La sexualitat esdevé una part important de la vida. Té implicacions directes per a la salut física i mental i per a determinats aspectes de la vida social. És important que les persones se sentin còmodes amb la seva pròpia sexualitat i que puguin gaudir d’interaccions sexuals positives i segures d’acord amb els codis legals i morals de les seves comunitats ¹⁾

L'educación afectiva i sexual representa un aspecte important de la formació de l'alumnat. Va més enllà del coneixement del propi cos i dels aspectes biològics relacionats, ja que també contempla la construcció de la identitat de gènere i les relacions afectives dins el nostre àmbit cultural, entre d'altres.

No hi ha una sexualitat específica de les persones amb discapacitat. La capacitat sexual i afectiva no és substancialment diferent, però sí que ho és la mirada social que se'n fa sovint. L'especificitat rau en les condicions en les quals poden viure-la.

La sexualitat de les persones amb DI és, en molts casos, un tema tabú i complex que costa tractar. Al seu entorn hi ha falses creences que s'afegeixen a les connotacions pròpies que comporta el terme de discapacitat intel·lectual. Existeixen moltes barreres que limiten les oportunitats de les persones per construir la seva pròpia identitat i intimitat.

La visió restrictiva de la discapacitat que centra més l’atenció en les limitacions que en les potencialitats produeix una actitud proteccionista i reduccionista que fixa la mirada en les pors, les desconfiances i en allò que no es pot fer, en comptes de potenciar l'acompanyament i la planificació dels suports.

Parlar de sexualitat i DI a més de confrontar-nos amb prejudicis i temes sobre l’autoderminació, els drets de les persones i de les famílies al voltant de la sexualitat, la responsabilitat i els conceptes morals, entre d’altres, ens planteja dubtes i conflictes al voltant del grau de discapacitat i de les limitacions que aquest fet podria tenir en alguns temes, com per exemple, la vida en parella.

Sigui com sigui, no podem oblidar que l'expressió de vincles afectius i emocionals ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones amb DI. El concepte de qualitat de vida (Schalock, 1994) s’associa a sentiments de benestar, de participació social, de privacitat i d’oportunitats per a la realització personal des de la vessant més íntima i personal. ²⁾)

Les qüestions al voltant de la sexualitat acostumen a ser socials i l’educació afectiva i sexual esdevé una part important en l’aprenentatge de la vida social, que es relaciona amb tots els components de la persona. Els programes d’educació sexual han de tractar diferents àmbits i entre ells, aspectes ètics.

Hem de tenir present la transversalitat del tema al llarg de tota l'escolaritat de l'alumnat, ja que pot contemplar diferents nuclis:

• Coneixer el propi cos.

• Proporcionar informació.

• Construir la identitat de gènere.

• Desenvolupar valors.

• Desenvolupar habilitats interpersonals.

• Desenvolupar la responsabilitat.

• Promoure l'educació per a la salut.

• Desenvolupar habilitats d'autonomia i autodeterminació.

• Etc.

El procés de l'educació sexual ha de tenir en compte dos protagonistes imprescindibles: la persona amb discapacitat i l’entorn, sobretot familiar. No hem d'oblidar que bona part de la responsabilitat educativa recau sobre la família, però tambe hem d'entendre que aquesta necessitarà acompanyament i suport en el procés, així com informació i formació quan sigui oportú.

Cal recordar la important tasca que fan associacions i entitats a través de grups de suport, tallers, trobades o d'altres actuacions.

La sensibilització de la comunitat educativa, de la xarxa i de l'entorn social, esdevé un element clau per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i s'haurà de tenir present en la planificació de la intervenció educativa.

Hem de ser conscients tant de la possible vulnerabilitat de l'alumnat amb DI com de les barreres que per actitud, desconeixement o prejudici, poden fer augmentar aquesta fragilitat.

Des d'una mirada inclusiva, l'alumnat amb discapacitat intel·lectual ha de participar amb la resta de companys i companyes en les activitats i propostes d'aula i d'escola tot i considerant les adaptacions i suports necessaris.

Cada alumne amb DI té unes característiques diferents i sovint haurem de preveure una planificació personalitzada de l'educació sexual donat que, en funció del grau de discapacitat, no tot l'alumnat podrà assolir l'aprenentatge de continguts bàsics o gaudir d'autonomia plena per a la presa de decisions o per a prevenir les situacions de risc.

Manual d’educació sexual per a discapacitats. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

MOSTEIRO, O.; ROS, R.; SALA, I. Tots som iguals i alhora diferents. Edicions UB, 2008

SOCIEDAD CANADIENSE S. DE DOWN . Sexualidad, las relaciones y yo. Barcelona: F. C. Síndrome de Down, 2003. (8 quaderns).

Les persones amb discapacitat experimenten desitjos i repressions, com totes les altres, i si observem comportaments inapropiats hem de pensar que poden ser conseqüència d’aquests i no el símptoma d’alteracions. Hem d’estar atents a la interpretació que fem de les conductes que observem. Les manifestacions d’actes en contextos, situacions o modalitats que es consideren inadequats ens han de fer preguntar quina educació estem oferint, per tal de poder ajustar-la a les necessitats educatives i de suport.

Tot i això, en situacions molt concretes, podem necessitar establir pautes d'actuació específiques per tal de treballar algunes conductes.

L’educació sexual ha d’oferir oportunitats i suports al jovent amb DI perquè pugui tenir una expressió més feliç, més plàcida i adequada de la seva sexualitat, però cal afavorir també espais, temps i formes perquè pugui expressar-la amb comoditat. El plaer de la sexualitat requereix unes condicions adequades i aprenentatges adients per gaudir-la com cal. Exercir la negació, la repressió o la desinformació només pot comportar greus inconvenients a les persones amb discapacitat.

L’educació afectivosexual requereix i exigeix també una important responsabilitat col·lectiva, atès que les persones amb DI necessiten ésser respectades tal i com són. L’educació i els suports els ajudaran a aconseguir una millor autonomia i participació social, però la discapacitat és un estat permanent que necessitarà sempre l’habilitat i la solidaritat de la societat i la comprensió de l’entorn més proper.

Consideracions bàsiques per a l’aprenentatge afectivosexual

• 1. Reconèixer el dret a la persona a tenir una vida afectiva i sexual tan plena com sigui possible.

• 2. L’expressió adequada dels afectes i l’establiment de relacions interpersonals és un treball de llarg recorregut que requereix una base sòlida i, per tant, s’ha d’iniciar tan aviat com sigui possible.

• 3. El comportament sexual s’ha d’integrar com una forma més de desenvolupament personal i millora de la qualitat de vida.

• 4. Tenir en compte l’opinió de la pròpia persona i de la família i el seu entorn més proper. La col·laboració, el suport i la comprensió de la família és fonamental per aconseguir el desenvolupament propici. És clau que la família entengui que la sobreprotecció limita les oportunitats i frena la presa de decisions en referència a la pròpia vida.

• 5. Cal ajudar a desfer mites, prejudicis i falses creences que comportin culpabilitat i vergonya.

• 6. La discapacitat intel·lectual comporta una gran diversitat de realitats, capacitats, possibilitats i competències; en conseqüència, l’abordatge de la sexualitat s’ha de fer des de la individualitat. Les respostes a tots els interrogants, dubtes, pors, inseguretats… no poden ser genèriques i dependran tant de les peculiaritats personals com socials.

• 7. Defugir la idea, freqüent en alguns àmbits, que la informació i l'educació sexual desperten el comportament sexual abans d’hora.

• 8. L’educació sexual requereix una planificació sistemàtica i concreta d’objectius i continguts que siguin coherents amb les finalitats que es volen aconseguir i que estiguin adaptats a les necessitats, interessos, expectatives i suports.

Les persones s’enamoren, tenen il·lusions i fantasies, ganes d’expressar amor, de rebre carícies, de compartir afectes, de buscar la intimitat amb l’altre. Les vivències, oportunitats i expectatives són diferents entre uns i altres.