“ …els valors socials imperants postulen l’enfortiment d’una escola única inclusiva a Catalunya per a tot l’alumnat, que contempli la diversitat com a contrapunt necessari per oferir una educació de qualitat per a tots… Però a tota la comunitat educativa ens cal acceptar el repte i endinsar-nos a portar o dirigir les diferents necessitats mitjançant metodologies i alternatives organitzatives adequades a la demanda de l’alumnat”. Gemma Vilaseca

Cada centre ha de fer el procés de conscienciació de l’existència d’aquesta tipologia d’alumnes que tenim a les aules i que, necessàriament, han de tenir les mateixes oportunitats i atencions que la resta. Això suposa dos tipus d’intervenció:

1. Intervenció docent a l’aula
2. Intervenció global en el centre

La finalitat de la intervenció escolar és donar a conèixer les possibles estratègies de què disposen els centres per atendre les necessitats educatives dels alumnes d’altes capacitats.

Presentem un conjunt d’idees i de mesures d’organització, per aplicar una intervenció global al centre, a partir de les necessitats dels alumnes d’AC, àdhuc els possibles problemes que es troben actualment a les aules dins del marc de l’escola inclusiva:

L’OBJECTIU és elaborar un conjunt d’accions formatives (assessoraments, xerrades, cursos, seminaris…) on el docent prengui consciència de l’existència dels alumnes d’altes capacitats i arribi a actuacions adients a l’aula.

EL PROCÉS

El procés a seguir és el següent:

• Sensibilització i conscienciació de l’existència a les aules dels alumnes d’AC.

• Adquisició de coneixements i d’informació.

• Aplicació de mesures a l’aula. Elaboració de la programació per competències, atenent aquesta diversitat.

• Aplicació de mesures al centre.

LA DIAGNOSI

És convenient que els centres elaborin un procés de diagnosi envers la detecció, per part dels docents, dels possibles alumnes d’altes capacitats que tinguin en els grups classe. Parlem de diagnosi com a eina de reconeixement per part dels docents dels alumnes d’AC sense diagnosticar o amb dictamen.

Aquesta mesura és necessària abans d’aplicar qualsevol acció que repercuteixi en la seva dinàmica. D’aquesta manera, el centre es pot plantejar la seva situació real i reflexionar-hi, per arribar a l’aplicació d’un conjunt d’accions a curt i llarg termini, és a dir, a un pla de treball.

L’equip directiu, juntament amb el claustre, plantejarà mesures d’organització adients per atendre la diversitat dels alumnes d’AC, dinamitzar-les i vetllar-les. Aquestes possibles mesures poden ser:

• Organització flexible per tractar aquesta diversitat. De la mateixa manera que existeixen mesures per atendre la diversitat basada en la discapacitat o la disfuncionalitat, o de necessitats educatives específiques, també es poden transformar les mesures adequant-les als alumnes AC.

• Obertura a l’exterior, utilització de recursos interns i externs. Obertura del centre al seu entorn per aprofitar les oportunitats d’aprenentatge que ofereixen altres indrets. Compartint horaris, si escau. Els centres poden utilitzar les oportunitats que els ofereix el seu entorn, com una eina més de la metodologia emprada per aplicar el currículum als alumnes d’AC dins del seu aprenentatge. S’obre l’espai docent més enllà del centre educatiu.

• Pla individualitzat. És una de les mesures necessàries d’aplicació per als alumnes AC. Sempre dins del marc de la inclusió.

• Agrupaments. L’organització dels grups classe amb els alumnes d’AC pot ser molt diversa. S'ha de tenir en compte que el nivell curricular d'aquest alumnat, freqüentment, no s'adequa a la seva edat cronològica. Aquesta característica permet fer altres tipus d’agrupacions en moments concrets de l’aprenentatge i preveure la creació de grups flexibles amb alumnes d’AC que inclou la possibilitat d’internivells. Els grups poden ser formats per alumnes d’AC juntament amb altres, ja que considerem positiva la comunió de tasques socials i acadèmiques.

• Temporalització. Una de les mesures més pràctiques és la compactació horària. (Compactar el currículum i/o l’horari, per tal que els alumnes disposin, dins de l’horari lectiu, de temps lliure per organitzar-se i treballar de forma autònoma, recordem que és una necessitat important per als AC.)

• Flexibilització horària i d’espai. Els centres han d’afavorir l’organització de flexibilitat horària dins d’un mateix curs escolar, permetent que l’alumnat d’AC pugui seguir estudis paral·lels als obligatoris, segons els seus interessos i capacitats i així evitar que facin franges de treball inhumanes.

• Enriquiment curricular. Quan parlem d’enriquiment curricular no hem de caure en el parany d’afegir feina. Estem parlant d’enriquir les tasques acadèmiques podent aplicar diverses mesures, mai afegir i carregar més feina acadèmica. Això suposa un tractament de desconsideració i de càstig per a aquests alumnes. Per a les hores que resulten de les convalidacions de música i dansa o esport, els centres poden tenir l’opció d’oferir un programa d’aquest àmbit artístic reconegut o bé adequar els horaris conjuntament amb els centres específics on estudien els alumnes per facilitar la compactació horària. La resta poden fer els seus treballs acadèmics d’estudi.

A les diferents matèries, fins i tot de forma tranversals, poden elaborar projectes, en què l’alumne s’inicia en nous coneixements i/o matèries, o aprofundeix en les matèries, però no afegint continguts, sinó suplint-ne uns pels altres, per no sobrecarregar de tasques.

• Tipus d’escolarització. L’escolarització dels alumnes d’altes capacitats requereix un tractament diferencial en el temps d’escolarització. Quan aquest alumnat presenti indicadors d’evolució individual i superació cognitiva, i autonomia personal i estabilitat emocional, la mesura per aplicar és la compactació curricular i l’avançament de curs, sempre tenint en compte les seves circumstàncies, coneixements, historial acadèmic i el seu desenvolupament personal. Per als alumnes de quart de secundària i batxillerat es pot arribar a aconsellar la fórmula semipresencial. Flexibilitzar l’estada al centre educatiu.

• Tutoria. La persona tutora del grup classe, a secundària, juntament amb el/la professor/a d'orientació educativa del centre, vetllarà pel desenvolupament integral dels alumnes i coordinarà el treball conjunt amb les famílies o tutors legals dels joves. Facilitarà i fomentarà la integració d’aquest alumnat dins de la vida del centre. Per afavorir un millor desenvolupament acadèmic segons les necessitats intel·lectuals de l’alumnat d’AC, és necessari crear la figura del referent o tutor acadèmic, el qual dinamitzarà i vetllarà perquè totes les activitats acadèmiques internes i externes del centre estiguin contemplades dins del procés evolutiu d’aquests alumnes i els seus aprenentatges siguin significatius, aconseguint així el desenvolupament de les seves capacitats. Cal preveure que l’avaluació s’ajusti al pla.

• Famílies. Cal que totes les mesures d’aplicació siguin aprovades per les famílies o tutors legals dels alumnes, pels propis alumnes, pels equips directius i per la inspecció. Les famílies han de rebre un tracte d’assessorament i d’atenció, ja que, generalment, no es troben preparades per afrontar i atendre amb eficiència les necessitats del seu fill/a, i ho viuen amb angoixa i desconcert. Cal que els pares dels alumnes d’AC ho visquin d’una manera serena i de riquesa per a tot el cercle familiar, perquè és necessari trencar amb la falsa creença que un fill d’altes capacitats és un problema. El problema el genera l’entorn de l’infant o del jove, no ell o ella.

• L’equip docent coordinat per la persona tutora i, a secundària, pel/per la professor/a d'orientació educativa del centre seran els que plantejaran a l’equip directiu la petició d’aplicació de mesures, segons la individualitat de l’alumne/a, les característiques i possibilitats del seu entorn immediat, etc. per als alumnes que presentin aquest perfil sense necessitat de diagnòstic.

Si els docents i la família així ho consideren, l’EAP realitzarà un informe d’assessorament i la decisió final l’adoptaran l’alumne/a i els pares o tutors legals, la direcció del centre i la inspecció.

• Recursos interns. També es poden organitzar tallers extrescolars dirigits als interessos dels alumnes. I, per tal d’afavorir la creativitat dels alumnes, el centre pot incorporar (n’hi ha experiències a primària i secundària) els estudis de dansa i música, art…, previ conveni amb les institucions corresponents.

• Els centres poden organitzar un pla estratègic que es basi en la potenciació dels ensenyaments artístics com a principi de millora de les competències bàsiques i transversals, dins de la formació integral dels alumnes. I/o un pla estratègic de centre basat en la millora de l’atenció a la diversitat que integri els alumnes AC.