de fer programes diferents i possibilita la introducció d’objectius individuals en els continguts i en les estratègies educatives a l’aula. L’aspecte central es refereix a la planificació de l’atenció a tot l’alumnat a l’aula pel que fa al disseny d’un conjunt d’opcions de treball compatibles que serveixin eficaçment a l’aprenentatge i la participació a l’aula inclusiva de tot l’alumnat sense exclusions.
Amb aquesta programació multinivell tot el grup classe treballa un mateix tema, però es disposen de materials diversos sobre el tema amb diferents nivells de dificultat. Els/les alumnes participen en una varietat d’agrupaments a l’aula per tal de poder-se ajudar entre ells, i aquest és el principal recurs humà per atendre la diversitat. El professorat presenta el tema, fa modelatges de les estratègies a desenvolupar, organitza els agrupaments de l’alumnat i sobretot assegura que el materials estiguin al nivell adequat i dins la zona de desenvolupament proper de cada alumne/a o grup.
La programació multinivell planteja:
- Múltiples propostes de presentació de la informació a l'alumnat: Els continguts de les àrees es poden representar en maneres alternatives per als alumnes que aprenen millor a través d'informació visual o auditiva, o per a qui per a aprendre, necessiten la presentació de materials, explicacions, etc. amb diferents nivells de complexitat.
- Múltiples propostes d'expressió de l'alumnat: Diferents formes de desenvolupament de les tasques i diferents tasques que permetin que els alumnes responguin amb els mitjans d'expressió que prefereixen. D'aquesta manera el currículum s'acomoda en els diferents estratègies cognoscitives, als diferents sistemes de control motor dels alumnes, etc.
- Múltiples propostes d'implicació de l'alumnat: Cal aparellar els interessos per l'aprenentatge dels alumnes amb les maneres de presentació i expressió que prefereixen.
Els alumnes es motiven més, quan es comprometen (es poden comprometre) amb allò que aprenen (adaptat de WEHMEYER, M.L., 2002, p. 48).4)
Criteris i aspectes a tenir en compte a l'hora de planificar
- Centrar-se en el currículum i la pràctica a l’aula (activitats, materials, etc.)
- Proporcionar idees, propostes d’acció, sobre com planificar (passes, protocols, formats de planificació, etc.)
- Preparar els “currículums” (plans, programacions) per a grups heterogenis d’alumnes en situacions d’inclusió real.
- Emprar un ampli ventall de fonts conceptuals sobre l’ensenyament i l’aprenentatge escollides pel seu valor i compatibilitat interna i amb les comeses del propòsit.
- Plantejar propostes d’acció sintètiques, ordenades i viables en els entorns d’aplicació.
- Centrar-se en l’alumne/a, en tots i en cadascun dels/de les alumnes de l’aula (concepte de “diversitat” com a forma d’entendre la singularitat de cada alumne/a vista des de la perspectiva del grup d’alumnes).
Fer una bona planificació permet fer que l'ensenyament sigui més efectiu. Altres aspectes importants a tenir en compte, a l'hora de la programació i gestió de l'aula, són:
- Hi ha d'haver objectius, marcats pel conjunt d'alumnat de l'aula i, d'altres específics en funció de la diversitat.
- Decidir les paraules clau que s'utilitzaran durant la sessió de classe. Fer com un glossari a fi de compartir llenguatge i el mateix significat, tant en el que s'espera com en el que s'ha de fer. L'alumnat ha de saber que s'espera d'ell i com fer-ho.
- Preparar fulls d’exercicis diversos per satisfer les necessitats i les expectatives. Alguns d'aquests exercicis poden ser més visuals i manipulatius, d'altres més simplificats, amb més suport, aclariments i exemples per als alumnes amb més dificultats, altres d'ampliació…
- També per a cada classe es preparen diferents metodologies: en gran grup, treball en petits grups, treball en parelles, tasques individuals, etc. Cal utilitzar agrupaments diferents (tots els alumnes barrejats, grups segons l’habilitat grups segons els interessos, etc.), i és positiu canviar els grups amb freqüència per evitar les catalogacions i la divisió d’alumnat segons les seves aptituds.
- S'ha de tenir previst que potser haurem d’adaptar el ritme de la classe i la quantitat de material , per això cal ser selectiu i valorar la funcionalitat, la zona de desenvolupament proper, les habilitats.
- Es fa necessari preparar a més dels plans individualitzats , si s'escau, un pla per tot el dia escolar que indiqui les possibles activitats alternatives. El fet de compartir aquest pla amb l'alumnat a l’inici de la classe, és de gran ajuda.
En el document següent, de la pàgina 20 fins a la pàgina 28, s'ofereix un exemple en concret: