Els contes han estat sempre una font de coneixement i transmissió de valors i segueixen sent una peça clau per treballar a l'escola a totes les edats, perquè tenen un paper important en la formació d’infants i joves, els ajuden a entendre conceptes i continguts, afavoreixen el treball del llenguatge i col·laboren en la construcció del món psíquic i simbòlic de les persones.

Els contes tradicionals són importants avui perquè el fet de viure aventures per arribar a algun lloc més profund, treballar i superar les dificultats, representa un assaig per a la vida, avui i en un futur.

Actualment, molts contes són substituïts per pel•lícules que presenten també prínceps i princeses, bruixes i follets, però masses vegades mancats de significats transcendentals.

Els contes tradicionals són importants perquè poden ser un referent positiu per a la resta de la vida d'una persona. En ells hi ha coses que es veuen petites, però són molts grans, o estan molt lluny però també són properes; d’altres les intuïm. Apareixen les pors, els somnis, els desitjos, les frustracions, les enveges, l’amor… Tot surt en els contes tradicionals de manera simbòlica, la qual cosa permet tractar-ho, pensar-ho i dir-ho.

Jung, a La psicoanàlisi dels contes, va treballar i analitzar la importància d’aquestes narracions en la formació del psiquisme de petits i grans, però des del punt de vista coeducatiu i tenint en compte els canvis que han fet les dones, cal afegir-hi noves reflexions com la igualtat d’oportunitats, el respecte a les diferències i la crítica dels estereotips de gènere.

Podeu consultar aquesta maleta pedagògica sobre contes coeducatius del Centre de Recursos Pedagògics del Berguedà Els contes de la maleta

Tal com diu Vicky Moreno (1), la major part dels contes populars són de tradició oral. Són històries que s’expliquen en l’àmbit familiar o del veïnatge, que hem conegut, perquè han estat les àvies, les mares o les veïnes qui ens les han explicat. No va ser fins el segle XIX que aquestes històries orals (coincidint amb el romanticisme i els moviments nacionalistes emergents a Europa) van ser recollides per escrit.

Curiosament, l’elaboració escrita la van fer, generalment, homes i no pas les dones, que eren les coneixedores d’aquestes històries. D’aquí sorgiren recopiladors com les de Perrault o els germans Grimm, o, a casa nostra, Joan Amades.

Només caldria demanar a la majoria del professorat de primària, com han conegut i per què recorden contes com La Ventafocs, Les tres Cabretes, En Polzeta o La Caputxeta vermella. I, a més, si demanem per què recorden aquests contes, segurament ens contestaran que no és tant pel seu contingut –que també– sinó perquè porten incorporats en l’imaginari sensacions, moments especials, estones amb l’àvia que els explicava, la manera com els explicava, emocions i records del moment. És important preservar una certa tradició, i el fet de la transmissió oral en veu de les dones en forma part.

En aquest recull de contes trobareu indicacions de com treballar des del punt de vista coeducatiu els contes: Vicky Moreno, Els contes del Sr. Nil . Contes coeducatius.

Anàlisi dels contes de La Ventafocs

Abans de llegir els contes que us proposarem a continuació, escriviu el que recordeu del conte de La Ventafocs i descriviu el rol que hi juga ella, la Ventafocs. Després llegiu les dues versions innovades de diferent manera dels contes de La Ventafocs :

• CONTES COEDUCATIUS La cenicienta que no queria comer perdices

• La Ventafocs, Una mà de contes

Participeu al fòrum de l'espai virtual, fent un mínim de dues intervencions, tot contestant les següents preguntes:

• Com descriuríeu cadascuna de les versions contemporànies del conte de La Ventafocs? Analitzeu els personatges de cada conte.
• Quins són els personatges que apareixen en aquest conte? Enumereu-los.
• Quins són els que tenen nom propi? Quins els que no en tenen? Per què les princeses no tenen noms i tan sols són princeses?
• Us heu adonat que el personatge principal és masculí. Com pot ser que sigui ell el protagonista, si el nombre de personatges femenins són més nombrosos?
• Quin és l’ideal de vida de les dones en aquests contes? Amb quines qualitats o capacitats compten per assolir-lo?
• Quin és l’ideal de vida dels homes? Amb quines qualitats o capacitats compten per assolir-lo
• Es diu que el contingut dels contes no té més importància perquè són de ficció, però sabem que són fonamentals per a la construcció de l'imaginari i les identitats personals. Escriviu la vostra opinió sobre la relació entre la ficció i la realitat.

• Analitzeu el contes i llegendes que tingueu a l'abast utilitzant la Proposta d'indicadors coeducatius per analitzar la literatura infantil i juvenil.
• Feu una cerca a la pàgina web de Coeduació i Igualtat de gènere i altres webs que conegueu de propostes de contes, llegendes i còmics alternatius i coeducatius.
• Llegiu en concret:

Les elefantes i els elefants de colors,

Els contes del Sr.Nil