Com podem incidir positivament en aquesta problemàtica, causada per la relació del referent, docent, i l’alumne/a AC, la qual afecta directament a la seva manifestació creativa i a la seva motivació a l’aula?

1. Si analitzem les potencialitats o les capacitats d’aquests alumnes podem entendre que les eines més simples i potents que té el docent per establir una relació positiva són:

• Conscienciació que existeixen.

• Honestedat i sinceritat vers ells.

• Respecte al seu procés de pensament, no voler acotar-lo i reservar un espai i un temps perquè el puguin exercitar.

• Escolta activa i decisió d’exercir de facilitador per tal que puguin accedir a oportunitats de millora.

• Previsió d’espai ide temps per poder mostrar-se (l’alumne).

Ens sembla adient fer un símil com a exemple:

Ningú no entendria la tasca dels conservatoris de música si els seus alumnes no poguessin tocar els instruments, doncs per què no es permet l’expressió del talent, portant-lo a la pràctica, quan es tracta de temes científics, d’art, de disseny, de comunicació… De què serveix l’existència d’un gran músic si mai no se li permet tocar, i si ho fa… ho ha de fer tan limitat i pautat que no pot sorgir el seu talent?

La sensibilitat i la conscienciació de la seva existència són la clau de tot el procés, ja que la presa de consciència, més la informació que obtinguem, ens donarà un coneixement suficient que ens farà aplicar actuacions dirigides a la seva forma d’aprenentatge.

L’honestedat i la sinceritat tenen el significat que és més valuós donar a conèixer a l’alumne/a que un docent no té la clau de tot el que necessita, a vegades a nivell acadèmic i a vegades emocionalment, però que es pot convertir en un gran dinamitzador/a, o que ja ho és, per obrir diferents oportunitats d’aprenentatge.

La seva disponibilitat per acompanyar o cercar el pot convertir en el millor referent per a qualsevol alumne/a a l’aula en èpoques inicials d’aprenentatges com són la primària i la secundària.

Moltes vegades aquestes eines es poden transformar, per a l’alumnat AC, en sensacions i pensaments, com ens explicava un alumne de 3r d’ESO:

• “M’entenen”.

• “M’ajuden” i “em respecten”.

O el que és el mateix, en la seva part emocional se senten compresos i en la part acadèmica se senten atesos i valorats pel que són.

Aquests sentiments són igualment importants per a tot l’alumnat, i podem dir que per a tothom, però si estem parlant de les altes capacitats augmenta el seu valor en propiciar un entorn favorable a les seves necessitats.

2. Un gran nombre d’alumnes d’AC han de dedicar a l’aprenentatge creatiu (música, matemàtiques, dansa, etc.) temps propi fora de l’horari escolar.

En aquest cas, es tracta de tenir en compte que es poden usar recursos externs tipus museus, universitats, empreses privades, espais públics de formació…, per fer una formació compartida. Recordem que la creativitat no es manifesta exclusivament en l’àmbit artístic, pot ser en qualsevol àmbit i circumstància.

El centre pot i ha de facilitar que pugin seguir cursant aquesta formació; és un tema de decisió i en el fons és un tema de respecte i de valoració del que fan i com ho fan, i en quines condicions. Cal que algú en el centre estigui obert a millorar aquesta situació i possibiliti i actuï com a dinamitzador o referent.

S’ha de redefinir el concepte i la pràctica educativa, tant a l’aula com al centre. I atrevir-se a fer propostes que requereixin una obertura a l’entorn, i entendre que l’art, per posar un exemple, és un llenguatge i que la transversalitat entre llenguatges és una realitat, i el mateix podríem dir del procés investigador i de descoberta.

Conclusió

En una situació d’equilibri, el desenvolupament de la creativitat i la motivació es desenvoluparan d’una manera fluida i significativa, ja que el mestre o professor pot aplicar qualsevol innovació d’enriquiment del currículum (sempre pensant en la capacitat de l'alumnat i no en la seva edat cronològica), utilitzar una eina metodològica adient (tenint en compte les seves característiques), i que l’avaluació sigui treballada com una eina preuada del seu aprenentatge.

A tot això, s’hi ha d'afegir la gestió del temps com a recurs imprescindible, si l’alumne/a té una altra activitat fora del centre que pel seu interès i compromís li comporten moltes hores del seu horari setmanal.

I una orientació adient, respectuosa, que permeti que sigui autònom i participi del propi procés.

La relació docent i alumne/a d’AC ens portarà a tenir l’oportunitat de treballar, dinamitzant les actuacions, per desenvolupar la seva creativitat i la motivació davant de les tasques i, per tant, motivar tot el seu procés de desenvolupament personal.

Aquesta relació ha estat, és i serà imprescindible per a una bona pràctica a l’aula amb tots els alumnes.