Sistemes augmentatius i alternatius: SAAC


Les dificultats cognitives o d’altres lligades a la pluridiscapacitat poden comportar limitacions o interferències en l’acte comunicatiu que implicaran intercanvis pobres, passius, absents o inadequats. Aquest fet suposa més obstacles per a l’accés a la informació i a la comprensió de l’entorn, una reducció d’experiències i la possible pèrdua d’interès per a les relacions, amb la qual cosa es produeixen noves restriccions per a la comunicació.

Quan la interacció no és fàcil, ens trobem que no podem donar respostes adequades i consistents perquè ens costa reconèixer la iniciativa i la intenció de l’alumnat amb greus barreres per a la comunicació, siguin quines siguin les causes. L’alumnat amb DI pot tenir dificultats per produir indicadors clars als quals puguem respondre de forma consistent i/o apropiada.


Per facilitar el desenvolupament de les habilitats comunicatives orals o en altres modalitats, es pot utilitzar la comunicació assistida, que també facilita l'adquisició de coneixements a través de la interacció a més de les competències comunicatives.


Els sistemes augmetatius de comunicació són formes d’expressió alternatives basades en canals no verbals (visual, tàctil…) que poden tenir diverses manifestacions, des dels gestos o signes manuals, les indicacions, les fotografies o els dibuixos, objectes miniatura o parts d’objectes utilitzats com a referents als recursos tecnològics i ajuts tècnics com els plafons.

  • Els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació són “un conjunt estructurat de codis no vocals, amb suport físic o sense, gràcies als quals, mitjançant processos específics d’instrucció, es poden realitzar actes de comunicació (funcional, espontània i generalitzable) bé sigui per ells mateixos, bé conjuntament amb codis vocals, o com a suport parcial d’aquests” (Tamarit, 1988, 1989).


En aquesta pràctica no es tractaran de forma exhaustiva els SAAC, només farem algunes consideracions i aportarem alguns recursos que poden ser d’utilitat. Per poder-los utilitzar de forma efectiva, se n'ha de tenir coneixement i és prudent demanar assessorament pel que fa al cas.


Algunes consideracions:

Les persones amb discapacitat inteŀlectual, sobretot les que compten amb major grau d’afectació, necessiten un context estructurat per tal de disminuir les barreres a l’aprenentatge i a la participació. L’ús de SAAC esdevé un suport en l’organització de rutines, la confecció de plans del dia/horaris, per anticipar esdeveniments i referenciar aquells aspectes que puguin donar seguretat i fer un entorn més previsible, més fàcil d’entendre i de relacionar.

De vegades s’utilitzen pictogrames sense intencionalitat comunicativa, només com a referents, en aquest cas s’ha de planificar clarament la intervenció per no crear interferències en l'ús de plafons de comunicació en un futur.

Horari amb signes de senyal per marcar les activitats. UTAC.


Segons Hodgdon, Downing i Pecham-Hardin 1), les ajudes visuals:

  1. Ajuden a establir i mantenir l'atenció.
  2. Són fàcils d'interpretar.
  3. Aclareixen la informació verbal.
  4. Proporcionen una forma concreta d'ensenyar i d'aprendre conceptes (temps, causa, efecte…)
  5. Ajuden a comprendre i acceptar els canvis.
  6. Ajuden a millorar les habilitats expressives.
  7. Serveixen de transició entre diferents activitats i difernts ambients.


L’alumnat amb DI greu té dificultats per aprendre les relacions de contingència entre el seu comportament i els efectes que produeix sobre els altres i l’entorn. L’aprenentatge d’aquestes relacions de causalitat (mitjans i fins o desenvolupament de la intencionalitat en l’acció i la comunicació) és imprescindible per a l’ús de les SAAC. A mesura que els actes d’aquestes persones siguin més fàcils d’interpretar i d'anticipar, el comportament de l’adult serà més consistent i la comunicació serà més fàcil i efectiva. (En aquesta pràctica podreu veure algunes activitats de causa-efecte)


La comunicació augmentativa i alternativa segueix el patró normal de la comunicació tot i que requereix unes estratègies específiques a més a més de les comunicatives. També s’han de tenir en compte els components del llenguatge (ús, forma i contingut) i valorar que un bon ús dels SAAC no interfereix l’ús del llenguatge oral.

Cal iniciar la comunicació augmentativa o alternativa al més aviat possible, quan es consideri necessària.

El seu ús no es pot restringir a un moment ni a un lloc. S’ha d’utilitzar durant tot el dia en diverses situacions.

Per a un bon aprenentatge del vocabulari i per tal de garantir-ne l’ús apropiat s’ha de treballar i utilitzar en les situacions en què s’ha de fer servir.

El llenguatge que s’aprèn ha de ser útil per a la vida diària i adequat a l’edat cronològica, les necessitats i els interessos de la persona que l’utilitzarà. Es prioritzarà que sigui significatiu i funcional.

La família ha de tenir coneixement del que es fa, com i per què es fa, al mateix temps que també participa del procés. L’alumne necessita generalitzar l’aprenentatge i, per tant, ha de poder utilitzar SAAC en diferents contextos ja que és el seu sistema de comunicació o de suport. Serà necessari poder donar a l’infant o al noi el major nombre d’experiències i d’oportunitats d’ús del SAAC ja que necessita la repetició per poder-lo aprendre.

Tríptic amb pictografies i vocabulari addicional al plafó central. Imatge de la UTAC


La selecció del vocabulari inicial és molt important. Els primers signes o pictogrames hauran de ser molt específics i concrets, amb la presència dels referents, amb relacions de contingència clares i amb possibilitat d’ús molt freqüent. No poden ser generals perquè es poden assignar equivocadament a un significat diferent del buscat. Per exemple si utilitzem el pictograma referit a "jugar" cada vegada que anem al pati, se li pot donar el significat erroni de "pati" o de la pilota que agafa cada vegada que surt, etc.; les accions acostumen a ser poc tangibles per presentar-les inicialment i la seva representació amb pictogrames costa d'interpretar.


Els primers signes també haurien de tenir una representació pròxima a l’objecte real perquè si es pot copsar el significat visualment ajuda a un aprenentatge més fàcil.

S’ha de cuidar la presentació dels pictogrames o dels signes de manera que es trobin en un context funcional i despertin l’interès de l’alumne.


Si volen que l'alumne entengui l'ús comunicatiu dels pictogrames, és important oferir recursos d’acció de manera que sigui fàcil provocar un efecte o una reacció sobre l’entorn i/o les persones. Ens interessa que vegi que passen coses quan utilitza el recurs.


Us pot interessar aquest llibre:

  • BASIL, C.; SORO-CAMATS, E.; ROSELL,C.Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura: principios teóricos y aplicaciones. Barcelona: Masson, 1998. Enllaç


UTAC UTAC

  • La UTAC té un servei concertat amb el Departament d'Ensenyament adreçat a donar suport a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat motriu, en els àmbits d'accés al currículum, l'autonomia i la participació.




Recursos


En la segona part d'aquesta pràctica podreu veure el portal "comunicación aumentativa" destinat als SAAC i l'AraWord , el nou processador de textos amb pictogrames d'ARASSAC.


Altres recursos:


Portal ARASAAC. Ofereix recursos per elaborar diferents materials. Té vocabulari en català.


ARASAACARASAAC
ARASAAC Blog

El PICTOSELECTOR permet crear plafons i llibres de comunicació.

PICTOSELECTORPICTOSELECTOR


El progrmana PLAPHOONS és un programa que pot servir de comunicador i d'editor de plafons de comunicació.

plaphoonsPlaphoons


I també APPS: Comunicador adaptable per IOS
CPA Comunicador personal adaptable per IOSComunicador


Pictodroid ANDROID

pictodroid per androidPictodroid


Plaphoons per android

plaphoonsPlaphoons


1) HODGDON, 1995; DOWNING i PECHAM-HARDIN, citats per AUGÉ, C.; DUASO, N.; FERNÁNDEZ, M. DEL M.; VILLUENDAS, X. El pla del dia: alguna cosa més que una ajuda visual. Suports vol. 5, núm. 2, p. 146-152. Vic, 2001