Pla individualitzat
L’alumnat amb DI ha de tenir un dictamen d’escolarització o un informe de reconeixement de necessitats educatives especials. Resolució.
Durant els dos primers mesos d’escolarització de l’alumnat amb dictamen d’escolarització motivat per condicions vinculades a discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament, s’ha d’elaborar un pla individualitzat (PI), on participin tots els professionals implicats en la seva aplicació i tenint en compte la família. El tutor és el coordinador responsable de l’elaboració i seguiment del pla. Si la comissió d’atenció a la diversitat o òrgan equivalent valora que no és necessari, se n’ha de deixar constància per escrit.
L’informe de reconeixement de necessitats educatives especials requereix d’un procés d’avaluació psicopedagògica, d’informació i orientació a la família i de tramitació als Serveis Territorials o al Consorci de Barcelona. A més a més, ha de contemplar l’avaluació i/o revisió de necessitats de suport educatiu que es reflecteixen en el PI.
Un PI és una eina dinàmica subjecta a una avaluació contínua que s’ha d’actualitzar, com a mínim, cada inici de curs. Així doncs, ha d’esdevenir un instrument adient i pràctic per a la personalització del procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual.
Podeu trobar informació:
El PI no és l’única eina a disposició del centre educatiu i, per tant, aquest ha de tenir coherència i sentit en el marc de l’atenció a tot l’alumnat.
L’avaluació per a la planificació de la intervenció educativa
L’avaluació ha de ser un procediment continu al servei del procés d’aprenentatge de l’alumnat. Ha de permetre remoure les barreres a l’aprenentatge i la participació. Cal identificar-les per prendre decisions sobre les estratègies (organitzatives i metodològiques) i els suports més escaients. Per tant, no es tracta d’avaluar només l’alumnat.
En relació amb l’alumne concret, s’ha de poder identificar les capacitats i les competències, els punts forts que permeten autonomia per aprendre.
- Funcionament intel·lectual. I dimensió. (Correspondria a la primera dimensió citada per la AAID, la qual no es pot considerar una dimensió aïllada).
Ens interessa conèixer aspectes en relació amb la memòria, l’atenció, l’estil d’aprenentatge, el pensament abstracte i la simbolització, la generalització dels aprenentatges, com s’aprèn de l’experiència, la capacitat per percebre i discriminar els aspectes rellevants que han de ser apresos, etc.
Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dificultats en aquesta dimensió i cal avaluar les necessitats educatives i les capacitats per al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, entre d’altres.
- El nivell de competències en les àrees curriculars i adaptatives. Estaríem avaluant aspectes relacionats amb la segona dimensió que proposa la AAID (habilitats adaptatives: conceptuals, socials i pràctiques).
Es tracta d’establir el nivell de competències de l’alumnat tant pel que fa als aprenentatges com a les habilitats socials (interpersonals, autoestima, seguiment de les normes, etc.) i les habilitats pràctiques (cura personal, rutines, ús de la comunitat, etc.)
- Salut física i mental. III dimensió. La salut física i mental de l’alumnat pot afectar directament o indirectament el funcionament de les diferents dimensions i actuar com a facilitador o inhibidor de les capacitats o les competències.
- Participació. IV dimensió.
No es tractaria tant d’avaluar les competències relacionades amb la participació, donat que també formen part de les habilitats adaptatives, sinó de veure el grau de participació. On, de què, com i per a què participa l’alumne.
Ens interessa poder promoure o contextualitzar la participació de l’infant o del noi/noia en les activitats diàries dels diferents àmbits socials tot identificant les barreres i valorant si té necessitats específiques de suport.
- Context. V dimensió.
- Entorn escolar i de les barreres a l’aprenentatge i la participació.
- Entorn familiar. No es tractaria d’avaluar la família sinó de contemplar com es gestiona la cooperació i en quins aspectes se l’ha d’acompanyar.
- Context. El treball en xarxa que va més enllà del centre.
Disseny de la intervenció
En el disseny de la intervenció per a la millora del procés d’aprenentatge de l'alumnat caldrà tenir cura de totes les àrees del desenvolupament, prioritzant les habilitats que permeten l'accés i la participació en aprenentatges, activitats i entorns significatius.
Alguns àmbits o aspectes a tenir en compte serien:
- L'autonomia en el context escolar, social i familiar.
- La competència social: saber escoltar, respectar normes, respondre a demandes dels altres, interactuar, etc.
- L'autoestima i l'autoconcepte.
- Les habilitats intel·lectuals: memòria, atenció, raonament, capacitats d'ordre, previsió i planificació de les accions, etc. I, en general totes les habilitats i estratègies que permeten millorar l'aprendre a aprendre.
- Potenciar els diferents canals d'entrada i processament de la informació, tot i tenint en compte els temps de latència necessari.
- La simbolització i l'abstracció dels conceptes.
- L'autodeterminació.
- La millora de la competència comunicativa i lingüística ja sigui a nivell oral o escrit.
- L'accés als aprenentatges mitjançant les experiències, els procediments, la manipulació de la informació, la funcionalitat i l'acció autodirigida.
- La generalització dels aprenentatges a altres contextos i situacions.
- Aprendre a percebre la funcionalitat dels aprenentatges.
- Aspectes prioritzats en l'observació i en la planificació de l'atenció educativa de l'alumnat amb DI en relació amb les capacitats i les competències bàsiques en les diferents etapes de l'educació obligatòria. Reproduït, adaptat i modificat de: Bassedas, E. Alumnado con discapacidad intelectual i retraso en el desarrollo. Barcelona: Editorial Graó, 2010. Enllaç.
Funcionalitat del currículum
En l'elaboració del pla individualitzat és necessari contemplar aquells aspectes que afavoreixen un currículum funcional:
- Activitats funcionals i significatives.
- Àmbits prioritaris:
- Independència en les activitats de la vida diària.
- Llenguatge i comunicació.
- Desenvolupament motriu.
- Vida comunitària.
- Activitats i espais de lleure i gaudi.
- Continguts bàsics del currículum ordinari (prioritàriament inicial)
- Ocupació i treball.
- Materials i activitats adients a l'edat cronològica.
- Importància de la família: tenir en compte les seves preferències.
- Interessos i eleccions de l'alumne.
- Ensenyament en ambients naturals, contextos reals i situacions significatives.
- Participació i interacció.
- Currículum competencial.
- Interdisciplinarietat i transversalitat.
- Avaluació funcional, pràctica i amb sentit per a l'alumnat.
- El treball dels especialistes dins l'entorn ordinari, sempre que sigui possible.
- Els professionals coordinen les actuacions i treballen en la mateixa direcció i orientació.
- La PCP té en compte les preferències i els valors de les persones i del seu cercle més proper. Promou la presa de decisions, el desenvolupament de les competències personals i de la participació.
- És una eina col·laborativa que dóna importància als suports, serveis i estratègies per a la planificació, el disseny i el desenvolupament de projectes vitals personals.
- El centre de la planificació és l'activitat diària de la persona amb DI i aquesta es porta a terme comptant amb el propi individu i les persones que l'envolten i hi estan compromeses.
- Són importants les capacitats, els interessos i les eleccions personals i, alhora, es reconeix el paper de les persones significatives de l'entorn. Professionals i serveis no són els "experts", només formen part del grup de suport.