3.3 Contextualització i clarificació conceptual

Què entenem per Currículum Intercultural?

L’Educació intercultural és una resposta pedagògica a l’exigència de preparar a la ciutadania perquè pugui desenvolupar-se en una societat plural i democràtica. Té com a finalitat última la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones i el dret a la diferència en un marc de valors convivencials compartits, tot promovent espais de relació i inclusió. Així mateix, promou l’ús de la llegua catalana en un marc plurilingüe com un element de cohesió i igualtat d’oportunitats.
L’educació intercultural s’ha d’inserir en el currículum de tots els centres educatius o, el que és el mateix, en totes i cadascuna de les àrees i de les matèries curriculars. Aquestes, són les vies a través de les quals es fa el treball de reproducció i de producció cultural, i són els eixos que organitzen i vertebren el temps escolar i el treball de professorat i d’alumnat.
La inserció de la interculturalitat no s'ha de plantejar ni com una feina d'addició a un currículum, ni com una feina de substitució d'uns continguts més o menys inadequats per uns altres de més adients, sinó com una "mirada" diferent, com un "enfocament" més inclusiu i més just. Així mateix, l’educació intercultural no s’ha de veure com una qüestió que només afecta aquells centres amb un alt percentatge d’alumnat de diferent procedència, sinó com una estratègia per formar tot l’alumnat en aquelles habilitats i competències que li han de permetre viure en una societat oberta, democràtica, respectuosa i cohesionadora.

Aquest és el sentit d’un currículum intercultural.

A quins reptes ha de respondre un Currículum intercultural?

Els contextos socials amb una presència plural de cultures ofereixen situacions d’intercanvi i de relació personals força riques i variades, que ajuden a incrementar les oportunitats de creixement individual i col·lectiu i que estimulen la innovació i el progrés compartit.
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix que el currículum ha de guiar les activitats educatives escolars, concretar les intencions i proporcionar guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. El currículum s’orienta, entre altres finalitats, a capacitar els alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència democràtica. Tant el Currículum de Educació Primària com el de l’Educació Secundària Obligatòria, (Referència 1) contenen dins dels àmbits lingüístic, social i de cultura i valors, dimensions orientades a assolir el desenvolupament de la consciència d’igualtat; el pronunciament i compromís en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones; i l’acompanyament a l’alumnat en el procés de construcció identitària.

UN CURRÍCULUM INTERCULTURAL HA DE RESPONDRE ALS SEGÜENTS OBJECTIUS:


Desenvolupar la consciència d’igualtat en drets i deures. És necessari garantir la igualtat d’oportunitats, tant en l’accés, en la permanència, com en la sortida del sistema educatiu. També s’ha d’afavorir l’adquisició d’una autoestima personal i acadèmica positiva amb unes altes expectatives envers tot l’alumnat.

el reconeixement a la diferència. És precís desenvolupar la competència intercultural per proporcionar les habilitats i les capacitats que ens permeti viure i conviure en una societat plural on es respecti les diferents formes d’entendre i d’afrontar la vida, superar prejudicis respecte a persones i grups d’ètnies diferents i valorar els aspectes positius i les aportacions de totes les cultures.

la cultura del diàleg, la interrelació i la convivència. Cal remarcar allò que ens fa més iguals que diferents i els valors propis d’una societat democràtica. També cal promoure aquells elements comuns que configuren la nostra identitat col·lectiva. En aquest sentit cal entendre el valor de la llengua catalana com un element de cohesió social en el procés de construcció identitària. La construcció personal identitària és un procés complex. Els centres educatius han de facilitar, des de l’anàlisi crítica davant els essencialismes identitaris, la construcció d’una identitat de pertinences múltiples i simultànies que doni resposta al sentiment de pertinences del nostre alumnat. (Referència 2)


Quin és el marc del Currículum Intercultural?


La totalitat de les accions educatives als centres educatius, incloses les relacionades amb el currículum formal, però també totes aquelles que formen part del que anomenem clima escolar, han de treballar de forma transversal sobre un conjunt de dimensions específiques que conformen l’eix central d’una formació integral i bàsica per a tot l’alumnat (Referència 3). En un model educatiu intercultural, aquestes dimensions han d’anar orientades a construir un futur compartit i cohesionat , amb el respecte a la diversitat en un marc de valors compartits.

El currículum el podríem definir com la selecció d’aquells sabers (coneixements, hàbits, actituds, valors, competències…) que l’alumnat haurà d’aprendre en la seva etapa escolar. El currículum, d’alguna manera, respon a quin tipus de persona i societat es vol contribuir a formar. En aquest sentit, el currículum escolar també estableix la contribució de l’educació a conèixer, valorar i respectar els valors bàsics de la nostra societat i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures.


Com han de ser els materials didàctics d’un currículum intercultural

Els materials educatius han de ser instruments facilitadors i incentivadors, orientats a la consecució d’objectius curriculars, a millorar l’equitat escolar i l’assoliment de les competències bàsiques de tot l’alumnat.

PER DESENVOLUPAR UNA EDUCACIÓ INTERCULTURAL A LES ÀREES I A LES MATÈRIES ES REQUEREIX QUE LES ACTIVITATS I ELS MATERIALS CURRICULARS…


Posin de relleu la necessitat d’aprendre a ser i aprendre a conviure en un país plural.

Tinguin en compte la necessitat d’identificar i eradicar estereotips i prejudicis així com actituds i comportaments discriminatoris o excloents per raons culturals o de creences.

Exemplifiquin l’aplicació d’estratègies i metodologies socioafectives que permetin al professorat acompanyar l’alumnat, tant en la seva construcció identitària com en l’aprenentatge de la convivència, la del respecte a altri i d’un civisme crític i responsable.

Remarquin el reconeixement i valor de la diferència. En aquest sentit cal fer evident les aportacions de les diverses cultures a la cultura universal evitant la visió eurocèntrica i garantir que tant a nivell d’imatge com de text, aparegui representada la diversitat d’alumnat (origen, cultura, religió, llengua…) de la societat catalana.

Persegueixin la interiorització dels valors democràtics, els drets humans i uns elements compartits que configurin la nostra identitat col·lectiva.



Prejudicis i estereotips

Diversos estudis posen de manifest la presència de prejudicis i estereotips en el material didàctic i concretament en els llibres de text, fet que dificulta abordar els processos d’ensenyament i aprenentatge des d’una perspectiva intercultural i inclusiva, alhora que pot potenciar a l’alumnat conductes discriminatòries. Així mateix, els mateixos estudis ens alerten que un tractament inadequat del material didàctic pot dificultar que l’alumnat assoleixi les competències necessàries per entendre la realitat plural en la que viuen.

Malauradament, avui encara trobem en el tractament curricular prejudicis i estereotips



A on?


En l’explicació de la història, la idea etnocèntrica que hi ha uns habitants “de sempre” que de tant en tant són envaïts o civilitzats per “altres”.

En la presentació del racisme com un fet inevitable i causat pel “xoc” entre cultures.

En una visió paternalista de la immigració, presentant els migrants com a víctimes d’una situació però sense presentar-los com a subjectes actius i emprenedors, que han fet una opció de progrés i que busquen una nova forma de vida…