Orientacions organitzatives

✔ Promoure espais d’interacció amb persones alienes a l’entorn escolar, ja sigui directament amb veïns, o a través d’entitats privades o institucions públiques, o de la ciutadania en general a través de les xarxes, pot servir per contribuir a l’agenda intercultural, obrint nous espais d’aprenentatge, de comunicació, de cooperació, convivència, de debat i de diàleg.

✔ Participar en els plans educatius d’entorn, si s’escau, que són una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i els ajuntaments. Tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana. L’element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen en un territori, tant si pertanyen a l’educació formal com a la no formal o la informal

✔ Impulsar els projectes de servei comunitari per a l’alumnat de secundària com un element indispensable d’aprenentatge de valors socials i cívics. És necessari formar ciutadans i ciutadanes qualificats, però també en ciutadans reflexius, capaços d’analitzar l’entorn en què viuen i de comprometre’s en la seva millora. L’educació és una eina de millora social, que ha de ser capaç de formar éssers complerts, amb una dimensió tant intel·lectual com humana i moral. Cal anar avançant en aquelles competències que recullen valors i habilitats cíviques. El Departament d’Educació posa en marxa el Servei comunitari per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, amb la finalitat de garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

✔ Els aprenentatges que s’adquireixen a través del Servei comunitari encaixen en l’adquisició de la competència social i ciutadana. Aquesta competència pretén que l’alumnat comprengui la realitat social en què viu, cooperi, convisqui i exerciti de forma activa la ciutadania democràtica en una societat plural, i es comprometi a contribuir a la seva millora, mantenint una actitud crítica, constructiva, solidària i responsable, davant el compliment dels drets i obligacions cívics

✔ Realitzar audiències públiques. A les audiències públiques, l’alumnat de diferents centres debaten sobre un tema que interessa al jovent per intercanviar idees i buscar solucions raonades i raonables. Finalment, s’escull uns representants que presentaran els resultats en una audiència pública al consistori presidida per l’alcalde o alcaldessa.

✔ Realitzar consells locals d’infància i adolescència. Són òrgans de participació on els estudiants reflexionen i fan propostes de millora per a la localitat, que posteriorment presenten a l’ajuntament. Normalment estan formats per grups d’estudiants de diferents escoles o instituts, un o dos per centre o aula, escollits per votació als centres escolars. Els consellers i conselleres recullen les demandes i propostes del seu centre educatiu per tal de debatre-les al consell o les comissions de treball. La seva candidatura té un mandat de dos anys i es reuneixen periòdicament per debatre i prendre decisions. Cal tenir en compte que, en el cas de l’Educació Primària, es duu a terme amb infants de cinquè i sisè de primària, però poden participar fins als 17 anys. Aquests consells d’infància estan organitzats pels mateixos ajuntaments. En el cas que l’ajuntament d’una localitat no hagi creat els Consells d’Infància, se’n pot promoure la seva creació sol·licitant al consistori la modificació del reglament de participació ciutadana de la localitat, segons els canals establerts en aquest mateix reglament

✔ Promoure en el marc dels Plans educatius d’entorn grups de treball com espais de diàleg entre els diferents agents educatius d’un territori orientats a analitzar, valorar i proposar accions educatives i cohesionadores.

Orientacions pedagògiques

✔ Promoure la realització de projectes o activitats educatives que impliquin una relació directa o indirecta amb la comunitat. La participació de la comunitat a aquestes propostes pot ésser activa, a partir de la vinculació amb algun agent del territori que ajudi al seu desenvolupament (col·laboracions amb associacions, universitats, entitats de base comunitària, etc.). Però el vincle amb la comunitat també es pot establir amb un paper més passiu per part d’aquesta, quan des del centre se’n faci difusió o transferència del coneixement generat a les aules.

✔ Organitzar exposicions creades per projectes duts a terme per l’alumnat. Organitzar exposicions dels treballs per contribuir a la presa de consciència de la ciutadania sobre una temàtica concreta, donant visibilitat a problemàtiques socials, com la història o dificultats actuals de col·lectius històricament marginats pels grups dominants, on s’incorpori la seva pròpia perspectiva, o on es desmuntin estereotips o prejudicis sobre els immigrants o la immigració.

✔ Crear i representar en obert obres de teatre. Per tal que aquesta estratègia s’encabeixi dins de l’agenda intercultural, els continguts de l’obra de teatre han de vetllar per temàtiques afins a aquesta, essent la visió del teatre de l’oprimit una molt bona opció. El vincle amb la comunitat es pot establir tant si es col·labora amb companyies de teatre, com si es treballa autònomament des de l’escola però es representa en obert per a la ciutadania en general.

✔ Promoure la reproducció del mètode científic a les aules de Ciències Socials. Aquesta metodologia de treball permet realitzar projectes que vinculin l’escola amb la seva comunitat, com l’enregistrament i posterior publicació d’històries de vida de persones pertanyents a diferents col·lectius.

✔ Impulsar la interacció entre tot l’alumnat en les activitats extraescolars i de lleure educatiu fora del centre per fomentar el creixement mutu i l’arrelament a territori.