En descriure el grup d’alumnes, és freqüent que el tutor o la tutora comenti que hi ha… alumnes dels quals s’ha realitzat un dictamen, que… són nouvinguts, que… presenten dèficit d’atenció, que… tenen dislèxia, que n’hi ha… amb problemàtiques emocionals greus… que… i alguns afegeixen que en tenen un amb altes capacitats. Cadascuna d’aquestes classes classificants es viu com un repte a què cal donar una atenció diferenciada i especialitzada, per a la qual no es senten amb preparació suficient ni amb prou recursos de formació, de materials, de suports…

No es tracta de classificar ni d’intentar “reduir” la diversitat, ignorant o minimitzant les necessitats d’alguns alumnes, sinó de tenir estratègies per educar en la diversitat.

“L’escola inclusiva és aquella que dóna resposta educativa des d’una perspectiva institucional i per a tota la diversitat educativa que presenta el seu alumnat […] es basa en el canvi de cultura de la institució, dels professors i de les metodologies a l’aula, amb la finalitat d’incloure tots els alumnes siguin quines siguin les seves necessitats, característiques o discapacitats. És el tipus d’atenció més normalitzada que accepta i pretén atendre l’alumne –al màxim possible-, dins del seu grup de referència”. ¹⁾

És el model al qual es remeten les pràctiques educatives per validar-les, model respecte al qual es van fent aproximacions successives. Aquestes poden iniciar-se amb l’acord del claustre i implicar tot el centre, o bé en un grup a proposta d’un tutor o una tutora.

Les estratègies de treball a l’aula són diverses; algunes ja han estat descrites en els mòduls anteriors: agrupaments homogenis o heterogenis, treball per racons, per projectes, etc.

És important per als alumnes –sobretot per als d’altes capacitats- que els treballs plantejats els resultin motivadors, que no se’ls forci a ajustar el seu ritme a un estàndard que no existeix. Quan es planteja al grup realitzar una mateixa tasca en un temps determinat, hi ha alumnes que per dificultat, perfeccionisme o desmotivació, no l’acaben, mentre que d’altres el finalitzen amb més rapidesa. A més, no tots en treuen el mateix profit en termes d’increment dels seus coneixements.

Tota iniciativa innovadora promou complicitats que afavoreixen la seva consolidació i perfeccionament. La col·laboració de la resta de professorat del grup, i sobretot de l’especialista o especialistes de centre, és molt important.

Adreces d’interès:

http://www.xtec.cat/practicomp/index.htm Es mostren models innovadors de treball a l’aula que poden contribuir a difondre noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l’intercanvi d’experiències (extret de la pàgina de presentació). S’hi troben experiències de diferents etapes i àrees, així com d’organització de centre.

http://www.xtec.cat/projxarxa/index.htm Projectes col·laboratius en xarxa.

http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio Exemples de treball amb les TIC.

http://www.xtec.cat/web/recursos/media Exemples de treball utilitzant mitjans de comunicació diversos.

http://www.estalmat.org/ Estímul Talent Matemàtic. És un projecte de detecció i estímul del talent precoç en matemàtiques.