Estudis postobligatoris


Nivells de qualificació professional


L’any 2004, els diferents membres de l’Unió Europea estaven interessats a regular els diferents graus de titulació amb les competències professionals que se'n podien derivar. A partir d’aquesta inquietud es van elaborar els nivells de qualificació professional. És van crear 4 nivells:

  • Nivell 1: Domini de tècniques molt concretes i repetitives, sota dependència continuada. (Programes de qualificació professional inicial).
  • Nivell 2: Execució autònoma, sota supervisió, de tècniques i coneixements transferibles a noves tasques. (Cicles formatius de grau mitjà).
  • Nivell 3: Elaboració de procediments amb capacitat de justificació tècnica. Responsabilitat en la coordinació de grups de treball (Cicles formatius de grau superior).
  • Nivell 4 i 5: Grau i postgraus universitaris





Cicles formatius de grau mitjà (CFGM)


dona treballant

Des de fa dos cursos, els centres de cicles formatius tenen l’obligació de fer una reserva de dues places per a alumnat amb nee (l’acreditació pot ser amb dictamen o amb certificat de disminució). Aquest canvi en la matriculació dels CFGM ha facilitat la incorporació de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual a la formació professional reglada. Hi ha 3 aspectes en l’organització dels cicles que poden donar opció que l’alumnat amb discapacitat intel·lectual pugui accedir a una formació professional:

  • La tutoria com a referent important per a l’alumnat i la família.
  • Es pot allargar la formació un curs més. És a dir, el cicle formatiu es pot realitzar en 3 cursos.
  • La seva organització curricular: el currículum s’organitza en mòduls formatius que estan formats per unitats de competència. Així, aprovant tots els mòduls del cicle s’obté la titulació de tècnic. Però també es pot acreditar mòduls o unitats de competència que estan relacionats amb un lloc de treball concret (en el cas de no poder acreditar la titulació del CFGM).

És en aquest últim punt on els CFGM poden ajustar la resposta a les nee de l’alumnat amb una discapacitat intel·lectual.




Programes de qualificació professional inicial (PQPI)

Són programes específics per a aquell alumnat que, amb 16 anys, no ha obtingut el graduat. Consten de 3 mòduls:

  • Mòduls A: Són uns mòduls de caràcter professional. s'hi treballen competències professionals referides a qualificacions de nivell 1 per a inserció laboral i formació professional.
  • Mòduls B: Són uns mòduls de formació general. S'hi treballen competències bàsiques per a la transició al món laboral i la continuïtat educativa.
  • Mòduls C: Són uns mòduls voluntaris. L’objectiu és l’obtenció del graduat.
home treballant






A part dels PQPI ordinaris, hi ha centres, bàsicament d’educació especial, que ofereixen PQPI adaptats. Aquests programes específics s’adapten a les necessitats d’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge i que tinguin un certificat de disminució.





Per saber-ne més:


Aquí trobareu l'oferta de PQPI (tant ordinaris com adaptats a alumnat amb nee) del curs 2012/2013:




Programes de transició a la vida adulta

taller de cuina


Són programes que s’imparteixen en centres d’educació especial. Tenen com a objectius potenciar l'autonomia personal, la integració social i comunitària i, per últim, l'orientació personal i laboral dels alumnes amb nee que no poden accedir a una formació reglada per les seves dificultats associades a la seva discapacitat. Estan organitzat en dos cursos (ampliables a tres).
En acabar, el centre lliura un certificat acreditatiu. Amb aquesta formació l'alumne pot accedir a un centre especial de treball o a un centre ocupacional, segons l’assoliment dels objectius proposats en aquest programa.



Serveis de suport a l’educació postobligatòria


Des que l’alumnat amb nee pot incorporar-se a fer un CFGM o PQPI és important garantir aquesta oportunitat amb uns mínims de possibilitats d’èxit.
A Barcelona s’està portant a terme un projecte de seguiment i suport a l’educació postobligatòria. L’objectiu és donar suport a l’alumnat amb nee en la seva formació i donar als centres les estratègies necessàries per ajudar a aquest alumnat a seguir la seva formació postobligatòria.


El paper de l'orientador educatiu i/o de l'EAP és molt important a l'hora d'orientar l'alumne amb discapacitat intel·lectual. Igual que per a la resta de l'alumnat, en la seva orientació s'han de tenir en compte els seus interessos i les seves aptituds. Per altra banda, s'haurà d'haver continuat un seguiment familiar durant els últims cursos de la seva escolarització obligatòria, per poder posar sobre la taula les expectatives de la família sobre el seu fill respecte al seu procés d'aprenentatge, l'obtenció del graduat, la formació postobligatòria més adient segons els seus interessos i aptituds i les opcions de treball a què pot optar més endavant.