Si llegim algunes de les teories de diferents autors vers les característiques dels alumnes d’AC, hi podem trobar coincidències en referència a la creativitat i la motivació com a trets d’aquests alumnes.

Analitzarem les coincidències respecte a la creativitat (α), la motivació (β) i la sensibilitat (γ) dels alumnes d’AC que es troben en les diferents teories presentades. Amb el símbol queda assenyalada una frase dita pel Dr. Joseph Renzulli que ens permetrà fer una anàlisi més acurada del seu significat dins de la intervenció a l’aula i la intervenció en el centre com a cultura de centre.

TEORIES

JOSEPH RENZULLI

La seva teoria es basa en la relació estreta de tres característiques d'igual intensitat:

• Capacitat intel·lectual superior a la mitjana.

• Grau alt de dedicació a les tasques: alumnes amb gran perseverança en el treball i constància en tasques específiques.(β)

• Alts nivells de creativitat: les seves idees, preguntes, dibuixos, jocs tenen un alt grau creatiu i original. (α)

“Teoria dels tres anells” 1994

Característiques:

La intel·ligència no és un concepte unitari i hem de parlar de diferents tipus d’intel·ligència, dels quals, conjuntament amb uns alts nivells de creativitat, motivació i persistència, sorgeix la superdotació.(α i β)

Destaca dos tipus de superdotació:

• Superdotació acadèmica: són els alumnes que obtenen excel·lents resultats acadèmics i en els tests psicològics.

• Superdotaciò creativa-productiva: (α)

• Són alumnes més productors que consumidors de coneixements.

• El seu perfil individual acostuma a passar desapercebut en l’etapa escolar.

• Per desgràcia moltes vegades l’escola tendeix a matar l’originalitat del pensament i la creativitat d’aquests alumnes

MÖNKS

Hi afegeix la importància del context.

“Els alumnes d'AC creatius són els que tenen un pensament nou no reproductiu.” (α)

FRANÇOYS GAGNÉ

Capacitats naturals. Dominis

Creatiu: (α)

• Inventiva (resolució de problemes)

• Imaginació, originalitat (arts)

• Fluïdesa de vocació de Carroll

Catalitzadors intrapersonals:

• Motivació: valors, necessitats, interessos, passions. (β)

ROBERT J. STENBERG (1987)

Presenta un model triàdic d’intel·ligència.

Alts nivells cognitius. La intel·ligència està formada per tres aspectes:

• Aspecte analític. Forma la subteoria componencial.

Són els mecanismes que té el subjecte per processar la informació.

• Aspecte sintètic. Forma la subteoria experiencial.

És la capacitat dels subjectes per pensar de forma innovadora.

• Aspecte pràctic. Forma la subteoria pràctica.

Fa referència a l’adaptació i la modificació dels contextos ambientals. En funció d’aquests aspectes Stenberg presenta tres grans grups de superdotats:

Analítics:

• Són alumnes amb una gran capacitat de planificació.

• Obtenen altíssimes puntuacions en els tests i acadèmiques.

Creatius:(α)

• Són alumnes molt dotats per a noves formulacions i altament capacitats per sintetitzar de forma integrada la informació.

Pràctics:

• Són alumnes que destaquen per la seva gran habilitat en el món social.

Renzulli dóna més importància a la persistència. Stenberg dóna més importància a la dimensió pràctica.

MARTINSON(1981)

• Molt observador i obert en coses i situacions inusuals i poc corrents.

• Li agraden els conceptes abstractes, resoldre els seus propis problemes i té una forma de pensar molt independent. (α i β)

• Té molt interès en les connexions entre els conceptes. (β)

• És molt crític amb ell mateix i amb els altres.

• Gaudeix creant i inventant nous camins per realitzar quelcom.(α i β)

• Té una gran capacitat de concentració, ignorant l’entorn quan està ocupat en les seves tasques.

• Persistent en els seus propis objectius. (β)

• Supersensible, necessita suport emocional. (γ)

• Enèrgic i actiu.

WHITMORE (1985)

Diferència entre els indicadors primaris i els secundaris en els alumnes superdotats.

Excepcional capacitat cognitiva per aprendre a utilitzar el coneixement.

• Destresa superior per resoldre problemes.

• Vocabulari avançat, amb estructures lingüístiques complexes.

• Nivell elevat de persistència a la recerca d’informació.

• Qualitat excepcional de pensament.

• Notable capacitat de maneig de símbols i idees abstractes.

• Excepcional capacitat de transferència d’aprenentatges.

• Generador de solucions i d'intuïcions noves.

Comportament enormement creatiu. (α)

• Extensa gamma d’interessos. (β)

• Gran curiositat.

• Interès profund en una àrea. (β)

• Elevada autonomia.

• Gaudeix amb l’expressió, a través de la discussió o mitjançant activitats.

• Exigent en els perquè.

• Sensible (γ)i consistent respecte a si mateix i als altres, encara que pot ser intolerant davant de la debilitat humana. Poden arribar a ser perfeccionistes.

• Molt autocrític.

CONCLUSIÓ

La conclusió d’aquesta revisió i lectura és simple, però molt important: els alumnes d’altes capacitats tenen com a característiques la creativitat i el compromís davant de la feina, juntament amb d’altres, la qual cosa fa que, en el seu conjunt, estiguem davant d’un alumnat on el seu potencial i les capacitats per crear i per treballar són, a priori, molt elevades i estan per sobre de les de la resta d'alumnat.

Però si tornem a la pregunta inicial:

Què suposa parlar de la creativitat i de la motivació d’un alumne/a d’AC?

Hi podem afegir una altra qüestió:

Com és que si aquests alumnes tenen aquestes capacitats innates ens trobem amb situacions de fracàs escolar en certs casos?