Els pares dels nens precoços o talentosos detecten el potencial dels fills o filles durant els primers anys. I això, tal i com han demostrat diversos estudis, pot provocar sentiments contraposats: el plaer o l’orgull pel fet que el seu fill/a sigui superdotat/da, o l’angoixa de si se sabrà fer front a les seves necessitats. En aquest sentit el moment d’escolarització és especialment delicat en la recerca d’una resposta educativa adequada. Segons Alomar (2003) hi ha tres temes importants en relació amb els estudis, a l’aprenentatge:

a) la participació activa dels pares en l’escolaritat,

b) la participació activa dels pares en assegurar un entorn de desenvolupament i aprenentatge,

c) la comunicació família-escola.

Tal i com assenyala Martínez, M. al capítol 6 de Pautes d’intervenció per a la col·laboració família-comunitat educativa en l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals de Guirado, A. i Martínez, M. (coords.) (en premsa), en una revisió sobre els estudis de famílies amb fills d’altes capacitats es va arribar a les conclusions següents sobre els conflictes més freqüents en el medi familiar:

Alteracions en els rols familiars i relacions familiars en general:

• Exigència o tolerància excessiva respecte a la conducta del fill/a.
• Tracte diferenciat respecte a la resta de germans.
• Problemes de contenció i excessiva ansietat davant les característiques i les demandes intel·lectuals del fill/a.
• Els pares potser faran dol per la pèrdua del nen "normal", les necessitats del qual podrien ser proveïdes dintre del sistema d'educació i sense conflictes (Silverman, 1997).
• Pèrdua de rols familiars.
• Conflictes de la parella (diferències especialment respecte al tipus i objectius de l'educació del fill/a).
• Conflictes entre germans. Descens de l'autoestima dels germans.

Alteracions en l’autoconcepte dels pares:

• Pot afectar l’autoconcepte dels pares.
• Poden sentir-se culpables perquè es perceben com a poc hàbils per proveir al nen dels estímuls intel·lectuals o de les oportunitats educatives necessàries.
• Poden identificar-se amb els assoliments (o possibles assoliments) del seu fill/a. Davant la identificació de les altes capacitats del seu fill/a, els pares sovint tendeixen a pensar si ells mateixos són talentosos i si això els ha suposat algun conflicte (Silverman, 1997).
• Poden projectar les seves pròpies ambicions (allò que no van arribar a realitzar).

Relacions entre la família i l'entorn:

• Poden entrar en actituds competitives respecte del veïnat, caure en actituds elitistes, enaltint el seu fill/a i buscant-li una escola i/o un veïnat “millor”, més a to amb les seves possibilitats.
• Poden empènyer al seu fill/a cap a carreres que li permetin elevar la seva classe social, etc.

Relacions entre la família i l'escola:

• Els pares poden ser terriblement crítics amb els esforços de l'escola, pensant que aquesta no respon a les necessitats del seu fill/a.
• Els pares s'identifiquen amb les seves pròpies experiències educatives poc satisfactòries i les traslladen a l'escolarització dels seus fills.
• Molts pares poden sentir-se confusos davant la proliferació de programes i opcions curriculars possibles per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

Desenvolupament del nen/a:

• Els pares han d'entendre quines són les necessitats socials i emocionals del seu fill/a, que no necessàriament són del mateix nivell que les intel·lectuals.

• Molts es mostren preocupats per l'alt nivell d'energia, la poca necessitat de dormir o el desordre (falta d'hàbits) dels seus fills.

Mentre que algunes famílies es mostren indiferents a les necessitats especials del fill/a amb altes capacitats, unes altres arriben a estar sobreimplicades (Hickson, 1992). Molts pares creuen que són ells els que han de posar tota l'energia i els recursos en el seu fill/a (Colangelo & Brower, 1987; Colangelo, 1997), el resultat és que la família pot arribar a estar organitzada al voltant de les necessitats especials del nen/a d'altes capacitats, en detriment d'altres aspectes del funcionament familiar (Colangelo, 1997). Afortunadament, aquest tipus de reaccions s'observen a curt termini, immediatament després de la identificació. Una vegada superada aquesta primera fase, es comprova que la família s'hi va ajustant. (Colangelo & Brower, 1987). Els aspectes que cal tenir presents per entendre els recursos que la família té i que ajuden o dificulten el desenvolupament del nen/a estan recollits en el quadre següent:

REVERTER, R. i RUIZ, N. Cap. 3. La evaluación del alumnado con altas capacidades. A GUIRADO, A. i MARTÍNEZ, M. (coord.) Alumnado con altas capacidades (en premsa). Barcelona, Graó.

Enfortir la seguretat dels pares en la seva acció educadora, la confiança en la institució escolar com a element essencial d’aquesta educació, requereix una acció informativa, però també formativa, que ha d’incloure les actuacions del professorat en un context de centre que contempli els canals de comunicació i participació institucionals, i doti el conjunt de coherència en fixar uns objectius clars i uns mitjans definits.

Cal contemplar la relació amb les famílies com a element de treball del centre, i destinar-hi els recursos necessaris, posant les condicions perquè sigui profitosa per a tothom. Els esforços a esmerçar hauran de ser més grans en la mesura en què la cultura familiar i l’escolar estiguin més allunyades. El que no és oportú és desistir, ja que tothom –també, i sobretot, l’alumne/a- en resulta perjudicat. S’ha de tenir present que els pares que creuen que poden influir en els fills/es, acostumen a dedicar més temps a la seva educació. L’anàlisi de la situació familiar de cada nen o jove ajudarà a comprendre els recursos que té la família per fer front a l’educació del fill/a i les ajudes que poden necessitar.

Elaboració d’un qüestionari de recollida de dades familiars, que aporti informació rellevant sobre com entenen i com responen els pares a les característiques del seu fill/a, i que permeti ajustar el contingut de les entrevistes posteriors a les necessitats del seu fill/a.