Mòdul 1 - Pràctica 2

Històricament, és un fet innegable la importància que les dones han tingut en l’àmbit educador familiar, escolar, etc.

Dona que escriu, 1493

El rol de les dones en l’educació ha estat sempre important al llarg dels tres darrers segles, en la modernitat i l’època contemporània. Les més conegudes són Rosa Sensat, Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà, Carme Karr, Leonor Serrano, etc., per posar exemples del segle XX, però en falten moltes d’altres que treballaren individualment o col·lectivament en poblacions i comarques del nostre territori, dins i fora de l’escola, en ateneus, fàbriques, etc.

Al llarg del segle XIX les dones van aconseguir considerables avenços pel que fa al dret a l’educació. La seva entrada a les aules de les escoles primàries va tenir una doble dimensió, ja que l’augment progressiu de nenes matriculades a l’ensenyament primari oficial va determinar la incorporació al magisteri d’un nombre cada vegada més important de dones mestres.

La pròpia ideologia de l’escola segregada considerava indiscutible que les encarregades de les escoles de nenes havien de ser dones. En un primer moment, es pensava que seria molt difícil atraure noies amb un mínim nivell cultural, disposades a dedicar-se plenament a la tasca de mestra a canvi d’un salari més baix, encara, que el dels mestres. Per aquesta raó, a les primeres mestres no se’ls van exigir gaires coneixements, ja que no es creia que per ensenyar nenes els calgués tenir un nivell acadèmic equiparable al dels seus companys, mestres de nens.

Amb aquestes premisses, les normals femenines es van fer esperar. En aquest alentiment també hi van influir arguments de tipus moral, ja que es posava en dubte la conveniència de fer assistir regularment les futures mestres a classe. Es tractava de noies adolescents que podien provenir de zones rurals i que havien d’instal·lar-se a les capitals de província i concórrer a un centre educatiu amb professorat majoritàriament masculí.

Alumnes carmelites fent gimnàstica, 1918

Tot i aquest panorama inicial, el col·lectiu de les mestres va fer un bon ús d’aquells elements que podien jugar al seu favor per tal de millorar el seu estatus i aconseguir el reconeixement social que creien merèixer. Podem afirmar que les actuacions i els avenços professionals aconseguits per les mestres arribaven a posar en qüestió alguns dels fonaments de la mateixa ideologia de les esferes separades que, inicialment, havien fet possible la seva incorporació al magisteri.

"D’alumna a mestra. L’accés de les dones al magisteri oficial". Esther Cortada 

En l’Europa del XIX, es fa un pas molt important ja que es comença a destruir el mite de la incompatibilitat entre dona i educació, l’obstinada idea que l’educació perjudica les dones tant des d’un punt de vista físic com mental. Hem de dir, però, que es tracta d’un canvi d’actitud que instrueix la dona perquè assumeixi amb més competència la funció tradicional de perfecta casada i àngel de la llar tot mantenint la divisió sexual del treball. Això no significa que aquest primer pas, que li permetrà anar sortint de l’analfabetisme, no en portarà d’altres en el camí de la seva progressiva emancipació.

				Entevista a Mary Nash (2010)

Fins el 1910 les primeres universitàries espanyoles no es poden matricular legalment. Fins llavors havien hagut de demanar un permís especial.

El 1916, el metge Josep Blanc i Benet va escriure Ensayo crítico sobre la coeducación de sexos, en consonància amb la doctrina oficial de l’església catòlica. I el 1936, la Generalitat de Catalunya va publicar el Decret d’implantació de la coeducació. Com passa avui, hi va haver resistències i diferents maneres d’entendre la coeducació.

Sòcies de l'Institut de Cultura Francesca Bonnemaison, 1930

A Catalunya, la depuració franquista del professorat en l’àmbit del magisteri primari va ser molt extensa. I entre el professorat de secundària, proporcionalment, les mestres van ser més castigades que els mestres: un 28,57% davant un 24,62%. Alguns noms d’aquestes mestres són Mercedes Usúa, directora de l’Escola Normal Femenina de les Balears; les renovadores mallorquines Paula Cañellas, Rosa Estarás, Francesca Catany, Margarida Bordoy i Maria Mayol; la tarragonina Montserrat Bertran; Anna Canalias; la impulsora del teosofisme Maria Solà; Leonor Serrano, autora de Diana, o l’educació d’una nena; Joana Colom; les mestres exiliades Júlia Serra Geis i Dolors Piera i Llober, la mestra i matemàtica M. Antònia Canals i Tolosa; Carme Mestres i Rosa Wendenburg mestres emprenedores en temps difícils.

Llegeix en el Diccionari Biogràfic de Dones la biografia de Pilar Pascual de Sanjuán.

Comenta la frase: "Pilar Pascual defensava la doctrina de les esferes separades entre homes i dones i exaltava l’ideal de feminitat imperant a l’època", i explica en què consisteix l'ideal de feminitat.

Visiona el documental La escuela olvidada i remarca els aspectes que et cridin més l'atenció.

Llegeix el text de l’advocada i inspectora de primera ensenyança de Barcelona, Leonor Serrano Pablo, on Diana, una nena de 15 anys, a partir del que ha sentit dir posa un exemple del que ella creu que és la coeducació. Escriu a continuació la teva idea de coeducació.
"Ara que, a mi, encara que m’agrada més estar-me amb les nenes i amb els petitons, perquè m’obeeixen i em respecten, de tant en tant, també m’agrada anar d’excursió per la muntanya, a veure qui corre més, o qui troba més coses, o qui puja als arbres, amb els nois. I de vegades els guanyo. Això, diu la Sra. Roseta, és coeducació. Jo no ho sé. Però la veritat és que de vegades m’agrada jugar amb ells perquè em trobo forta. No els tinc por, no. De cap manera! Els he guanyat en curses i fins i tot a cops de puny, de vegades. I alguns ja em tenen por i em respecten…" Diana o l’educació d’una nena. Leonor Serrano, 1934.

Cerca informació sobre la història de l’educació de les nenes i les noies a la teva localitat o comarca.

• Quan es va crear la primera Escola de Nenes i fins quan va estar en funcionament?

• Quan es va crear la primera escolta mixta?

• Actualment continua havent-hi escoles segregades de nens o de nenes a la teva localitat o comarca?