2.4 Orientacions pràctiques

Principis estratègics per desenvolupar:



1. FACILITAR L'EXISTÈNCIA D'ESPAIS DE RELACIÓ I DIÀLEG ENTRE ELS DIFERENTS MEMBRES DE LA COMUNITAT


Orientacions organitzatives:

✔ Fomentar la interacció entre els diferents agents que configuren la comunitat escolar :professorat, direcció, alumnat, famílies, i altres professionals del centre.

✔ Promoure espais d’interacció, on es fomenti el diàleg, l’intercanvi d’idees, la comunicació efectiva, els debats, la cooperació, la convivència i la mediació en els conflictes que puguin sorgir.

✔ Potenciar les accions entre iguals (tutoria entre iguals, parelles lingüístiques, famílies acompanyants…)

✔ Organitzar assemblees d’aula periòdiques o extraordinàries. Aquests espais de diàleg poden ajudar al professorat a comprendre la perspectiva del grup i dels seus membres, i a l’alumnat comprendre la perspectiva dels companys, la qual cosa pot ajudar a fomentar l’empatia, la consciència i el respecte cap a l’altre.

✔ Realitzar tutories de grups reduïts. La idea és que el treball tutorial no només es dugui a terme amb tota l’aula, sinó també combinar-lo amb sessions de tutories en grups de 3 a 5 estudiants, per tal de facilitar i millorar la interacció entre els participants. Aquestes tutories no fixes es poden realitzar en grup, on sigui el professorat qui esculli els participants segons la conveniència del moment.

✔ Potenciar les activitats entre estudiants de diferents cursos. Es poden organitzar des de sortides, fins a reservar espais de l’horari lectiu dedicat a fer projectes que es desenvolupin en grups multi-nivell. El diàleg i el treball cooperatiu entre iguals de diferents edats resulta una font d’aprenentatge molt interessant, tant per als més grans com per als més petits.

✔ Promoure la mediació escolar. La mediació o la resolució de conflictes a partir del diàleg i l’acord ofereix la possibilitat de desenvolupar les habilitats socials, l’empatia, la reflexió crítica i autocrítica i el respecte pels altres. Tot i que aquesta forma de gestió de la conflictivitat hauria d’impregnar l’esperit de tot del centre educatiu, es pot crear un servei de mediació al centre liderat per algun docent; es pot integrar a l’equip del centre un TIS (Tècnic d’Integració Social); es poden habilitar espais al centre com una sala de mediació, i es poden fer formacions perquè part de l’alumnat pugui dur a terme les tasques de mediació quan el conflicte sigui entre iguals

✔ Cercles de diàleg. Els cercles de diàleg donen la possibilitat d’escoltar empàticament, de practicar la comprensió mútua i crear vincles. La persona facilitadora s’identifica i explica els valors (honestedat, empatia, …) i les normes (respecte, valoració, escolta…) per donar seguretat i estructura al cercle. El facilitador planteja preguntes i tots els participants tenen l’oportunitat d’expressar-se quan reben l’objecte de la paraula ("talking piece”). Aquest objecte simbòlicament dóna la paraula i també l’escolta dels membres del cercle.


Orientacions pedagògiques

2. RECONÈIXER LA DIVERSITAT EN UN MARC DE VALORS COMPARTITS I ENFATITZAR LES SEMBLANCES


Orientacions organitzatives

✔ Reduir en la mesura del possible les hores que l’alumnat nouvingut passa a les aules d’acollida. D’aquesta manera es potencia la socialització entre iguals. Aquesta recomanació té en compte el currículum ocult, és a dir, els missatges implícits dels discursos o les pràctiques dutes a terme dins d’una institució educativa. En aquest sentit, la separació física de l’alumnat nouvingut de la resta de companys que implica la utilització de les aules d’acollida, emfasitza implícitament les diferències entre l’alumnat. És per això que s’aconsella trobar un equilibri just en la utilització de l’aula d’acollida, per tal que l’alumnat nouvingut aprengui l’idioma i, alhora, es socialitzi adequadament amb la resta del grup.

✔ Gestionar la diversitat de creences i manifestacions culturals. El centre educatiu no pot ignorar les creences dels alumnes i les seves famílies, i ha de mantenir relacions respectuoses amb les expressions d’aquestes creences que es manifesten de manera quotidiana en els centres educatius. Cal gestionar aquestes manifestacions perquè es puguin convertir en creixement personal i no en font de conflictes. D’aquesta manera, els nois i noies aprendran a conviure amb persones que pensen o creuen de manera diferent

Orientacions pedagògiques:

No és possible valorar adequadament allò que desconeixem, i molts dels conflictes, prejudicis i estereotips tenen el seu origen en el propi desconeixement de l’altre. Per això és recomanable aprofundir en el coneixement de les diferents formes en què es materialitza la diversitat. Per exemple, és recomanable aprofitar la pròpia diversitat present al centre, tenint en compte que aquesta no es defineix només per l’origen ètnic de l’alumnat. Però cal tenir en compte que en tractar aquest coneixement es pot fer emfasitzant les semblances o les diferències. Ambdues perspectives tenen les seves repercussions a nivell educatiu, fet pel qual és necessari reflexionar-hi.

✔ Tractar la diversitat emfatitzant les diferències pot resultar útil perquè pot donar visibilitat i legitimitat a altres formes de pensar, sentir i actuar, fet pel qual es poden obrir nous espais de relació gràcies a un major enteniment de l’altre. Conèixer altres referents culturals també ens permet a nosaltres obrir els horitzons cognitius condicionats pels referents culturals propis. Cal tenir en compte, però, que emfasitzant les diferències es corre el risc d’aprofundir en la diferenciació entre grups socio-culturals, reafirmant la dicotomia nosaltres-ells, amb tot allò que suposa. Depenent de com es presenti la informació sobre altres grups, podem crear una imatge supèrflua i estereotipada o, ans el contrari, una visió comprensiva, profunda i respectuosa sobre els modes de fer, pensar i sentir d’altres grups culturals, sempre des d’una anàlisi crítica i autocrítica.

✔ Tractar la diversitat emfatitzant les semblances entre els grups socials i/o culturals, generalitzant des del que compartim i ens aproxima com a persones humanes. Aquest enfocament ens permet repensar el món conegut des d’allò proper i concret, permetent-nos flexibilitzar les conceptualitzacions sobre els universos culturals propis. Un altre avantatge de remarcar les similituds és afavorir les relacions interpersonals gràcies a la tendència humana de sentir simpatia per aquelles persones que es perceben com a similars a un mateix.

✔ Marc de valors compartits. Avançar cap a una educació intercultural que doni respostes adequades a l’exigència, ineludible, que tenen els centres educatius de preparar la ciutadania per a una societat plural dins d’un marc de valors i drets democràtics compartits. Les àrees curriculars són les vies a través de les quals es realitza el treball de transmissió, reflexió i producció de coneixement i cultura i, per tant, de cohesió.

✔ Planificar actuacions de reconeixement de les llengües familiars dels alumnes i la diversitat lingüística posant en valor el plurilingüisme i fomentant l’aprenentatge de les llengües d’origen.

✔ Formació del professorat. Fomentar els recursos de l’Xtec sobre les activitats formatives pel que fa al tractament de la diversitat cultural dels centres.

✔ Tenir en compte el punt de vista dels protagonistes. Això resulta especialment pertinent quan es faci èmfasi en les diferències.

✔ Evitar oferir una visió simplista i folklòrica de la cultura. Oferir una visió comprensiva, profunda i respectuosa sobre els modes de fer, pensar i sentir d’altres grups socials, per tal de no reproduir estereotips o coneixement simplificat sobre l’altre.

✔ Treballar sobre la condició de ciutadania. Això implica remarcar les semblances que hi ha entre les persones que coexisteixen sota un mateix marc econòmic i normatiu, tot i pertànyer als grups socials o culturals.

✔ Ressaltar la idea que tots som subjectes culturals. Les persones som individus, la identitat dels quals està conformada per processos de socialització i enculturació, que busquen sobreviure i donar sentit al medi social, natural i cultural en què estem immersos. Al darrere de les diferents formes de pensar, actuar i sentir, hi ha les mateixes qüestions o problemàtiques que afecten a tots els grups socials i culturals: la necessitat d’una organització econòmica que garanteixi la subsistència del grup; la necessitat d’una organització política que reguli la vida en comunitat; la necessitat d’una organització familiar que reguli les formes de convivència més directa, la necessitat d’un món simbòlic que ens permeti comunicar-nos o donar sentit a allò que desconeixem.


3. DEMOCRATITZAR LA GESTIÓ DEL CENTRE

Orientacions organitzatives

✔ Facilitar tot el possible la participació i la presa de decisions entre els diferents agents que configuren la comunitat educativa. Per això el centre ha de crear espais de diàleg i consens, fomentant l’horitzontalitat en la presa de decisions, així com l’impuls d’iniciatives per part de l’alumnat i famílies. Exemples concrets d’aquestes línies d’acció podrien ser:

✔ Organitzar un parlament escolar. Aquest estaria format per l’alumnat o assemblees on es realitzin propostes per millorar l’escola —millorar l’ordre a les instal·lacions, gestió de jocs al pati, etc.— que posteriorment seran valorades per l’equip directiu. Per exemple, si hi ha problemes d’espai al pati de l’escola i això és font de conflictivitat, una solució podria ser que l’alumnat decideixi en assemblea el tipus de jocs que es jugaran, o estableixi un calendari setmanal per als jocs.

✔ Impulsar projectes co-creatius, on participin l’alumnat i les famílies. Aquesta pràctica genera aprenentatges molt significatius, a banda de resultar una experiència compartida entre diferents agents. Per exemple, es pot re-dissenyar el pati escolar, fent partícip a l’alumnat en el disseny del seu espai recreatiu ideal. En la mesura del possible, seria recomanable respectar el seu criteri, atès que les dinàmiques de joc poden veure’s molt beneficiades (Referència 13 i Referència 14).

Orientacions pedagògiques:

✔ Aquestes orientacions requereixen que l’equip docent tingui una actitud oberta i autocrítica cap al seu propi treball:

✔ Promoure una actitud del professorat que doni espai al diàleg raonat sobre el sentit que té allò que succeeix a les aules. Com a conseqüència d’això s’haurien d’incorporar canvis a les planificacions docents quan les propostes de l’alumnat siguin coherents i permetin millorar els seus aprenentatges.

✔ Permetre a l’alumnat decidir sobre els continguts dels seus aprenentatges. Es poden reservar franges horàries per tal que l’alumnat pugui desenvolupar projectes o activitats educatives que tinguin a veure amb els seus interessos. En aquest sentit, el paper del professorat pot ser el de guiar la cerca de fonts d’informació o el mètode de treball, plantejar dubtes o interrogants sobre les temàtiques que s’ha acordat treballar i vetllar pel desenvolupament adequat del currículum educatiu.

✔ Permetre la participació activa de l’alumnat en el desenvolupament del procés avaluatiu. La idea és promoure l’avaluació continuada i incloure l’alumnat en el procés d’avaluació, promovent la pròpia avaluació (auto-avaluació) i l’avaluació entre iguals (co-avaluació). D’altra banda, a partir de l’Educació Secundària, ja pot ser adequat fer partícip a l’alumnat del disseny de les activitats d’avaluació. D’aquesta manera, els i les estudiants prendrien consciència dels criteris, pautes i instruments d’avaluació, permetent desenvolupar aspectes metacognitius, així com, de retruc, la competència social, ciutadana i democràtica.


2.5 Orientacions en clau comunitària

3. ORIENTACIONS EN CLAU COMUNITÀRIA

Orientacions organitzatives

✔ Promoure espais d’interacció amb persones alienes a l’entorn escolar, ja sigui directament amb veïns, o a través d’entitats privades o institucions públiques, o de la ciutadania en general a través de les xarxes, pot servir per contribuir a l’agenda intercultural, obrint nous espais d’aprenentatge, de comunicació, de cooperació, convivència, de debat i de diàleg.

✔ Participar en els plans educatius d’entorn, si s’escau, que són una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i els ajuntaments. Tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana. L’element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen en un territori, tant si pertanyen a l’educació formal com a la no formal o la informal

✔ Impulsar els projectes de servei comunitari per a l’alumnat de secundària com un element indispensable d’aprenentatge de valors socials i cívics. És necessari formar ciutadans i ciutadanes qualificats, però també en ciutadans reflexius, capaços d’analitzar l’entorn en què viuen i de comprometre’s en la seva millora. L’educació és una eina de millora social, que ha de ser capaç de formar éssers complerts, amb una dimensió tant intel·lectual com humana i moral. Cal anar avançant en aquelles competències que recullen valors i habilitats cíviques. El Departament d’Educació posa en marxa el Servei comunitari per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, amb la finalitat de garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

✔ Els aprenentatges que s’adquireixen a través del Servei comunitari encaixen en l’adquisició de la competència social i ciutadana. Aquesta competència pretén que l’alumnat comprengui la realitat social en què viu, cooperi, convisqui i exerciti de forma activa la ciutadania democràtica en una societat plural, i es comprometi a contribuir a la seva millora, mantenint una actitud crítica, constructiva, solidària i responsable, davant el compliment dels drets i obligacions cívics

✔ Realitzar audiències públiques. A les audiències públiques, l’alumnat de diferents centres debaten sobre un tema que interessa al jovent per intercanviar idees i buscar solucions raonades i raonables. Finalment, s’escull uns representants que presentaran els resultats en una audiència pública al consistori presidida per l’alcalde o alcaldessa.

✔ Realitzar consells locals d’infància i adolescència. Són òrgans de participació on els estudiants reflexionen i fan propostes de millora per a la localitat, que posteriorment presenten a l’ajuntament. Normalment estan formats per grups d’estudiants de diferents escoles o instituts, un o dos per centre o aula, escollits per votació als centres escolars. Els consellers i conselleres recullen les demandes i propostes del seu centre educatiu per tal de debatre-les al consell o les comissions de treball. La seva candidatura té un mandat de dos anys i es reuneixen periòdicament per debatre i prendre decisions. Cal tenir en compte que, en el cas de l’Educació Primària, es duu a terme amb infants de cinquè i sisè de primària, però poden participar fins als 17 anys. Aquests consells d’infància estan organitzats pels mateixos ajuntaments. En el cas que l’ajuntament d’una localitat no hagi creat els Consells d’Infància, se’n pot promoure la seva creació sol·licitant al consistori la modificació del reglament de participació ciutadana de la localitat, segons els canals establerts en aquest mateix reglament

✔ Promoure en el marc dels Plans educatius d’entorn grups de treball com espais de diàleg entre els diferents agents educatius d’un territori orientats a analitzar, valorar i proposar accions educatives i cohesionadores.

Orientacions pedagògiques

✔ Promoure la realització de projectes o activitats educatives que impliquin una relació directa o indirecta amb la comunitat. La participació de la comunitat a aquestes propostes pot ésser activa, a partir de la vinculació amb algun agent del territori que ajudi al seu desenvolupament (col·laboracions amb associacions, universitats, entitats de base comunitària, etc.). Però el vincle amb la comunitat també es pot establir amb un paper més passiu per part d’aquesta, quan des del centre se’n faci difusió o transferència del coneixement generat a les aules.

✔ Organitzar exposicions creades per projectes duts a terme per l’alumnat. Organitzar exposicions dels treballs per contribuir a la presa de consciència de la ciutadania sobre una temàtica concreta, donant visibilitat a problemàtiques socials, com la història o dificultats actuals de col·lectius històricament marginats pels grups dominants, on s’incorpori la seva pròpia perspectiva, o on es desmuntin estereotips o prejudicis sobre els immigrants o la immigració.

✔ Crear i representar en obert obres de teatre. Per tal que aquesta estratègia s’encabeixi dins de l’agenda intercultural, els continguts de l’obra de teatre han de vetllar per temàtiques afins a aquesta, essent la visió del teatre de l’oprimit una molt bona opció. El vincle amb la comunitat es pot establir tant si es col·labora amb companyies de teatre, com si es treballa autònomament des de l’escola però es representa en obert per a la ciutadania en general.

✔ Promoure la reproducció del mètode científic a les aules de Ciències Socials. Aquesta metodologia de treball permet realitzar projectes que vinculin l’escola amb la seva comunitat, com l’enregistrament i posterior publicació d’històries de vida de persones pertanyents a diferents col·lectius.

✔ Impulsar la interacció entre tot l’alumnat en les activitats extraescolars i de lleure educatiu fora del centre per fomentar el creixement mutu i l’arrelament a territori.