Treball en xarxa
La col·laboració entre diferents professionals i/o institucions promou l'avenç de les oportunitats educatives i de les condicions personals i socials. En moltes ocasions aquesta cooperació es fa imprescindible per acompanyar l'alumnat i les seves famílies en la millora de la seva qualitat de vida.
A més a més, no hem d'oblidar que les persones amb discapacitat intel·lectual poden estar vinculades a diversos serveis i necessitar suports específics per al progrés i la participació en els diferents àmbits del seu dia a dia.
L'alumnat amb DI pot ser més vulnerable a trobar barreres a l'aprenentatge i la participació. L'acció complementària entre diferents professionals facilita la identificació i la minimització de les mateixes, alhora que permet una millor valoració dels punts forts tant personals com de l'entorn. El treball "en xarxa" ha de tenir, entre d'altres, una funció preventiva.
Professionals i serveis
Des de l'àmbit educatiu trobarem professionals i serveis vinculats a l'atenció de les persones amb DI: docents ja siguin especialistes o no, serveis educatius, professionals específics i/o especialitzats propis del centre o provinents de serveis externs, etc. que sovint es relacionaran amb equips de l'àmbit de la salut i de l'àmbit de serveis socials. Si no es té cura de la comunicació i d'un treball conjunt, coordinat i planificat, caurem fàcilment en la segmentació de l'atenció a l'alumnat i les seves famílies.
El treball col·laboratiu es pot veure afavorit per capacitats i estratègies dels equips i dels professionals, i és important:
- Promoure o crear estructures col·laboratives i vetllar per la seva funcionalitat. La CAD i les comissions "en xarxa" (amb serveis socials i/o professionals de l'àmbit de la salut) dels centres educatius són recursos ja previstos i en caldrà tenir cura.
- Fomentar la pràctica reflexiva Web de formació en pràctica reflexiva
- Potenciar la comunicació i buscar espais i temps per compartir un llenguatge comú.
- Planificar les actuacions conjuntes i avaluar-les per poder reformular l'acció i/o l'atenció. Compartir criteris.
- Elaborar protocols i/o documents d'actuació consensuats, àgils, pràctics i contextualitzats.
- Prendre en consideració el context per poder ser flexibles en organització, estratègies i mesures que s'adaptin a la realitat existent per afavorir el progrés.
- Establir relacions assertives basades en la confiança mútua.
- Participar de la coresponsabilitat de l'atenció educativa.
- Tenir present els àmbits, límits i punts d'encontre de les diferents actuacions dels professionals implicats.
- Respectar la protecció de dades de caràcter personal, facilitant l'intercanvi dins del respecte i el consentiment oportuns.
- Etc.
En aquesta pràctica no parlarem de tots els serveis amb els quals hi ha possibilitat de coincidir, en un moment o altre al llarg de la vida de la persona amb DI, perquè la vinculació que hi pot haver no depèn de la condició de la discapacitat intel·lectual, tot i que en ocasions hi pot influir. Hem optat per fer referència als CDIAP, les associacions vinculades a persones amb DI i als serveis socials especialitzats, donada la seva rellevància per aquest tema.
El servei d'atenció precoç. Els CDIAP.
L'atenció precoç és un servei d'atenció especialitzada del Sistema català de serveis socials que es du a terme des dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Atén infants de fins a sis anys i les seves famílies i la seva prestació és universal i gratuïta.
Els CDIAP són centres públics o concertats que compten amb un equip de professionals de formació diversa: fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia clínica, neuropediatria, etc. amb les següents Funcions:2)
- Avaluació global de la problemàtica de l'infant i la seva família.
- Informació, orientació, suport i assessorament a la família.
- Atenció terapèutica a l'infant de forma individualitzada.
- Orientació i suport a les escoles d'educació infantil.
- Seguiment de l'evolució de l'infant.
- Col·laboració en els programes de prevenció i detecció.
- Tasques de recerca, docència i formació.
Associacions i xarxa
A Catalunya hi ha diferents associacions o fundacions que treballen en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual. Famílies, alumnat o centres educatius hi poden tenir relació.
Entre elles també s'han establert xarxes de col·laboració.
Serveis i ajuts per a persones amb discapacitat intel·lectual
Les persones amb discapacitat intel·lectual, a més dels serveis socials comuns, tenen dret a determinats serveis socials especialitzats. Per tal de poder-hi accedir, cal disposar del reconeixement oficial de la situació de discapacitat en algun dels graus establerts (vegeu pràctica 1 del mòdul 1).
Aquests són:
- Servei de centre de dia d'atenció especialitzada temporal o permanent.
- Servei de centre residencial temporal o permanent
- Servei de suport a l’autonomia de la pròpia llar.
- Serveis d'acolliment residencial.
- Serveis de centres ocupacionals.
- Servei de temps lliure.
- Serveis de tutela
La protecció de les persones amb discapacitat intel·lectual en el reconeixement i l'exercici dels seus drets i deures:
Les persones amb discapacitat intel·lectual es poden trobar amb un ampli ventall de situacions davant les quals poden mostrar-se altament vulnerables. A nivell legal es despleguen un seguit de mesures i/o instruments per tal de garantir la seva protecció, considerant els principis de proporcionalitat i d'adaptació a les circumstàncies, per tal de respectar els drets, voluntat i preferències de la persona.
Eines per al treball en xarxa
El treball en xarxa implica, entre d'altres coses, col·laborar i compartir. Es necessita una bona gestió i aprofitament dels espais, temps i recursos.
Hi ha eines que faciliten determinades activitats:
Compartir documents:
Xarxes educatives:
També us pot interessar: