Mòdul 3 - Pràctica 1 - Mòdul 3 - Pràctica 1

La LEC en el seu capítol II, article 77 sobre els criteris per l'organització pedagògica ens diu que cal "L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau,de compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència". Per tant és dins d'aquest context, que podem deduir que el primer nivell d’atenció és en l'entorn de l'aula ordinària i que correspon al professorat que imparteix la matèria, planificar l'aprenentatge per tot l'alumnat del grup i dissenyar la gestió de l'aula.

Es tracta de programar pensant en com pot participar tothom, enlloc de programar pensant en la majoria i fer ajustaments o modificacions per l'alumnat que en queda fora. Per això els/les mestres i el professorat han d’ajustar la programació d’àrees i matèries, a la diversitat de capacitats, estils d’aprenentatge, interessos i necessitats de tot l’alumnat del grup, i avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.

Cal crear un context d'aprenentatge flexible que permeti incorporar metodologies, activitats i recursos didàctics en accions molt directament destinades als alumnes (això no vol dir baixar els nivells, ni deixar de potenciar l'exigència en el treball, sinó que cada alumne segueix el seu procés avalat des de l'exigència, el respecte i l'excel·lència).

Aquest context ha de facilitar que l'aprenentatge sigui cada vegada més autònom i per tant ajudi a l'adquisició de competències de manera que l'alumnat desenvolupi les capacitats necessàries per a regular cada cop més i millor el seu procés d'aprenentatge, planificant-lo, supervisant-lo i avaluant-lo de la manera més adequada i mitjançant les estratègies i recursos pertinents. ¹⁾

I també es tracta de promocionar l'ús d'estratègies més participatives que busquen trencar l'esquema tradicional de la divisió entre la teoria i la pràctica, preveient quins recursos, suports i eines s'escauen per a cada alumne.²⁾

Per això, de vegades es farà necessari:

• Aportar diverses activitats i/o continguts per aconseguir el mateix objectiu.
• Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a entre les opcions de treball previstes a la programació.
• Planificar les estratègies didàctiques i metodològiques per aconseguir les ajudes necessàries de participació màxima de l'alumnat.
• Adequar els objectius a les característiques de l'alumnat: incloure, prioritzar, variar la temporalització…
• Organització dels continguts en àmbits integradors.
• Equilibrar els tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.
• Seleccionar i utilitzar materials curriculars diversos.
• Diversificar procediments d'avaluació, prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.
• Planificar mesures de reforç de les matèries o àrees si l'avaluació i les adaptacions incorporades a les programacions de les matèries o àrees resulten insuficients per a determinats alumnes.

Freqüentment quan un professor/a comença el seu camí com a docent, es troba amb dificultats semblants a: no sap exactament com motivar als seus alumnes, com interaccionar a l'aula, com relacionar-se amb ells, mantenir una certa disciplina o resoldre diversos conflictes i, sobre tot com poder atendre aquell alumne que presenta alguna dificultat específica, amb la qual no serveixen les estratègies marc que normalment s’utilitzen. També és possible trobar professionals que, després de molts anys d'experiència, han adquirit uns hàbits que no són els més apropiats, malgrat per a ells són prou efectius i els resolen els problemes que poden anar sorgint.

Beltrán i Cabanach troben, a principis dels anys 90, els següents tipus de professors:

1. El professor amb experiència: entès com aquell que porta un nombre determinat d'anys en l'exercici. Considera que l'experiència del professor està relacionada amb l'èxit de l'ensenyament.

2. El professor eficaç: és capaç de produir uns resultats desitjables en el procés d'ensenyament–aprenentatge i presenta qualitats cognitives: emetre un judici ràpid, capacitat d'agrupament dels successos, capacitat de diferenciació, capacitat per a atendre simultàniament als esdeveniments dins de l'aula,… té moltes qualitats personals: empàtic, autèntic, actitud positiva, destreses comunicatives.

3. El professor expert: posseeix un domini i una sèrie de destreses o habilitats professionals que aplica a situacions instruccionals i que li permeten destacar professionalment. És capaç de manejar àmplies quantitats d'informació.

4. El professor principiant: s'enfronta a tres problemes principals: la disciplina, l'organització de la classe i la manca de material i estratègies educatives.

Els mateixos autors, Beltrán (1993) i Cabanach (1994) ens mostren un nou rol de professor, basat en la docència de qualitat, amb les funcions següents:

1. Manager: manager del grup classe, realitza i manté els registres dels estudiants, i atén als problemes que sorgeixen dins de la classe.

2. Executiu: pren decisions sobre problemes escolars fonamentals.

3. Orientador: actua com especialista en la presentació dels continguts, subministra activitats, fa les preguntes ajustades al nivell dels estudiants.

4. Estratega : actua com un veritable pensador, especialista en la presa de decisions, s’anticipa a les dificultats, coneix les estructures del coneixement.

5. Expert: posseeix una rica base de coneixements que li permetran decidir en cada cas el que és més rellevant dins de les diverses matèries.

6. Persona de suport: ha de proporcionar ajuda i suport als estudiants en la realització de les tasques.

A més d'aquest rols el professorat haurà de fer ús d'estratègies, entenent aquestes com el conjunt de mètodes i organitzacions que utilitza el mestre diàriament a l'aula per a explicar, fer comprendre, motivar, estimular, millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Per a poder desenvolupar de forma correcta una intervenció educativa es necessiten moltes coses, entre elles, tot un ampli conjunt d'estratègies que facilitin la nostra labor docent. Hem de dir que el més important i adequat seria que el docent s'adaptés a l'estil d'aprenentatge dels alumnes no essent tan sols un tipus de professor/a sinó una refosa de molts d’aquests estils.

Es poden classificar de la manera següent:

1. Les estratègies d'aprenentatge.

2. Els estils d'aprenentatge.

3. La motivació.

Les estratègies d'aprenentatge segons Nisbet i Shuckersimith (1987) són processos executius mitjançant els quals es trien, coordinen i apliquen les habilitats. Aquestes estratègies, cal que es vinculin amb l'aprenentatge significatiu i amb l'aprendre a aprendre. El més important pel que fa a l'estil d'aprenentatge requereix, com assenyala Bernard (1990) que el professorat comprengui les necessitats que pot tenir l'alumnat, en funció dels coneixements previs i del nivell que presentin, així com les seves aptituds i/o mancances. Dins l'ampli marc de les estratègies d'aprenentatge podem establir les següents tipologies:

Estratègies disposicionals i de suport: Són les que posen en marxa el procés i ajuden a sostenir l'esforç. Hi ha, però, molts tipus d’estratègies, anem a veure’n algunes:

a)Estratègies afectiu - emotives: integren processos motivacionals, actituds adequades, autoconcepte i autoestima, sentiment de competència, etc.

b)Estratègies de control del context: es refereixen a la creació de condicions ambientals adequades, control de l'espai, temps, material, etc., que fan que l’alumnat se senti còmode.

c)Estratègies de recerca, recollida i selecció d'informació: integren tot el referent a la localització, recollida i selecció d'informació. El subjecte ha d'aprendre, per a ser aprenent estratègic, quines són les fonts d'informació i com accedir a elles, criteris de selecció de la informació, etc.

Estratègies de processament i ús de la informació adquirida: a)Estratègies d’atenció: dirigides al control de l'atenció.

b)Estratègies de codificació, elaboració i organització de la informació: controlen els processos de reestructuració i personalització de la informació a través de tàctiques com el subratllat, el resum, l’esquema, mapes conceptuals, són el que anomenem tècniques d’estudi.

c)Estratègies de repetició i emmagatzematge: controlen els processos de retenció i memòria a curt i llarg termini a través de tàctiques com la còpia, repetició, recursos mnemotècnics, establiments de connexions significatives.

d)Estratègies de personalització i creativitat: inclouen el pensament crític, la reelaboració de la informació, les propostes personals creatives, etc.

e)Estratègies de recuperació de la informació: controlen els processos de record i recuperació, a través de tàctiques com exercicis de record, de recuperació de la informació seguint la ruta de conceptes relacionats, etc.

f)Estratègies de comunicació i ús de la informació adquirida: permeten utilitzar eficaçment la informació adquirida per a tasques acadèmiques i de la vida quotidiana a través de tàctiques com l'elaboració d'informes, la realització de síntesi del que s'ha après, la simulació d'exàmens, fer-se auto-preguntes o proves, exercicis d'aplicació i transferència, etc.

g)Estratègies metacognitives, de regulació i control: es refereixen al coneixement, avaluació i control de les diverses estratègies i processos cognitius, d'acord amb els objectius de la tasca i en funció del context.

Un tipus de proposta didàctica a partir de la resolució de problemes, ajuda a desenvolupar diferents tipus de les estratègies citades anteriorment i a la vegada desenvolupa competències d'aprendre a aprendre, d'iniciativa i d'autonomia personal. Si a la vegada, parteix de situacions properes a l'alumnat i als seus interessos poden exercir un gran poder motor per la motivació externa. Els passos metodològics, que es poden utilitzar per a l'estudi i la resolució del cas, poden ser:

1.Anàlisi de dades, tot escoltant l'opinió i la percepció de cada membre del grup.

2.Proposta d'alternatives o solucions, pluja d'idees escoltant i no rebutjant cap de les propostes (fins i tot les menys creatives de vegades poden ser vàlides).

3.Estudiar les conseqüències de cadascuna de les propostes i decidir-se per la millor i més eficaç, és un treball de síntesi, de reflexió, de consens i d'argumentació.

4.Assumir el compromís individual o col·lectiu i que cadascú sigui capaç d'auto-regular-se, ajudant a regular el grup.

Cada un d'aquest passos, es pot combinar realitzant un treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup. Si l'alumnat es fa seva, com eina de treball, la metodologia i els passos, es va dotant poc a poc d'iniciativa, planificació, responsabilitat i autonomia; en definitiva, a més d'aprendre continguts, li dóna una preparació per a la vida.

Entenem per estil d'aprenentatge, el conjunt d'hàbits, formes o estils de cada persona per actuar o pensar en cada situació. Són les maneres característiques per les quals un individu processa la informació, i com es comporta davant l'aprenentatge (Smith, 1988). Quan parlem de l’estil d’aprenentatge, cal que tinguem en compte que depèn de cada persona, es pot parlar de diversitats d'estils d'aprenentatge. També és important saber que els estils d'aprenentatge no són inamovibles, és a dir, que poden canviar, podem posar-hi esforços per fer que aquests millorin i siguin més efectius. L'alumne/a, amb l'orientació del mestre/a i/o professor/a, aprèn a descobrir quins són els trets que perfilen el seu propi estil i, alhora, identifica quins d'aquests trets ha d'utilitzar en cada situació d'aprenentatge per a obtenir millors resultats. Per tant, conèixer i potenciar els estils d'aprenentatge dels nostres alumnes, ens ajudarà a poder orientar millor l'aprenentatge de cadascun. Si coneixem com aprèn, escollirem les nostres estratègies didàctiques i l'estil d'ensenyament més adients i, per tant, serà més efectiu. Actualment, des de la neurociència, s'ha progressat força en saber com responem als impulsos i estímuls que ens provenen de l'exterior. Se'ns parla que tots tenim un hemisferi cerebral dominant i que en cadascun d'ells hi ha unes funcions més pròpies. Segons Katherine Benziger Modelo “a cerebro total”, de Benziger © 1987,³⁾ classifica les funcions :

Cortical esquerre: FETS, analític, matemàtic, lògic, tècnic, solucionari de problemes.

Límbic esquerre: FORMA, seqüencial, controlador, conservador, planificador, organitzador, administratiu.

Límbic dret: SENTIMENT, interpersonal, emocional, musical, espiritual, conversador.

Cortical Dret: FUTUR, creatiu, imaginatiu, sintetitzador, artístic, holístic, conceptualizador.

Les persones tenim una combinació dels quatre estils, tot i que sempre predomina un per sobre dels altres. Segons les estadístiques, aproximadament un 60% de la població comparteix dos estils d’aprenentatge i un 30% en comparteix tres. Només un 7% té una sola preferència dominant i un 3% combina els quatre estils al mateix temps.

Des de la PNL (Programació neurolingüística),que és l'estudi de l'experiència humana subjectiva, com organitzem el que percebem i com revisem i filtrem el món exterior mitjançant els nostres sentits, se'ns parla que les persones són: visuals, auditives i/o cinestèsiques. Qüestió que també pot ajudar que cadascú aprèn més si se li presenten els estímuls més d'acord a la seva manera dominant.

Tots aquests coneixement i avenços de la ciència, ens ajuden a poder apropar-nos més a coneixe'ns a nosaltres mateixos i els nostres processos d'aprenentatge més eficaços.

Utilitzant la millor estratègia, ajudarem que l’alumne aprengui amb major eficàcia i faci conscient el seu propi procés en:

1. Com controlar el seu propi aprenentatge.

2. Com diagnosticar els seus punts forts i febles com alumne.

3. Com descriure el seu estil o estils d'aprenentatge.Conèixer en quines condicions aprèn millor.

4. Com aprendre de l'experiència de cada dia.

5. Com superar les dificultats que se li presenten en el seu procés d'aprenentatge.

La motivació és l'impuls que inicia, guia i manté el comportament, fins a arribar a la meta u objectiu desitjat.

La motivació per a aprendre constitueix un exemple que il·lustra la importància de la intervenció del professor a la classe. La motivació per a aprendre és considerada com un factor cabdal de l'actuació escolar. Els resultats de les investigacions mostren que el professor pot suscitar, enganxar, sostenir o mantenir aquesta motivació per aprendre. Adoptant pràctiques d'ensenyament eficaços, els professors poden exercir una influència determinant sobre la millora de la qualitat de l'aprenentatge ha de plantejar-se aquesta pregunta : com puc interessar a aquest grup? i no pas, què ensenyaré aquest matí?. Tots els mètodes valen i no hi ha model d'aprenentatge únic.

Algunes estratègies podrien ser:

- Tenir bona competència professional, una bona formació.

- Estar motivat per ensenyar i tenir interès en la tasca d'ensenyar.

- Tenir percepcions ajustades dels alumnes, amb mentalitat oberta, sense assignar-los estereotips inamovibles.

- Utilitzar els adequats sistemes de càstigs i recompenses.

- Millorar la labor docent en general: activitats d'ensenyament, d'aprenentatge i d'avaluació.

- Augmentar la motivació dels alumnes incidint sobre la seva auto percepció Potenciar els trets i valors de cadascú.

- Fer als alumnes protagonistes del seu aprenentatge.

- Ús de jocs didàctics.

- Exercicis actius.

- Donar oportunitat per a mostrar produccions pròpies i opinions.

- Clima d'aula positiu.

- Mostrar els objectius com assolibles.

- Mostrar un interès personalitzat pels alumnes.

- Ensenyar estratègies, no només conceptes.

- Conèixer els valors i habilitats de cada alumne.

- Estimular la creativitat.

Cadascú des de les seves vivències com aprenent, les experiències en els processos d'ensenyança-aprenentatge, les creences i els coneixements adquirits, va configurant un model propi d'ensenyant, amb dinàmiques concretes que de vegades poden ser encertades i d'altres, no tant. Com l'ús d'aquestes estratègies amb domini de la tècnica i de les altres variables que influeixen en els processos d'ensenyar és un art, és important que el treball del dia a dia, es fonamenti en la reflexió i recerca-acció, per a buscar processos de millora constant, en la pròpia pràctica.

Algunes de les idees a tenir presents que poden ajudar-nos són:

- Diversificar les metodologies (Racons, tallers, petits grups, treball per parelles, treball cooperatiu).

- Partir dels coneixements previs, i a ser possible d'aspectes emocionals, propers, viscuts, i funcionals.

- Utilitzar el conflicte com element per l'aprenentatge ,conèixer les singularitats i identitats de cadascun, promou el coneixement de les diferencies, el respecte als diferents punts de vista i la visió de la diversitat com a punt positiu.

- Realitzar la presentació, debat, plantejament dels propòsits, finalitats fins on es vol arribar. L'alumnat ha de tenir clar que se li demana.

- Disposar d'un espai per clarificar, plantejar dubtes i hipòtesis de treball, és útil per veure els interessos i motivacions i a la vegada per encaminar els diferents treballs individuals i grupals.

- Realitzar diversitat d'activitats basades en la recerca, reflexió, discussió, experimentació… per poder arribar a la consecució del mateix objectiu.

- Fer que l'alumnat elabori el saber ( allò que ha après) ja sigui el que s'ha reflexionat, discutit o cercat en fonts diverses, a nivell individual o grupal.

- Intercanviar i comunicar les produccions en petits grups, parelles o gran grup.

- Recollir la feina feta. Redefinir i saber explicitar allò què ha après.

- Contrastar els propòsits i les hipòtesis que s'havien plantejat amb els resultats aconseguits en finalitzar el procés.

- Utilitzar instruments d'autoregulació dels aprenentatges: Autoavaluació, heteroavaluació, avaluació.

- Demanar l'opinió de l'alumnat fins i tot el més vulnerable, en la planificació de la pràctica.

- Promoure la interdependència positiva amb la finalitat que no sols s'ocupin del seu aprenentatge si no també del dels companys i companyes, com en el treball cooperatiu.