Glossari

Des de la perspectiva que presentem, l’objectiu final de qualsevol mesura d’atenció a les necessitats individuals ha de ser l’accés al currículum normalitzat per al conjunt de l’alumnat. Es prioritzaran, per tant, el disseny de currículums inclusius i les mesures d’acceleració de l’aprenentatge.

La lluita contra la discriminació negativa* s’ha de traduir en accions de discriminació positiva*, tenint sempre en compte algunes condicions: que existeixi una situació objectiva de desigualtat, que aquesta duri només mentre persisteixi la discriminació de signe contrari, que el principi superior que l’ha de guiar és l’interès del menor, que no ha generi dependència, que sigui pública i transparent i que es disposi d’indicadors per prevenir els possibles efectes negatius.

Segons el diccionari, té vàries accepcions: 1. Rebre (algú que es presenta), especialment admetre’l a casa, en la nostra companyia (…). 2. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc). 3. Acollir bé, acceptar (…). És el terme que s’utilitza habitualment per referir-nos al procés i als mecanismes d’atenció que acompanyen l’arribada de nouvinguts (de l’origen que sigui), en aquest cas en l’àmbit escolar.

Procés d’aprenentatge d’una cultura aliena

Mesura d’atenció individualitzada que consisteix en una adaptació del currículum per als alumnes de necessitats educatives especials. Pot tenir efectes negatius si no es contempla com una mesura transitòria encarada a l’acceleració de l’aprenentatge i a l’accés al currículum normalitzat.

Metàfora culinària que exemplifica el model multicultural típicament anglosaxó: cada grup cultural és un dels ingredients (amb les seves característiques i especificitats) que tots junts fan una amanida.

Conjunt de moviments polítics i socials que protesten contra les formes i els mètodes de l’actual procés d’integració econòmica global. També s’ha anomenat alterglobalització o altermundisme.

Paraula en llengua afrikaans que vol dir segregació, utilitzada per designar el règim polític vigent a la República de Sud-Àfrica entre 1948 i 1991, que segregava els races sota el poder i l’opressió de la minoria blanca procedent el període colonial.

Impost proteccionista que paguen els béns importats a un estat i, a vegades, certs béns exportats. Quan parlem de reducció aranzelària ens referim a la important rebaixa en aquest tipus d’impostos que facilita la importació i exportació de determinats productes.

Postura de negació o no acceptació de la diversitat. Es pretén que les minories renunciïn als seus trets culturals característics i adoptin els trets culturals majoritaris com a propis.

Aula que inclou efectivament i eficaçment tot l’alumnat, siguin quines siguin les seves característiques, de manera que permet als alumnes més vulnerables accedir a condicions d’igualtat.

Unitat d’organització subjacent en les operacions cognitives. Les categoritzacions generalitzades ens permeten identificar ràpidament un objecte pels seus trets comuns.

Centre que, en comptes de tenir una oferta educativa estàndard basada en supòsits de “normalitat” a la qual s’ha d’adaptar l’alumnat, centra els seus esforços en satisfer les necessitats de tots i cadascun dels seus alumnes, sense excloure’n cap.

En el sentit jurídic estricte, el ciutadà és el subjecte de drets civils i polítics. A Espanya, jurídicament són ciutadans només els que tenen nacionalitat espanyola. De tota manera, és un concepte polisèmic que també pot denotar un principi de legitimitat política o una font del vincle social.

S’entén com la ciutadania de fet (no en el seu sentit jurídic): la que fa els individus ciutadans de ple dret d’una comunitat a partir de l’exercici actiu del civisme.

Comportament correcte (en relació a uns determinats valors col·lectius) dins l’espai públic, en relació a les institucions i a altres ciutadans. Actitud conscient i compromís social de respecte d’aquests valors col·lectius.

Pautes que estableixen allò que es considera lògic, comprensible i correcte en la comunicació i les interaccions socials, basades en els referents culturals d’una comunitat.

Interacció comunicativa entre membres de grups culturals (o socioculturals) diferents.

Elements relacionats amb el llenguatge que intervenen en una interacció comunicativa.

Elements no relacionats amb el llenguatge que intervenen en una interacció comunicativa: parallenguatge, gestualitat, expressions facials, moviments corporals, contacte visual, llenguatge dels objectes, contacte físic, concepció del temps, estructuració de l’espai, etc.

Ciutadania de fet (no en el seu sentit jurídic) que atorga la igualtat de drets i deures en un marc de cohesió social, a partir del reconeixement per part dels altres conciutadans.

Situació de disputa o divergència en la qual hi ha una contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna. Aquesta contraposició es defineix com el problema.

Situació en la que hi ha problema (contraposició de necessitats) entre les parts, però no hi ha disputa.

Conflicte en el qual el problema és la contraposició de valors, necessitats i/o referents culturals.

Articulació harmònica de tots els individus i grups en una societat complexa i dinàmica, acceptant-ne la diversitat però no la desigualtat i amb un objectiu final de cohesió social.

Creixement demogràfic resultat de la reproducció de les persones que habiten un lloc, és a dir, sense l’arribada de població forània.

Moment àlgid del procés del conflicte, en el que esclata la violència o es dóna la situació de màxima incomunicació.

En primer lloc cal distingir dues accepcions bàsiques i diferenciades del terme:

Conjunt de coneixements i facultats que posseïm i acumulem com a fruit de l’estudi i les lectures, dels viatges i l’experiència… - cultura (en minúscula per distingir-la de l’anterior): segons el concepte antropològic, conjunt complex de formes de vida dels grups humans que inclou coneixements, creences, arts, lleis, morals, costums i altres capacitats i hàbits adquirits per l’home com a membre d’una societat. Es pot entendre com a mecanisme adaptatiu (que incorpora la totalitat d’eines, actes, pensaments i institucions per mitjà de les quals els pobles viuen i es perpetuen) però també com a sistema simbòlic (que esdevé el sistema de referència per interpretar el nostre entorn i per a desenvolupar-nos-hi).

Conjunt de valors, pautes de comportament, principis d’acció que fomenten el civisme.

Elements transmesos des de la pràctica educativa, més enllà del projecte curricular explícit o dels materials curriculars: actituds del professorat, usos del llenguatge, relacions que s’estableixen en el marc de l’escola, determinats símbols…

Model teòric de gestió de la diversitat que proposa dos principis bàsics irrenunciables (els valors democràtics i l’estat de dret) des d’una perspectiva assimilacionista, i deixa la resta de qüestions al diàleg i la negociació des d’una perspectiva intercultural.

En un context de comunicació intercultural, esforç que es realitza per superar el propi marc de referència cultural i entrar en la lògica del marc de referència de l’altre.

Segmentació dels processos productius i externalització de parts de la producció, situant-les fora de la fàbrica principal.

Tendència a explicar els comportaments o processos dels individus exclusivament a partir de la pertinença a un determinat grup cultural.

Són aquelles diferències de trets visibles (color de pell, cabells, etc) per contraposició a les diferències genotípiques que defineixen diferents races i que fan referència a diferències en el genoma de l’espècie (és a dir, en la informació genètica). Només es pot parlar de diferents races quan existeixen diferències genotípiques.

Utilitzem aquest terme per referir-nos a la manca d’elements i continguts culturals i experiencials compartits entre l’escola i l’entorn familiar i social dels alumnes. Aquestes discontinuïtats dificulten l’adquisició d’aprenentatges significatius i suposen un factor de discriminació negativa per a determinats alumnes.

Significa donar un tracte diferenciat. La seva accepció més habitual té connotacions negatives (discriminació negativa), en tant que es refereix a un tracte desfavorable pel qual s’atorga un estatus d’inferioritat o d’exclusió dintre d’un grup a algun dels seus membre o a un altre grup, per la seva condició de “diferent”. Les víctimes de la discriminació negativa solen ser minories o grups minoritzats que reben un tracte desfavorable per part del grup o cultura dominant. En la seva accepció positiva (discriminació positiva) es refereix a una protecció extraordinària i excepcional que es dóna a un grup per estar discriminat negativament, amb la intenció de compensar la desigualtat que li ocasiona aquesta. Només s’ha d’atorgar mentre persisteixi la discriminació negativa, amb la finalitat de pal·liar-ne les conseqüències. (vegeu acció positiva*).

Tot i que és un concepte que sovint s’utilitza per referir-se a la presència de col·lectius procedents d’altres països, estrictament fa referència a la presència de grups amb pautes i referents culturals diversos, encara que no siguin immigrats.

Síndrome habitual en els primers temps després d’un procés migratori, caracteritzada per la nostàlgia, el dolor pel desarrelament, l’enyor i els problemes d’adaptació a les noves condicions.

Actitud, esforç de comprendre les emocions i els sentiments dels altres per un procés d’identificació.

Literalment, donar poder (de l’anglès “empowerment”). Podem definir-lo com el procés mitjançant el qual les persones enforteixen les seves capacitat, confiança, visió i protagonisme com a grup social per impulsar canvis positius de les situacions que viuen.

Procés d’adquisició de la pròpia cultura.

En psicologia social, es refereix al grup-nosaltres, és a dir, aquell en el qual tots els seus membre utilitzen el terme nosaltres amb un significat essencialment idèntic (per contraposició a exogrup).

Metodologia lúdica participativa i cooperativa desenvolupada als anys 70. Fomenta la reflexió i l’esperit crític amb la intenció de provocar una vivència en primera persona que permeti el canvi actitudinal.

Distribució dels recursos i de les oportunitats per al ple desenvolupament de les potencialitats de cada persona en funció de les seves necessitats. Completa el concepte d’igualtat, en el sentit no només del reconeixement de l’igual valor en dignitat de totes les persones, sinó com a subjecte de drets i oportunitats reals (entronca així amb el concepte de justícia).

Imatge inherent atribuïda a una categoria. En el prejudici, característiques (normalment negatives) abrituïdes a un grup i als individus que l’integren. La seva funció és justificar i racionalitzar la nostra conducta en relació a una categoria determinada.

En sentit figurat, marcar algú amb un estigma, és a dir, assenyalar-lo com a portador d’alguna infàmia. Originalment, un estigma és una marca feta amb ferro roent o algun altre signe visible d’infàmia esclavatge, o baixesa moral.

Estrès produït per la transició que suposa el procés migratori i que pot generar reaccions com excitació, ansietat, ira, depressió, problemes somàtics, malalties…

Grup humà que comparteix una determinada tradició cultural i històrica, associat a un territori específic i amb un sentiment de pertinença. S’utilitza habitualment per referir-se només a determinats grups minoritaris, amb certes connotacions jerarquitzadores i estigmatitzadores (a ningú se li acut parlar dels catalans com una ètnia, per exemple).

Percepció, anàlisi i valoració dels grups aliens a partir dels propis valors i referents culturals. L’etnocentrisme implica una jerarquització social i, per tant, veure la resta de grups com a diferents i inferiors.

Destrucció sistemàtica de les formes de viure i de pensar de les persones pertanyents a un grup ètnic o cultural minoritari o minoritzat.

Situació resultant d’un conjunt de factors de desavantatge o de vulnerabilitat social que poden afectar persones o grups i que generen situacions d’impossibilitat o de gran dificultat d’accedir als mecanismes de desenvolupament personal, inserció sociocomunitària i als sistemes de protecció social.

S’ha d’entendre no només en el sentit de reeixir en els aspectes estrictament acadèmics (èxit acadèmic), sinó també en els personals (èxit personal), de manera que l’experiència del pas de l’infant per l’escola sigui positiu i favorable per al seu desenvolupament individual i social.

En psicologia social, es refereix al grup-ells, per contraposició a l’endogrup o grup-nosaltres.

Supressió de la diferència mitjançant el desplaçament forçat de determinats grups o minories ètniques o culturals.

Institució que es defineix com el conjunt de relacions de parentiu. Es basa en tres tipus de relacions: les d’aliança (matrimoni), les de filiació (ascendència i descendència) i d’afinitat (lligams no consanguinis). Es troba en totes les cultures, com un dels elements universals, però sota formes i models molt diversos.

Relacions familiars més enllà del nucli format pels pares i els fills. En funció de les cultures es contemplen més o menys relacions, i en moltes ocasions esdevenen la xarxa de suport comunitari fonamental.

Nucli familiar integrat per una sola figura parental (pare o mare) i els fills/es.

Model familiar nuclear basat en la tradició judeocristiana. Es basa en una aliança (matrimoni) entre un home i una dona, en la qual es reconeix la màxima autoritat familiar per al marit (sistema patriarcal). La família es construeix sobre la base de la divisió sexual del treball (la dona com a mestressa de casa i el marit com a proveïdor).

Conjunt de tradicions (musicals, artístiques, etc.), de costums, de llegendes i de dites populars, i l’estudi d’aquestes.

Exterminació sistemàtica dels membres d’un grup ètnic o cultural minoritari.

Intercanvis comercials i financers a escala mundial i conseqüències econòmiques, polítiques i socials que comporten. Al procés de globalització econòmica el segueix un procés de globalització política amb l’aparició de noves organitzacions supraestatals i àmbits de presa de decisions que transcendeixen les fronteres estatals.

En el marc de la globalització econòmica, especialització d’un país o regió en la producció pràcticament exclusiva d’un producte concret. Permet augmentar l’eficiència productiva però genera una mena de divisió funcional del treball a escala mundial i genera dependències comercials.

La igualtat en el si d’una societat exigeix la no discriminació per cap concepte de cap persona ni de cap grup, ni de fet ni de dret. Un dels primers atributs de la Declaració Universal dels Drets Humans reconeix la igualtat en dignitat i drets de tots els éssers humans. No s’ha de confondre la igualtat amb l’igualitarisme: tot intent d’afrontar la diversitat a base d’homogeneïtzar-la a partir d’un model únic de comportament cultural impedeix de construir entre totes les persones una societat més justa, en no respectar-se la diversitat d’opcions.

Participació plena dels individus en la societat atenent tres eixos bàsics: participació en el mercat productiu, reconeixement i públic i participació política, i adscripció social i comunitària (a través de la família i les xarxes socials).

Concepte polisèmic referit a la incorporació dels grups culturals minoritaris (sobretot d’origen immigrat) en una societat. Sovint es confon amb assimilació, submissió o adaptació.

Procés d’incorporació del conjunt de grups socials o culturals en una societat, des d’una perspectiva de futur, amb la finalitat de creació d’un nou espai social on hi tinguin tots cabuda, sense cap mena d’exclusió.

: Perspectiva teòrica basada en els esforços encarats a construir un procés d’articulació entre elements de diferents grups culturals, en un tot harmònic que respecti el manteniment de les diferències i la legitimitat de cada cultura.

Posició sociopolítica i educativa derivada de la perspectiva intercultural.

Acció de liberalitzar. El liberalisme econòmic fa referència a la doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteixen una producció òptima al mínim cost possible.

Zona del nord d’Àfrica integrada bàsicament per Marroc, Algèria i Tunísia. També es fa referència, en ocasions, al Gran Magreb, que incorporaria, a més, Líbia i Mauritània.

Natural del Magreb. A Catalunya aquest terme s’ha utilitzat per referir-se a la immigració procedent, fonamentalment, del Marroc.

Metàfora referida al model multicultural (es podria traduir com a “olla barrejada”): cada grup cultural és un dels ingredients i entre tots fan un plat que és el conjunt de la societat.

Metàfora referida al model intercultural: la societat és un arbre, amb unes arrels i un tronc, que s’enriqueix per l’aportació d’empelts.

Acció de migrar, d’anar d’un lloc a un altre. En demografia, es considera migració el canvi espacial significatiu fet per una població.

Es refereix, de forma genèrica, als moviments de població demogràficament significatius.

Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d’arribada dels migrants.

Moviment migratori vist des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants.

Persona que emigra, és a dir, que marxa d’algun lloc per anar a un altre. Les connotacions d’aquest terme són, en general, neutres o positives.

Persona que immigra, és a dir, que arriba a algun lloc procedent d’un altre. Les connotacions d’aquest concepte, en el nostre context, són clarament negatives.

Moviments migratoris significatius. Es parla d’onades o fluxos migratoris referint-se als grups que es desplacen.

Moviments migratoris dintre d’un mateix territori.

Projecte individual o familiar de la persona que fa un desplaçament.

Procés que va des de la presa de decisió de marxar del lloc fins l’arribada i instal·lació al lloc de destinació, en un moviment migratori.

Grup minoritari que presenta característiques culturals específiques i que comparteix un sentiment de pertinença (com per exemple els gitanos). Amb les connotacions exposades.

Models teòrics desenvolupats en el marc del debat sobre la gestió de la diversitat, des del darrer terç del segle XX, a Amèrica del Nord i Europa:

• Model segregacionista: no es fomenta cap tipus d’intercanvi entre els diferents grups ni la integració d ela població immigrada (que es considera com a fenomen temporal)
• Model assimilacionista: condiciona la integració de la població immigrada en la societat receptora a l’assimilació d’un sistema de valors i lleis. La diversitat cultural queda relegada a l’àmbit privat.
• Model multicultural: es caracteritza per la segmentació dels diferents grups culturals, molt cohesionats entre ells però sense influència dels uns sobre els altres.
• Model intercutural: proposa crear una societat i una cultura comuna amb la negociació de valors, costums i creences de tots els grups socioculturals, amb un respecte absolut entre ells.

Metàfora referida al model multicultural: cada grup cultural és una tessel·la que junt amb les altres fan el dibuix del mosaic que és el conjunt de la societat.

Situació de coexistència de diferents cultures o grups culturals (pluralisme cultural) i efectes espontanis d’aquesta coexistència. Perspectiva teòrica derivada.

Posició sociopolítica derivada de la perspectiva multicultural.

Grans empreses que duen a terme les seves activitats en diversos països del món alhora.

És un concepte sinònim de globalització. S’ha acabat imposant aquest darrer, de l’anglès globe, excepte en l’àmbit francès.

Concepte que fa referència a l’actitud activa de canalització de l’agressivitat de forma positiva contra la violència. Es tracta de la traducció del terme ghandià d’ahimsa, que planteja un concepte positiu d’accés actiu de construcció de la pau i la justícia.

Model d’organització social i familiar segons el qual els fills entren a formar part del grup al que pertany el pare i en prenen noms, drets i poders que transmeten als descendents per línia masculina. Aquests model està sustentat per un sistema político-jurídic que genera una situació de desigualtat real entre homes i dones i legitima la discriminació negativa d’aquestes. És el model en el que es basa la major part de les societats que coneixem.

Procés inconscient i subjectiu que es valida mitjançant la racionalització. El prejudici respon a aquest tipus de pensament.

Procés de pensament mitjançant el qual ses resolen els problemes i que podem anomenar també pensament racional o raonament.

Situació de coexistència de diferents cultures o grups culturals (multiculturalitat).

Model de matrimoni propi d’algunes societats patriarcals que es basa en la unió d’un home amb dues o més dones. És un model propi d’algunes societats patriarcals. Tot i que és una pràctica permesa per l’islam, hi ha països musulmans en els que és molt escassa (el Marroc entre ells); en canvi és un model molt extès un àmplies zones de l’Àfrica Subsahariana. La nostra legislació prohibeix aquesta pràctica, basant-se en el model familiar occidental i la tradició judeocristiana.

Sentiment desfavorable vers una persona que pertany a un grup, a causa d’aquesta pertinença, suposant que té les qualitats negatives atribuïdes al grup (amb indiferència dels fets que puguin contradir-ho).

En un conflicte, intervenció abans que esclati la crisi, per evitar-la; aquest concepte, però, també pot significar no fer front al conflicte, no analitzar-lo en profunditat.

Es tracta del principi d'interacció positiva o d'unitat en la diversitat. A partir del reconeixement de les diferències cal posar l'èmfasi en els aspectes comuns i compartits que ens uneixen a tots els ciutadans i ciutadanes. La convivència es treballa en la quotidianitat i per això és important que paral·lelament a les polítiques socials i de promoció de la igualtat de drets i deures, estimulem el contacte, el coneixement mutu i el diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comú i un sentiment de pertinença que és el ciment de la cohesió.

(en un conflicte) Contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna entre diferents parts.

Falsa definició d’una situació, que provoca en els individus conductes que tendeixen a que aquesta situació es materialitzi.

Procés d’intervenció en un conflicte abans que esclati la crisi.

Estudi de les maneres com la gent estructura i utilitza l’espai en el procés d’interacció.

Situació de disputa però sense problema (contraposició de necessitats). Solen ser situacions derivades de malentesos, desconfiança o mala comunicació.

En psicologia, justificació lògica i inconscient d’una actitud o conducta de la qual hom ignora els veritables motius.

El racisme clàssic (racisme biològic) propugna la desigualtat de les races i, en conseqüència, legitima i justifica l’explotació d’unes per part d’altres, basant-se en arguments pretesament científics. El racisme biològic va quedar científicament invalidat després de la segona guerra mundial en les quatre conferències mundials convocades per la UNESCO (entre 1950 i 1967) que va concloure que el concepte de raça biològica no es pot aplicar a l’espècie humana. La característica indispensable per aplicar-lo és que hi ha d’haver diferències genotípiques* (en el genoma) entre els diferents grups d’una mateixa espècie, i en el cas de l’espècie humana, les úniques diferències que s’observen són fenotípiques. Posteriorment, el racisme diferencialista (també anomenat racisme culturalista o neoracisme) posa l’accent en les diferències culturals, i no tant en les biològiques, basant-se en els arguments del determinisme cultural.

Procés que ens porta a abordar el conflicte fins descobrir i resoldre les causes profundes que l’han originat.

Terme que s’utilitza habitualment per referir-se als fills i filles de famílies immigrades. És a dir, aquelles persones que són aquí com a resultat d’un procés migratori familiar (dels seus pares o d’altre referents adults).

Política de separació de les comunitats ètniques, culturals, religioses…

Política de separació de les comunitats en funció de la raça.

Nom amb que es coneix popularment la síndrome de l’immigrant amb estrès crònic múltiple descrit pel dr. Achotegui. És deguda a un desequilibri entre les demandes ambientals i la capacitat de resposta o d’adaptació. Afecta principalment els sistemes immunològic, cardiovascular, sexual, endocrí i metabòlic, i es pot traduir en somatitzacions, dolors corporals de difícil solució si només es tracten farmacològicament els símptomes.

Procés pel qual un individu aprèn i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social i es desenvolupa i troba el seu lloc com a membre del seu entorn.

Procés de socialització en el marc d’una comunitat de pertinença restringida, que pot ser familiar, residencial (de barri), per origen (en el cas de les minories o de població immigrada)…, en la qual es desenvolupa la vida quotidiana. Es pot contraposar al concepte de socialització societària que faria referència a aquest mateix procés però en un marc més ampli, en el conjunt de la societat.

Hipòtesi que postula que el prejudici es pot modificar en contactes igualitaris entre grups majoritaris i minoritaris en contextos multiculturals, en la lluita per a l’assoliment de fites comunes.

Explica les causes dels fenòmens migratoris en funció de tres variables: desenvolupament, demografia i democràcia. És a dir, els moviments migratoris s’explicarien per raons econòmiques, socials i polítiques.

Explica les possibles causes dels moviments migratoris per la tensió entre factors de dues tendències complementàries: factors push, que empenyen els migrants a deixar el lloc d’origen, i factors pull que els atrauen vers el lloc de destinació.

Conjunt de situacions d’equilibri social i personal precari que es poden transformar en exclusió social amb la intensificació d’algunes de les condicions d’inestabilitat o dèficits existents o amb l’aparició de nous factors d’exclusió.

Xarxes de relacions socials que s’estableixen en el marc d’una comunitat de pertinença (família extensa, col·lectiu d’origen, grup minoritari, comunitat de veïns…).

Situació de vulnerabilitat emocional extrema provocada per una transició estressant. És molt habitual en els infants estrangers en el seu moment d’adaptació a l’escola, sobretot quan no hi ha un període d’adaptació previ. Pot generar angoixa, por, depressió, desorientació… o fins i tot somatitzar-se en algun tipus de dolor o malaltia.