L'espai en si mateix és neutre, però l’interpretem en funció de les relacions socials que establim. L'espai és de tothom, sense exclusions. Però sabem que la gran majoria d'espais estableixen una forma de relacions personals, que determinen les relacions de poder i la reproducció de privilegis i estereotips. ’

L'ús que les persones donem a un espai fa que aquest sigui excloent o incloent, per uns o per altres. Això obeeix a fets socials de la nostra cultura. Els espais tot i sent neutres en si mateixos estant impregnats, confabulats de les nostres maneres de fer, convencions, estereotips, creences, algunes d'elles ancestrals. Per tant, l'espai és una eina molt útil per canviar jerarquies socials establertes i proposar nous ordres.

A les escoles, la gran majoria de conflictes, ja siguin baralles, empentes, insults, assetjament, es produeixen en els passadissos o a l’entrada i sortida de les aules i també als patis o als jardins. Podem canviar o millorar determinats comportaments ? Els i les docents sabem com d’important és per al bon funcionament de les classes que aquests espais estiguin en consonància amb el nostre objectiu a l'aula, però, ¿es tracta d’augmentar la vigilància o d’exercir major autoritat per part del professorat? Potser si, però també es tracta d’analitzar, d'observar com i per què s’inicien els conflictes i de buscar alternatives educatives i constructives per al nostre alumnat.

Hi ha nombroses propostes i experiències lligades a la coeducació per transformar aquests espais en llocs de convivència entre iguals i depèn de l'acció del centre, i per tant del professorat i comunitat educativa que aquests espais escolars es configurin d'una manera o d'altra. Un exemple de cocreació dels espais escolars impulsada per Coeducacció i Escola Castellum de Sant Julià de Ramis (Girona) Cocreació del pati

A la pàgina d’Espais exteriors del web del Departament d’Ensenyament trobareu temes de reflexió, exemples i altres materials d'utilitat per a les escoles que volen anar més enllà en el disseny i en els criteris que inspiren el funcionament dels seus espais exteriors amb l’objectiu de planificar acuradament moments i situacions per tal que esdevinguin realment educatius.

D'altra banda, el llibre Balones fuera (1) és un estudi, un recull d'experiències i alternatives de com gestionar els espais escolars, que va des de l'aula als patis, passant pels passadissos i d'altres espais. Aquest llibre s'endinsa en un treball pràctic d'anàlisi dels espais a les escoles, proposa línies d'observació i canvis que determinen més enllà del bon funcionament d'aquest, que ja és important, una altra manera de fer; aposta per una escola coeducativa, on els espais han d'estar en consonància amb l'educació que s'imparteix. Si canviem les maneres d'actuar en determinats espais, si canviem protagonismes històrics entre l'alumnat, canviem també la manera de relacionar-nos.

Llegiu les experiències següents i preneu nota del que més us ha interessat. Com sempre les trobareu a la web de coeducació.

• L'escola del demà: una experiencia coeducativa a l'escola bressol

• Bones Pràctiques per la Participació de les Dones 2016. Escola Dovella "Coeducació al pati"

• Transformació coeducativa del pati de l'Escola Lluís Vives: primera fase

Apliqueu la graella d'observació d'espais a un espai del centre, aula pati, passadís o els que considereu oportú, tres vegades a la setmana al llarg de dues setmanes. També pot ser en altres espais fora del centre, com un parc, ludoteca o altres similars, si no sou docents.

Bibliografia
Balones fuera. Reconstruir los espacios desde la coeducación Aquest llibre de Marina Subirats i Amparo Tomé recull anàlisi i estratègies d’intervenció en el pati de jocs i per a la construcció d’un projecte coeducatiu. Ed. Octaedro, 2007