Docència compartida

"Una forma de col·laboració entre el professorat és la docència compartida, un tipus d'organització en la qual dos docents treballen conjuntament amb el mateix grup-classe. Habitualment es parla de professor/a de l'aula (responsable de la matèria) i professor/a de suport (pot ser un docent responsable de l'atenció a la diversitat o qualsevol altre professor disposat a donar suport a l'aula)" 1)

Són molts els centres que realitzen desdoblaments sense modificar metodologies ni disminuir el fracàs escolar, potser seria hora de plantejar-se un treball amb dos docents a l'aula. La figura del/la mestre/a d'educació especial o del professorat d'orientació educativa del centre pot ser una bona ajuda per iniciar el desenvolupament d'aquestes pràctiques. Les USEE poden facilitar aquest treball de docència compartida, però també és des d'un canvi de mentalitat que pot treballar-se i iniciar-se aquesta fórmula.

Més d'un docent comporta iniciar-se en noves metodologies de treball a l'aula o desenvolupar activitats simultànies i heterogènies; preveure diferents ritmes i nivells de participació de l'alumnat, així com d'objectius d'ensenyament-aprenentatge.

Il·lustració


Els diferents tipus de treball que pot generar la docència de dos professionals a l'aula poden ser:


a) Oferir unes ajudes més individualitzades a aquell alumnat que més ho requereixi, la qual cosa implicarà definir el rol de qui s'encarrega del treball més individualitzat i qui de la gestió grupal.

b) Dur a terme metodologies més manipulatives o d'interacció entre l'alumnat on cal un major control per la manca d'habituació en aquest treball més actiu i vivencial. Tot l'alumnat pot estar seguint les mateixes activitats, ja siguin de caire individual com grupal, i el professorat pot repartir-se per diferents taules o zones dins l'aula amb el mateix rol: assumir el paper de guiar, supervisar els grups, observar, controlar i disposar d'un major control sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge.

c) Realitzar agrupaments d'alumnes heterogenis i presentar activitats diverses i simultànies. D'aquesta manera, mentre uns fan activitats de resolució de problemes, altres poden fer geometria, altres càlcul… Aquestes activitats poden realitzar-se de forma rotativa, o sigui que seran activitats pensades per ser realitzades durant 15 minuts i caldrà que per totes elles vagin passant els diferents grups. Sempre és bo que abans de donar la sessió per acabada quedi un temps per poder reflexionar de com ha anat, quina activitat els ha sortit millor, en quina han après més coses… Tot això poden fer-ho responent un petit qüestionari o senzillament fent ús d'icones d'emocions.

D'aquest tipus de proposta se'n pot fer càrrec un professional de cada grup, que en farà el seguiment i vetllarà perquè les relacions i els treballs es vagin desenvolupant. Aquest tipus de metodologia ajuda l'alumnat a participar més, i amb la docència compartida fa que el control, l'anàlisi i l'observació vagin paral·lels a un millor coneixement de l'alumnat, i ajuda també l'alumnat atès que el suport que s'ofereix és més proper. Per dur a terme aquesta metodologia, cada professor/a haurà d'estar movent-se dins l'aula entre els grups que se li han assignat.

Podeu consultar:

  • La taula Tipus de suport amb dos mestres extreta de HUGUET, Teresa (2007) Aprendre junts a l'aula. Una proposta inclusiva. Barcelona. Ed. Graó, pàg 92 a 120.
  • També podeu llegir aquest article Cooperar para enseñar y aprender de David Duran i Ester Miquel: situa molt bé com s'ha de gestionar la docència compartida i aporta reflexions al respecte. Dóna eines de com iniciar l'experiència.


Reflexioneu sobre les avantatges i els inconvenients que hi veieu en realitzar la docència compartida.

1) DURAN, D., MIQUEL, E. Cooperar para enseñar y aprender, Cuadernos de pedagogia, nº 331 Gener 2003