Estratègies de relació a l’aula
L'escola és el lloc per excel·lència, després de la família on l'alumnat aprèn la socialització, les interaccions amb els altres i des d'on es va modelant i configurant la seva pròpia personalitat. En un grup classe, els esquemes d'interacció són molt complexos, però és relativament fàcil apreciar si es donen i de quina forma, si es dur a terme un bon treball de tutoria que inclou el saber escoltar-los, el saber observar-los no sols a l'aula, sinó en entorns més lliures com entrades, sortides, espais oberts com l'esbarjo, el menjador, l'educació física, i en diferents activitats grupals. La interacció es verifica a través de la comunicació, les barreres que la destorben poden explicar la dificultat d'una classe a resoldre els seus problemes interns, a trobar les seves normes de comportament i a establir el degut contacte amb el mestre. Convé, per tant, crear dins de la classe una bona xarxa de comunicacions que ajudin a desenvolupar la competència social i ciutadana. Això cal fer-ho tenint en compte tres vessants:
1. Treballar la pròpia identitat: autoconeixement, autoconcepte, autoestima, dilemes..
2. Treballar el sentiment de pertinença i cohesió del grup: comunicació, confiança, afirmació, cooperació…
3. Treballar habilitats i competència social: normes de convivència consensuades, resolució de conflictes, mediació…
Dimensió afectiva de la relació educativa
La relació educativa és un conjunt de vincles que s’estableixen i que afecten tant a nivell de sabers com d'emocions. Aquestes relacions estan modulades tant per la percepció com per la representació que cadascú es fa dels altres.
El fet de considerar el vincle pedagògic com un vincle afectiu entre professor i alumnat que es troben intencionalment involucrats, implica el consentiment de la relació i la confiança mútua. Confiar en el fet de tenir expectatives, esperances i desitjos dipositats en l’alumnat això és el que proporciona al professorat la paciència, tolerància i confiança en les possibilitats dels nens i nenes, i en l'alumnat la resiliència per avançar. L'alumnat que percep aquesta confiança es veu animat a confiar en si mateix, en les pròpies possibilitats i en el seu desenvolupament, tot afavorint la seva autoestima.
El vincle efectiu es construeix i precisa un procés dilatat en el temps, però l'educador que és l'adult, ha d'ésser conscient, que mai pot trencar-lo ni perdre la confiança cap al saber, les possibilitats de canvi i les competències de l'alumnat. És en l'alumnat, que presenta alguna dificultat, quan aquesta interacció s'ha de donar amb major intensitat, tot buscant la manera de fer-ho, doncs amb un augment d'interacció s'augmenta la simpatia mútua i la seva concordança en activitats i sentiments.
Propiciar que es donin bones interaccions i vincles positius i afectius, ajuda a que l'alumnat trobi el seu espai, això ho facilita que estiguin ben definides unes normes de convivència que han de sortir del diàleg grupal i la gestió democràtica. Així, per exemple, establir les normes de comportament clares i consensuades entre tot l'alumnat i professorat, recordar-les sovint, escriure rètols (preparats pels propis alumnes dels diferents nivells) en positiu pels passadissos i les parets, inventar si cal una mascota que ens vagi orientant i guiant els més petits… són actuacions que dins del Pla de Convivència del Centre solen ser prioritàries. La unitat i la coherència amb què siguin tractades aquestes normes, donarà seguretat a l'alumnat en allò que s'espera d'ell, i el que no és permès, mirant de causar una acció multiplicadora.
Treballar la identitat i desenvolupar bones actituds
El professorat estableix models de conducta per a l'alumnat. És important, per tant, mantenir una actitud adequada, coherent, de respecte i empatia. Els missatges que es donen tenen un gran poder per a la transformació i la creació de l'autoconcepte de l'alumnat, sobretot en edats primerenques. Algunes consideracions a tenir present segons Casamajor i altres, són:1)
• Concretar el treball de l'autoestima en situacions concretes i posteriorment anar generalitzant-lo.
• No fomentar una imatge del «jo» idealitzada i llunyana de la realitat.
• Donar suport a l'alumne/a per entendre i valorar el seu propi «jo», autoconcepte, valorant adequadament les seves capacitats, limitacions i interessos.
• Conèixer i acceptar les característiques, capacitats i limitacions de cada alumne i alumna.
. Valorar les seves habilitats sense fer comparacions. No utilitzar enfocaments competitius.
• Fer un retorn positiu a cada un/a dels i les alumnes. No obviar ni oblidar ningú.
• Atribuir l’èxit a cada alumne/a segons les seves capacitats.
• Plantejar tasques que puguin assumir-se per part de l’alumnat, amb el propòsit de generar sentiments d’auto-eficàcia.
La realització d'activitats de coneixement mutu, acceptació, confiança i comunicació, ajudarà a establir bons llaços afectius, a la vegada que donaran eines al propi alumnat. Hi ha activitats que poden desenvolupar-se des de les tutories, l'educació física, o des de qualsevol matèria que estigui en la línia d'ajudar a crear grup i cohesió.
Les dinàmiques de grup ajuden a afavorir unes relacions plenament transparents entre els membres del grup i faciliten progressar en la seva cohesió i solidesa, aprofundint en les relacions interpersonals. Aquest tipus de dinàmiques treballen activitats de presentació, comunicació, afirmació, confiança… i després de l'activitat o joc, cal establir com s'han sentit en la dinàmica realitzada i reflexionar i comentar el que n'han après. Aquests tipus d'activitats es duent a terme també en espais d'educació en el lleure, esplais, que tenen entre els seus objectius la socialització del grup i les bones relacions.
Podeu trobar diferent dinàmiques de grup en aquest enllaç i en la bibliografia que us adjuntem:
Activitats de reflexió i educació en valors
CASCÓN SORIANO, P. i MARTÍN BERISTAIN, C., La alternativa del juego (1 i 2, publicat a l'editorial Catarata, Colección Edupaz.
Des del mateix Departament d'Ensenyament hi ha materials dins les carpetes de convivència que es troben en tots els centres, i també des de la web:
Projecte de Convivència i èxit educatiu
També podeu trobar altres materials:
Dimensió social de les relacions a l'aula
L'aula és un sistema de relacions que configuren la convivència i el benestar dins d'aquest espai. Com a tal, és el lloc idoni per l'aprenentatge de la competència social i poder practicar les habilitats per a desenvolupar-la. La realització de pràctiques de resolució participativa dels problemes (ja sigui de relació entre l'alumnat per conflictes que es donen a nivell de convivència, o per resolució de problemes o qüestions que se'ls planteja per treballar els continguts de determinades àrees), ajuden molt en l'adquisició de competències bàsiques, faciliten les relacions i la gestió de l'aula, i ajuden a estructurar la ment a l'hora de seguir les pautes o donar els passos de forma sistemàtica. Aquests passos, utilitzats com a estratègies són:
1.Anàlisi de dades, tot escoltant l'opinió i la percepció de cada membre del grup.
2.Proposta d'alternatives o solucions, pluja d'idees escoltant i no rebutjant cap de les propostes (fins i tot les menys creatives de vegades poden ser vàlides).
3.Estudiar les conseqüències de cadascuna de les propostes i decidir-se per la millor i més eficaç, és un treball de síntesi, de reflexió, de consens i d'argumentació.
4.Assumir el compromís individual o col·lectiu i que cadascú sigui capaç d'autoregular-se ajudant a regular el grup.
Tot aquest sistema i mecànica de treball interioritzada dota a poc a poc l'alumnat d'iniciativa, planificació, responsabilitat i autonomia; en definitiva, una preparació per a la vida.
Disposem d'uns bons materials per treballar les habilitats socials amb un Programa de Competència Social elaborat per Manuel Segura (i altres) que considera les habilitats socials com a conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva:
Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensament alternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, aquestes habilitats es poden convertir en manipulació i cinisme. Les habilitats socials s’aprenen per observació de models i per la tècnica d’assaig i error. 2)
Per l'educació Primària: Convivència Primària
Educació Secundària :Convivència Secundària
Sovint, es poden donar conductes pertorbadores en determinat alumnat, "aquestes no són quelcom inherent o específic a la seva condició personal (TEA, trastorn de conducta, discapacitat intel·lectual, etc), sinó que és efecte i expressió de les seves dificultats de relació amb l’entorn." 3)
Resolució conflictes i Mediació
Les relacions són complexes i des de petits es donen situacions de conflicte, en part per la percepció diferent que cadascú té de la realitat, ja que aquesta no és únicament com cadascú la viu.
Davant d'aquests conflictes quotidians del dia a dia a l'aula, el/la mestre/a pot actuar com a àrbitre, com a jutge o pot ajudar a formar una cultura de mediació. Són molts els centres que utilitzen aquesta tècnica, sobre tot, en edats de l'educació secundària obligatòria.
Per poder desenvolupar la tasca de mediador/a, es requereixen unes habilitats bàsiques d'escolta activa, de reformulació, de conciliació, d'aprendre o pensar, de sumar i aglutinar opinions, de com apropar les postures oposades, de buscar els objectius que uneixen a ambdues parts. És per això, que tots els centres que realitzen aquest tipus d'actuacions dins del seu reglament de règim intern, han de partir d'una formació bàsica, que en molts casos implica a pares i mares, alumnat i professorat, ja que ha d'anar formant part de la cultura de tota la comunitat educativa. Un cop el centre va entrant en la dinàmica, ha d'establir els propis sistemes de formació perquè es disposi d'alumnat preparat per poder esdevenir mediador/a.