Mòdul 5 - Pràctica 5

“Dòna’m un peix i soparé avui. Ensenya’m a pescar i soparé sempre” (Lao Tse (s. IV a.C.))

Aprendre a aprendre és una de les 8 competències bàsiques que tot ciutadà hauria de tenir desenvolupada per tal d’interaccionar amb el seu entorn (físic i social). Així, segons la definició que defensa el Departament d’Ensenyament, aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la capacitat de cooperar, la d’autoavaluar-se i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

Respecte al tema que ens pertoca, podríem pensar que l’alumnat amb discapacitat intel·lectual no tindria accés a desenvolupar aquesta competència. Res més lluny de la realitat, totes les persones podem desenvolupar aquesta competència. Ara bé el grau de desenvolupament estaria mediatitzat per les potencialitats i les limitacions de la persona (relacionades amb la seva història personal).

Aprendre a aprendre està íntimament enllaçat amb el concepte d’intel·ligència; actualment enriquit per les concepcions d'intel·ligències múltiples (per saber-ne més podeu anar aquí) i intel·ligència emocional. ¹⁾

Als anys 60, J. S. Bruner va afirmar que els processos són tan importants com el producte. Per a l’autor, l’objectiu de l’educació havia de ser el desenvolupament de la comprensió conceptual, de les destreses i de les estratègies cognitives, més, fins i tot, que l’adquisició de coneixement. La recuperació dels treballs de L. S. Vigotsky va influir en el concepte d’aprendre a aprendre.
Tots dos autors destaquen la importància del context social en el desenvolupament de les capacitats cognitives. En les últimes dècades la concepció constructivista de l’ensenyament-aprenentatge va ajudar al professorat a reflexionar sobre la seva pràctica i com influeix en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Ensenyar a aprendre de manera més autònoma és la fita.

En els processos d’ensenyament-aprenentatge, s’ha de procurar que l’alumnat arribi a les seves potencialitats màximes. La zona de desenvolupament pròxim sobre la qual Vigostky va teoritzar és l’espai on el docent “estira” l’alumne cap a les seves màximes possibilitats de desenvolupament cognitiu. El desplegament d’aquestes potencialitats vénen marcades per dos aspectes fonamentals: la “motxilla” genètica i l’entorn físic i social on l’alumne es mou.

Si ens situem en l’aprenentatge de la competència d’aprendre a aprendre en alumnes amb una discapacitat intel·lectual ens trobem amb un continu que va des d’alumnes que poden desenvolupar la competència, fins a alumnes que poden presentar greus dificultats per desplegar-la.
Però, quines habilitats, capacitats i processos interns de l’alumne faciliten l’aprenentatge de la competència aprendre a aprendre? Estaríem parlant de les habilitats de processament, la capacitat d’observació, la capacitat de resoldre problemes i els processos cognitius i metacognitius.

L’alumnat amb una discapacitat intel·lectual pot necessitar l’estimulació i/o la compensació d’alguns d’aquestes habilitats, capacitats i processos cognitius.

Per portar a terme aquesta tasca, hi ha programes que poden ajudar-los. Podríem anomenar els següents: Programa d’enriquiment instrumental de Feuerstein, Projecte d’intel·ligència de Harvard, Progresint de Yuste, Comprendre i transformar de J. Mora (C i T) i Projecte d’Activació de la Intel·ligència de M.Baqués (PAI).

Per altre banda, tenim el material “El arca de los pensamientos”, elaborat per la Fundació Orange i la Fundació Síndrome de Down.
És un material informàtic. El seu objectiu es treballar tot el que està relacionat amb utilitats de l’ordinador i d’internet a partir exclusivament d’exercicis visuals. El que és interessant per a aquesta activitat és que dins de la seva organització posa en pràctica habilitats i processos cognitius que són imprescindibles per a l'aprendre a aprendre. Així, el material està organitzat per poder treballar diferents accions:

• Aprendre (A): Es posa en pràctica la memòria (visual, auditiva i associativa), el raonament (relacional, categorial, organitzatiu i predictiu), l’orientació (espacial i seqüenciació d’accions).
  
• Resoldre (R): Es posa en pràctica la resolució de problemes.
  
• Comprendre (C): Es posa en pràctica l’atenció, la identificació i la diferenciació.
  
• Aplicar (A). Es posa en pràctica el que s’ha après.
  

Per últim, voldríem destacar el programa de filosofia 3-18 per estimular el pensament. El seu autor era Matthew Lipman. Era professor de filosofia. El seu projecte volia reforçar i potenciar les habilitats del pensament de l’alumnat, partint de la filosofia. Aquest projecte consta de diferents programes dels quals destaquem:

• Juguem a pensar (Ed. infantil)
  
• Pensar amb els sentits (Ed. primària)
  
• Filosofia de la naturalesa (Ed. primària)
  
• Filosofia del llenguatge (Ed. primària)
  
• Lògica (Ed. secundaria)
  

A la xarxa es poden trobar molts recursos per treballar el que s'ha parlat fins ara. A continuació, fem una proposta de diferents recursos a la xarxa per treballar diferents habilitats i processos cognitius que afavoreixen l’adquisició de la competència aprendre a aprendre.

Tampoc s’ha de perdre de vista el paper del docent a l’hora d’ajudar l’alumnat a desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre. Facilitarà l’aprenentatge d’aquesta competència en la mesura en què potenciï que l’alumne pugui:

- Ser conscient del que sap i del que ha d’aprendre.
- Saber quins continguts aprendrà
- Saber com serà avaluat