Igualtat i diferències
Carme Riera, Dins el darrer blau
A vegades és difícil estirar el fil per poder analitzar més a fons el que succeeix a les aules i per conèixer les situacions d’igualtat i diferències entre nens i nens, o bé entre noies i nois. L'autopercepció que en tenen elles i ells, especialment, ens dóna moltes pistes.
En general no coneixem prou bé les representacions que els nens i les nenes es fan del fet de ser dona i de ser home actualment, i per això cal fer-ne una exploració, ja que són els dos sexes els que compten.
En diferents països europeus, s’han utilitzat les preguntes següents, que han donat bones respostes i per tant són útils per utilitzar-les al nostre país: Què és millor/pitjor de ser nena? Què és millor/pitjor de ser nen?
Aquestes preguntes van ser contestades el 2006, per 13 nenes i 9 nens d'un centre de Granollers, i per 9 nenes i 10 nens d'un centre de Sant Boi de Llobregat, de 1r. d’ESO.
| El millor de ser nenes | El pitjor de ser nenes | |
|---|---|---|
| nenes | més responsables | no tenir els mateixos drets que els nens |
| més bones, tranqui·les | els pares no deixen que facis res | |
| més llestes i més mimades | no ens deixen sortir fins molt tard | |
| més bones estudiants | no ens donen els mateixos diners que a ells | |
| més guapes i polides | tenim desigualtat per anar a treballar | |
| utilitzem el cap per no barallar-nos | si ets la gran has de netejar | |
| et respecten més i estimen més | si tens un nen o una nena pateixes | |
| poden fer coses que els nois no poden fer: portar arracades, robes boniques, pantalons i faldilles | tens més responsabilitat i control | |
| sabem guardar un secret | que et violin i et poden raptar | |
| pots ser mare, sentir el que és ser-ho | hi ha molta violència contra les nenes | |
| ens comuniquem millor | els homes masclistes duien coses que no agraden | |
| tens més coses per jugar | tenir la regla o parir | |
| pensem diferent dels nens | que et quedes embarassada | |
| no ens assemblem | els nois es pensen que no correm gens i que ells per ser nens són mes forts | |
| el homes dieun que les nenes són dèbils i podem ser fortes | ||
| a vegades som un mica "pijas" i "cotilles" | ||
| nens | més responsables i intel·ligents | estan discriminades |
| tenen més neurones, estudien més | no les deixen sortir fins tard | |
| tenir el cabell llarg | fer la feina de casa | |
| més àgils, amables i agradables | et deixen fer menys coses | |
| embarassades ho passen malament | els pares les volen protegir | |
| les tenen més mimades | que els nens et toquin el cul | |
| els profes les tracten amb més delicadesa | tenir la regla i el moment del part | |
| els nois no les volem pegar | no poden anar pel carrer a certes hores | |
| les deixen entrar a les dicoteques | es queixen quan els fan broma | |
| els nens estan sempre a sobre teu | que et ve la menstruació | |
| que el part és molt llarg i dolorós |
Les respostes de les nenes sobre “El millor de ser nenes” inclouen una autopercepció positiva, una idea àmplia de la llibertat femenina, del plaer de la maternitat i els sabers relacionals de les nenes. Els nens sobre “El millor de ser nenes” tenen també una percepció positiva i el dolor de la maternitat.
Les nenes diuen que “El pitjor de ser nenes” són qüestions relacionades amb la discriminació, la doble jornada, les agressions i les diferències físiques. Els nens coincideixen amb les nenes amb la discriminació, la doble jornada i les agressions.
| El millor de ser nens | El pitjor de ser nens | |
|---|---|---|
| nenes | fer més esports, jugar a molts jocs | són menys responsables |
| sortir de nit i tornar més tard | es fiquen en molts embolics | |
| fer el que vulguis | són marrans | |
| tenir més temps per sortir i més tranquil·litat | són més dolents | |
| els pares et tenen més confiança | no pots portar coses de nenes | |
| fer el pipí al carrer, són més infantils | només porten pantalons, faldilles molt pocs | |
| no els discriminen | els fa vergonya jugar a jocs de nena | |
| no han de patir tant, no tenen tantes preocupacions | són molt "brutos" | |
| tenir més força | no són tan llestos com les nenes | |
| no tenen vergonya | no pensen abans de fer les coses | |
| n'hi ha que són molt guapos | es fiquen més amb la gent | |
| poden ser pares | no pots ser femení | |
| tenir un sou més alt | ||
| nens | sortir de nit | són menys responsables |
| tenir més llibertat | hi ha moltes baralles i utilitzen la violència | |
| fer més "trastades" per divertir-se | són més violents que les dones | |
| anar a llocs on només hi ha nois sense nenes pesades | que et diguin que has de tallar-te els cabells | |
| més possibilitats de treballar | que sempre hem de declarar-nos nosaltres | |
| fer més esports que només fan els nois | que som marrans | |
| els nens són més forts i valents | no et fan tant cas | |
| fer més coses | que es burlin de la teva manera de ser | |
| no es preocupen pels estudis | ||
| són més distrets i rucs | ||
| han de traballar més fora de casa | ||
| que et diguin que has de tallar-te els cabells |
Les nenes diuen que “El millor de ser nens” és un conjunt d’avantatges propis de l’adolescència.
Els nens coincideixen amb les nenes en el conjunt d’avantatges propis de l’adolescència i altres avantatges de l’edat adulta.
Les nenes diuen que “El pitjor de ser nens” és la violència, els desavantatges propis de l’adolescència, i algunes respostes impliquen una valoració superior del mon femení. Els nens opinen que “El pitjor de ser nens” és la menor responsabilitat i el desavantatges propis de l’edat.
Reflexiona sobre la naturalesa d'aquestes diferències i detecta aquelles que tenen un origen més biològic i les que han esdevingut diferències per motius socials. Analitza la relació que hi ha entre l'origen social i el biològic de les diferències.
Podeu llegir l'article complet a
Lo mejor de ser niñas y de ser niños
Activitat 1. El millor i el pitjor de ser nenes i de ser nens
Llegeix el text anterior sobre els resultat de preguntar a l’aula què és el millor i el pitjor de ser nenes i de ser nens. I digues:
Què és el que t’ha cridat més l’atenció?
Què t’ha sorprès?
Què és el que no t’esperaves?
Què trobes a faltar?
Si ho fessis a la teva classe, quin tipus de respostes creus que trobaries?
Activitat 2. La normativa en coeducació
La igualtat d'oportunitats entre nens i nenes, i entre nois i noies queda recollida cada any en la normativa d'inici de curs. Llegeix el document “Documents per a l'organització i la gestió dels centres: Convivència i clima escolar”
Digues dues pràctiques coeducatives indicades en el Document sobre convivència i clima escolar que es compleixin al teu centre i dues que no es compleixin. Per què no es duen a terme aquestes pràctiques? per manca de pressupost, de personal, de voluntat…?
Activitat 3. Observació d'aula
Demana a una companya o a un company que vingui a la teva classe i que observi el nombre de vegades i temps que dediques a les noies/nenes o als nois/nens.
Quan hagis recollit les dades reflexiona sobre la teva pràctica docent i la dissimetria en les interaccions amb l’alumnat i quines conseqüències pot tenir.
Activitat 4. Les dades actuals
Llegeix les següents dades basades en estadístiques de la UNESCO:
“En el África subsahariana, 9,5 millones de niñas nunca entrarán en un aula, en comparación con cinco millones de niños, según los datos del IEU. En total, más de 30 millones de niños de entre seis y 11 años están sin escolarizar en la región. Algunos de ellos empezarán los estudios a edades más avanzadas, pero muchos más permanecerán totalmente marginados y, entre estos últimos, las niñas se enfrentan a los mayores obstáculos. La brecha de género es aún mayor en el Asia Meridional y Occidental, donde el 80% de las niñas sin escolarizar nunca recibirán educación formal, en comparación con el 16% de los niños. Unos cuatro millones de niñas padecen esta situación, frente a casi un millón de niños. Las niñas constituyen la mayoría de los millones de párvulos marginados de la escuela en los Estados Árabes, aunque resulta imposible elaborar estadísticas exactas debido a los conflictos en la región. “Nunca alcanzaremos los Objetivos de Desarrollo Sostenible si no logramos vencer la discriminación y la pobreza que paralizan las vidas de las niñas y las mujeres de generación en generación”, afirmó la Directora General de la UNESCO, Irina Bokova. “Debemos trabajar en todos los niveles, desde la base social hasta los dirigentes mundiales, para hacer de la equidad y la integración los ejes de toda política, de modo que todas las niñas, cualesquiera sean sus circunstancias, vayan a la escuela, prosigan los estudios y lleguen a ser ciudadanas emancipadas”.”
Font: EL NÚMERO DE NIÑAS QUE NUNCA IRÁ A LA ESCUELA DUPLICARÁ AL DE NIÑOS, AFIRMA UN ATLAS ELECTRÓNICO DE LA UNESCO. EduGlobal. 2016
Pots trobar més dades a l’eAtlas de la UNESCO sobre la Desigualdad de Género en la Educación.
Investiga i recull les dades segregades relatives als indicadors anteriors: analfabetisme infantil per sexes, adolescents sense escolaritzat en funció del sexe… a la teva localitat o comarca.