El lleure


Igual que hi ha hagut un canvi del model mèdic rehabilitador cap a un model més ecològic i integrador, en el concepte de discapacitat intel·lectual, el concepte de lleure ha fet una evolució semblant. Ha passat d’un model on el lleure era un context més on es feia un treball terapèutic i rehabilitador cap un reconeixement dels interessos de la persona amb discapacitat intel·lectual respecte al lleure.

Lleure. Delimitació del concepte


El lleure el podríem definir com el temps dedicat a les pròpies aficions i a la relació amb altres persones. L’activitat de lleure s’escull lliurement. És pot canviar amb el pas del temps. Aquest lleure té repercussions en la persona que el pràctica. El lleure hauria de tenir tres aspectes implícits: diversió, descans i desenvolupament personal.
Quan s’està fent alguna activitat obligada (dibuixar un rètol per a una festa) i no ens agrada, i, per tant, ja no dóna satisfacció, no es pot parlar d’activitat de lleure.

Quins beneficis aporta a l’alumnat amb discapacitat intel·lectual?


És una oportunitat perquè practiquin la presa de decisió i l’autodeterminació, ja que poden escollir lliurement com volen gaudir el seu lleure: què volen fer.
El lleure pot cobrir necessitats que tot ésser humà necessita i que, per circumstàncies determinades, en altres àmbits és difícil de cobrir: independència, autoestima, interaccionar amb els altres, afectivitat, motivació…

Per altra banda, el lleure és un espai on es poden generalitzar capacitats i competències apreses en altres contextos més formals. La interacció amb els altres (companys i monitors…) en aquests contextos informals poden ajudar a generalitzar:

  • La competència comunicativa
  • La competència d’autonomia i iniciativa personal
  • La competència social i ciutadania
  • L’autoregulació de les emocions i la conducta


Accés al lleure


Recordant la concepció de discapacitat intel·lectual proposada per l'AIDD (2010) i tenint present les dimensions de funcionament de la persona que plantegen, en l'àmbit del lleure s'hauria d'avaluar i planificar quins sistemes de suport es necessitaran perquè un alumne amb discapacitat intel·lectual pugui gaudir del seu lleure.
En aquest sentit, l'ICAP 1) i el CALS 2) ens poden ajudar a avaluar les necessitats per tal de planificar correctament els suports concrets per realitzar l'activitat de lleure.

Al centre educatiu, els espais de pati i de menjador són llocs on l'alumnat amb discapacitat intel·lectual pot gaudir del seu lleure. És important que els docents i els monitors tinguin present els aspectes següents:

  • Procurar que gaudeixin del seu lleure amb els companys.
  • Si és un alumne passiu fer-li propostes; però sense aclaparar-lo.
  • Respectar que hi ha moments en què un té ganes de no fer res.
  • No planificar les activitats de lleure de manera tancada.
  • Ser receptiu als interessos o a les propostes de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual.


Per altra banda, en ocasions, aquests espais són generadors de conflictes entre els alumnes. Per facilitar una bona convivència en aquests espais de lleure és convenient que els professors i/o els monitors del menjador prevegin activitats de lleure per evitar situacions no desitjades. En aquest sentit, fem referència als recursos següents:



A més, el centre educatiu ha de tenir coneixement de l'entorn per tal de poder orientar, si escau, les famílies sobre el tema del lleure dels seus fills fora de l'horari escolar.
Com en altres aspectes de la vida de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual, les famílies tenen un paper molt significatiu en el seu lleure. Així, segons com visquin la discapacitat intel·lectual podran acceptar o no la participació dels seus fills en activitats de lleure fora de casa.
En aquest sentit, és molt convenient la col·laboració entre els diferents professionals que intervenen en la formació l'alumnat amb discapacitat intel·lectual. El treball en xarxa és primordial al llarg de tota la seva vida. Quan són petits, amb els CDIAP i la seva tasca amb els pares per donar-los pautes per ajudar el seu fill a gaudir del temps de lleure (joguines, jocs, iniciar-los en fer activitats de lleure fora de casa…); passant pel treball del centre educatiu i l'EAP per tal d'orientar, si escau, la família en el millor recurs de lleure per al seu fill (a partir dels seus interessos i motivacions); fins als recursos de lleure especialitzats per tal de garantir l'oportunitat de gaudir d'un lleure el més normalitzat possible. Les coordinacions entre els diferents agents i les famílies són vitals per a un treball coherent i de no solapament de les intervencions.
En el moment que un alumne amb discapacitat intel·lectual està gaudint del seu temps de lleure en un recurs concret, per exemple en un esplai, a les tardes o el cap de setmana, és convenient tenir coordinacions per tal d’ampliar el coneixement que es té de l’alumne.


Recursos de lleure especialitzats:

Associació RATIO

ASPANIAS

DINCAT

Comkedem

ACELL

Fundació MAP