Enfortir els propis recursos

Quan ens referim a les variables socioemocionals que afecten l’estil d’aprenentatge dels alumnes, una de les que s’avalua, pel fet que influeix en el rendiment escolar, és l’autoconcepte. El mateix que descrivim per als alumnes, en el mòdul 3, ho podem extrapolar als centres, als mestres i professors, als especialistes i als pares.

Un centre en què el professorat comparteix objectius en els quals es sent implicat, pot introduir innovacions amb més possibilitats d’èxit. Són centres incardinats en l’entorn on estan ubicats, amb prestigi –més enllà del rendiment acadèmic dels alumnes-, fet que consolida la seva autoimatge positiva.

S’ha comprovat, però, com altres centres molt atomitzats, amb un baix autoconcepte –generalment perquè tenen un centre “prestigiat” a prop-, l’han modificat en la mesura en què han pogut acceptar reptes i sortir-se’n amb èxit.

El mateix es pot dir de professorat que manifestava “no estar preparat” per atendre alumnat amb determinades necessitats educatives, i de pares que manifestaven impotència en relació amb l’educació dels seus fills o filles.

L’autoconcepte en bona mesura es construeix i, per tant, varia, en funció de les respostes de l’entorn. Quan es parla de recursos, els primers que cal plantejar són aquells de què el centre, el professorat i la família ja disposa, i dels que són capaços de generar amb l’ajut pertinent. El paper dels assessors externs al centre -sobretot serveis educatius i inspecció- és fonamental.

En conseqüència, abans de fer qualsevol aportació, cal analitzar el que el centre, el mestre o professor i la família pot fer, i allò que pot arribar a fer amb les condicions adequades. En termes de Vygoski, cal actuar en la zona de desenvolupament proper, fent propostes que no estiguin tan a prop de les seves pràctiques que no mobilitzin res, ni tan allunyades que resultin impossibles.

Tipus de recursos als quals es fa referència en aquest mòdul:

1. Administratius. El marc normatiu que estableix l’administració educativa, que situa el marge d’actuació de centres i professionals. També regula els recursos humans, materials i de serveis dels quals poden disposar i estableix les línies i les modalitats prioritàries de formació.
2. De centre. Organització per la qual s’opta per donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat que hi assisteix. Regulació de la participació del professorat, de les famílies i dels alumnes. Canals d’informació i de comunicació entre els agents de la comunitat educativa. Prioritats en la formació del professorat, tant grupal com individual.
3. Del professorat. Organització de l’aula i de les activitats que s’hi desenvolupen.
4. De les famílies. Sentiment de competència en l’educació del seu fill/a. Vincles afectius establerts. Preocupació o confiança en relació amb el seu futur personal i escolar.
5. De l’entorn. Activitats que s’ofereixen, sobretot des del sector públic.