Mòdul 4 - Pràctica 1

L’alumnat amb discapacitat intel·lectual manifesta pocs coneixements de l’entorn i pot tenir importants dificultats de comunicació i llenguatge. La seva competència comunicativa i lingüística es pot relacionar amb la capacitat cognitiva, però també depèn, i en gran mesura, de les possibilitats i la qualitat de les interaccions. Esdevé imprescindible tenir i oferir oportunitats per comunicar-se de forma accessible.

Les persones que tenen poques oportunitats per poder-se expressar (el que volen, els sentiments, la salut…) i dificultats per comprendre allò que els altres diuen, veuen cada vegada més limitada la seva participació dins l’entorn que els envolta i el seu desenvolupament personal, emocional i social queda altament compromès.

Comunicar-se esdevé essencial en els diferents àmbits de la vida humana i és important per a la millora de la qualitat de vida, ja que ateny diferents aspectes (salut, participació social, etc.). Quan ens trobem davant d’una persona amb una discapacitat greu que li dificulta l’expressió oral, és necessari oferir-li altres modalitats de comunicació al més aviat possible, ens referim a la comunicació augmentativa i alternativa (SAAC).

El comportament comunicatiu i lingüístic de l'alumnat amb DI és divers, tot i això hi ha alguns trets que acostumen a ser freqüents en més o menys mesura:

• Iniciatives comunicatives escasses i/o de poca qualitat.
• Dificultats de comprensió per diverses causes (atenció, cognició…), però també per la manca de coneixements lingüístics.
• Dificultats de generalització del llenguatge en els diferents entorns.
• L’adquisició de la morfosintaxi acostuma a seguir la seqüència evolutiva però amb un retard clar respecte a l’edat cronològica, quan s’adquireix el codi. Pobresa de recursos i estructures lingüístiques per expressar-se.
• Confusions o errors fonètics/fonològics ja sigui per un lent i/o pobre desenvolupament de la parla o per trastorns associats que comporten dificultats articulatòries o de percepció auditiva.
• Diferències entre les seves capacitats de comprensió i les habilitats expressives.
• Vocabulari pobre i molt contextualitzat.
• Dificultats per al raonament verbal i l’organització de la narració, quan és present. Li costa establir relacions lògiques entre diferents esdeveniments.

Caldrà, doncs, facilitar el desenvolupament cognitiu, lingüístic i comunicatiu, possibilitant l'accés a moltes experiències, mitjançant un marc de llenguatge i creant entorns per a la interacció.

Un document de referència: L'ús del llenguatge a l'escola

• L’adquisició del llenguatge en el context escolar.
• La jornada escolar i el llenguatge.
• Propostes didàctiques per als programes d’intervenció en el llenguatge.

Davant les necessitats comunicatives i lingüístiques de l'alumnat, les respostes educatives dependran tant de les condicions individuals com de les diferents situacions que es donen en l'àmbit de l'escola. En general cal tenir en compte:

• El més important és afavorir les situacions que siguin comunicatives i significatives tot procurant establir vincles afectius estables amb mestres i companys per poder ser considerats subjectes de comunicació.
• Cal tenir especial cura a mostrar proximitat, una actitud afectuosa, d’acolliment i amb expectatives d’interacció.
• Per facilitar la comunicació s’ha cuidar l’organització de l’espai, la ubicació de l’alumnat i la presentació de les diferents situacions educatives.
• Convé incidir en el desenvolupament de la capacitat d’atenció conjunta i mútua tot i afavorint, també, la relació entre iguals.
• Interessa desenvolupar la capacitat d’atenció cap a elements de l’entorn i la motivació vers activitats i diferents situacions que esdevenen dins l’aula per tal d’ampliar el ventall de possibilitats d’intencionalitat i iniciativa comunicativa.
• La creació de rutines interactives és un bon recurs per a la millora de la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat. Aquestes també fan que l’entorn sigui més previsible donat que els canvis i les situacions noves poden provocar desconcert. Els recursos d’anticipació i contextualització són rellevants (imatges, verbals, plafons, referents…).

• Sovint caldrà atribuir intenció comunicativa a l’infant o al noi i posar-hi paraules. L’actitud d’observació i escolta és essencial per a aquest propòsit, entre d’altres.
• Podem ajudar a completar les accions que inicia, atribuir-hi funcionalitat i verbalitzar-ho. En moltes ocasions, haurem d’interpretar-les i respondre-hi.
• És important seguir la iniciativa de l'alumne i fomentar l’intercanvi i la interacció. Alhora convé aconseguir que les interaccions amb els altres esdevinguin actes de comunicació tot i responent a un propòsit i tenint un significat compartit. Hem de parar especial atenció a no donar instruccions contínues i ser sensibles a les intencions, per fràgils que siguin, de l’alumnat amb DI.
• S’ha de procurar un bon equilibri de torns tot ajustant-ne la durada i el ritme.
• El docent ha d’ajustar el lèxic a les possibilitats de l’alumne, utilitzant enunciats breus, d’estructura senzilla molt lligats a l’acció immediata o ben contextualitzats.
• Cal donar temps perquè donin les seves respostes introduint pauses i esperes estructurades. No ens hem d’anticipar a les demandes que l’alumnat pugui fer i hem de vetllar per tal d’incrementar-les.
• L’entonació hauria de ser clara i acollidora, tenint en compte que pot ajudar a la comprensió quan acompanya el discurs, o interferir-la quan modifica allò que es diu literalment. S’ha de cuidar la intencionalitat de l’ús de recursos paralingüístics.
• És indispensable utilitzar les situacions educatives relacionades amb la vida de l’aula i amb el desenvolupament d’activitats amb la intencionalitat de fomentar la capacitat i la competència comunicatives i lingüístiques.

• Convé fomentar el joc, sobretot el simbòlic, tant per la relació que té amb el llenguatge com per les oportunitats que ofereix d'interactuar i negociar significats amb els iguals a l'hora d'observar models.
• Contes i narracions ofereixen oportunitats diverses:

contes spc

• Estructures repetitives (sintàctiques, morfològiques, fonològiques)
• Vocabulari (relacions semàntiques de quantitat, atribució, mode, acció, ubicació, etc.)
• Recursos i jocs lingüístics: rimes, metàfores, comparacions, frases fetes, descripcions, etc.

• No hem d’oblidar la conveniència de tenir en compte els contextos i els processos naturals d’aprenentatge i, per tant, haurem de treballar en situacions el més quotidianes i habituals possibles, per tal de promoure l’ús adequat del llenguatge i la seva generalització.
• Sovint serà més útil treballar amb objectes, referents, tasques i activitats reals que amb dibuixos. Hem de ser conscients de la dificultat que l’alumnat amb DI pot tenir per referir-se i entendre allò que no és present o no forma part de la seva vida diària. És més fàcil poder promoure una millor generalització si els objectes i situacions formen part de l’entorn del nen. El llenguatge s’aprèn en contextos comunicatius complets i relacionats.
• Caldrà utilitzar estratègies afavoridores de la interacció verbal en el context natural d’expressió i de comunicació.

• Hi ha intervencions de l’adult que no afavoreixen el progrés. Imposar un model tot exigint una repetició exacta, anticipar-nos a la seva resposta, fer moltes preguntes sense donar temps a l’expressió espontània o demanar correccions de forma sistemàtica i reiterativa poden interferir greument en el progrés.
• L’alumnat ha de poder ampliar les diferents intencions comunicatives utilitzant els exponents lingüístics apropiats (preguntar, descriure, narrar…) i, per tant, ha de tenir oportunitats per fer-ho i treballar-ho, si cal, sistemàticament. Hem de tenir present els diferents formats orals als quals cada alumne concret pot accedir i ser conscients de la nostra intervenció educativa al respecte.
• L’objectiu que hem de prioritzar és el de la funcionalitat del llenguatge i, per tant, haurem de tenir en compte la globalitat de repertoris comunicatius de l’alumnat per tal que pugui accedir a diverses funcions vinculades al llenguatge i a la comunicació.

• Convé estimular l’alerta auditiva i tenir present la importància de la manipulació dels patrons fonològics per a aquell alumnat que hi pot tenir accés.
• S’ha de promoure la millora de les pautes articulatòries i l’organització del sistema fonològic.

• S’ha de tenir present l’ampliació del seu camp semàntic, enriquint el lèxic i establint categories i relacions.
• Utilitzar i comprendre les marques morfològiques (singular/plural; temps verbals) por requerir un treball específic tot i que es pugui fer dins l’entorn ordinari. Així mateix, també caldrà contemplar el fet de comprendre i utilitzar els diferents termes lingüístics de temps, espai i persona (adverbis, pronoms, preposicions i conjuncions).

• Des de la intervenció naturalista i des d’activitats planificades per treballar el llenguatge oral, s’ha de promoure que l’alumnat pugui ampliar de forma progressiva les estructures sintàctiques que permeten comprendre i explicar experiències i fets viscuts.

• Sigui quina sigui la competència en llengua oral, és important tenir present la necessitat de millora progressiva de la comprensió del món que ens envolta i del llenguatge. Caldrà, doncs, incidir específicament en aquest aspecte com un puntal per al progrés global de l’alumnat.

CREDA Lleida. Materials i recursos

CREDA Lleida